Toñi Barrera

(artículo disponible solo en catalán)

Antònia Barrera, na Toñi, és una treballadora d'hotel de Lloret de Mar, cambrera de pís com altres milers de treballadores illenques del sector. Arran d'una entrevista que va concedir al company Ernest Cañada i el portal sobre recerca i desenvolupament al món del turisme, Albasud, va ser sancionada i expedientada per la seva empresa.

A pesar que no va dir ni de quin hotel ni de quina cadena es tractava, no va agradar que parlàs de les pèssimes condicions laborals a les quals estan sotmeses moltíssimes dones com ella a un sector que en els darrers anys ha incrementat exponencialment els seus guanys. Jo crec que tampoc no va agradar que s'entrevistàs una treballadora que malgrat l'anonimat, representa les condicions de vida i feina de moltes milers més en aquest país: els únics que tenen dret a veu, i poden gaudir d'altaveus, són els cappares del turisme, o en el millor dels casos algun dels seus sequaços.

Ja fa mesos em feia ressò de l'estudi promogut per la xarxa de sindicats latinoamericans Rel-UITA sobre les condicions de feina al sector hoteler i de com l'explotació laboral a les nostres Illes servia de referència per remoure consciències a tercers països que suposadament estan pitjors que nosaltres, que som una potència turística mundial (o això es diu). El pecat de na Toñi, que a més a més és delegada sindical, ha estat no callar, i alçant la seva veu ha defensat no sols la seva dignitat, sinó la de tot un col·lectiu on massa sovint, qui guanya és la por i qui la imposa.

Acusar els sindicats (que com tothom, han comès errors) de ser còmplices d'aquesta situació i de l'increment de la precarietat al sector és un recurs fàcil i tremendament injust de qui no és capaç de veure que la democràcia, després de 40 anys de la mort del dictador, encara no ha arribat a moltes (i grans) empreses del sector turístic, on en la pràctica està prohibit apuntar-se a un sindicat. Sí, aquí, al cor del turisme que és Mallorca. En parlarem, seriosament, algun dia, d'això?

Per això el gest de na Toñi i d'altres «Kellys> (el malnom amb què s'identifica a les xarxes el col·lectiu de cambreres de pis) mereix tot el nostre reconeixement i tota la nostra solidaritat, i que totes ens facem ressò d'unes injustícies que sustenten un model de desenvolupament econòmic i turístic amb greus desequilibris que han de ser corregits per totes les vies i amb totes les eines possibles, també des del terreny de les polítiques públiques. Ja sigui amb campanyes contra l'explotació laboral o amb nous imposts sobre el turisme com el que es va presentar ahir. Però sempre tenint present que la immensitat del poder del lobby turístico-hoteler només pot ser compensada amb la complicitat entre tots aquells grups i col·lectius que defensam un turisme al servei de la terra i de la prosperitat compartida.

Artículo publicado originalmente en el Diari de Balears el 15 de octubre de 2015.