RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Suscribete a nuestro boletín

Artículo de Opinión | Recursos Naturales y cambio climático | Cataluña

15-11-2014

El abetal maduro de las Bagues de Riu del Parque Natural del Cadí en peligro

Llorenç Planagumà & Rosa Martínez

La movilización ha paralizado y aplazado hasta 2015 la tala del bosque centenario que el Departamento de Agricultura había autorizado, a pesar de los informes desfavorables del equipo gestor del Parque Natural del Cadí Moixeró.


Crédito Fotografía: Llorenç Planagumà

(artículo solo disponible en catalán)

El Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya en aquests moments es mostra ferm que continuï l’actual gestió silvícola del Parc Natural del Cadí Moixeró. S’ha estimat que gràcies a aquesta s’ha arribat al seu estat actual de conservació. Tot i això demana que s’actualitzi l’inventari de boscos singulars a Catalunya i que s’analitzi en cada cas quins cal deixar a la seva evolució natural i en quins establir una gestió forestal sostenible, establint plans concrets consensuats. No obstant des de la Comissió per la Defensa del Patrimoni, Josep Maria Mallarach com a representant dels experts, recorda que la seva conservació és el resultat d'un segle de NO GESTIO forestal (un rodal no intervingut, per motius de difícil accés, fort pendent, fusta de poca qualitat, etc.).

Bagues de Riu, un bosc singular en perill

És precisament per aquesta no gestió forestal que Bagues de Riu s’ha pogut convertiren una de les avetoses més madures i de major interès científic del país. I de fet, estroba inclosa a l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya elaborat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) per encàrrec de la Generalitat de Catalunya entre 2008 i 2011.

Però malgrat el seu valor, el passat 7 de maig, al Consell Comarcal de la Cerdanya,amb presència de representants de l’Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, es va subhastar la tallada de 800 m3 de fusta d’avet a la Muntanya de Riu 79-L, en el rodal 23d. Aquest rodal forestal, d’un valor patrimonial excepcional, és propietat pública i es troba a l’interior del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La subhasta es va fer tot i l’informe desfavorable de l’òrgan gestor del Parc Natural.

Durant el mes de juliol les entitats signants de la Declaració a favor del Patrimoni Natural de Catalunya, entre elles la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) i altres entitats del país, vam decidir demostrar el nostre desconcert davant la imminent tala presentant una sol·licitud redactada en els següents termes:

1. Que el Departament d’Agricultura de la Generalitat, el Consell Comarcal de la Cerdanya i l’Ajuntament de Riu paralitzin urgentment el procediment pel que fa a aquest sector, de manera que s’eviti la tala d’aquest rodal de bosc centenari. La resta de sectors inclosos en aquesta subhasta no cal que es vegin afectats per la paralització. Es tracta d’un cas molt greu:
      · un bosc centenari singular dins d’un Parc Natural
      · un bosc de titularitat pública,
      · i s’actua en contra de l’informe del Parc Natural de Cadí-Moixeró que es fonamenta en la normativa vigent al parc natural.
2. Que el Departament d’Agricultura procedeixi a revisar les subhastes de boscos públics en curs o ja adjudicades i paralitzar-les en el cas que incloguin boscos de l’inventari, excloent-ne la seva explotació.
3.Que la  Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat acompleixi el mandat del Parlament de Catalunya en la seva Moció 83/X sobre les polítiques de conservació i gestió del medi natural.
4.Que instrumenti urgentment les mesures necessàries perquè no es talli ni es produeixi cap més subhasta dels boscos inclosos en l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya.
5. Que es depurin les responsabilitats tècniques i polítiques que han permès aquesta situació.

Cronologia d’un conflicte

La cronologia dels esdeveniments fou la següent:

El 17 de juliol es va fer una crida per frenar la tala imminent del Bosc de Bagues de Riu. A la campanya es van sumen diverses entitats i persones a títol individual. I el Consell de Protecció de la Natura va emetre una moció en favor de la preservació dels boscos madurs i singulars inclosos en l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya.

El 29 de juliol es va fer entrega d’una proposta de trasllat de la tala fora de les zones sensibles, un cop consultades totes les parts implicades, a Antoni Trasobares Rodríguez, Director General del Medi Natural i Biodiversitat. L’objectiu era trobar una solució urgent i necessària amb la conformitat i benefici de totes les parts implicades.

El dia 4 d’agost es va entregar una petició d'acció urgent a Bagues de Riu a Artur Mas,president de la Generalitat de Catalunya.

El 18 d’agost es va reunir una comissió integrada per representants de les conselleries d’Agricultura i Territori, tècnics del CREAF, portaveus de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), del Centre de la Propietat Forestal (CPF)i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)i es va decidir ajornar la tala.

El 28 d’agost AccióNatura va emetre una nota de premsa en nom de les 32 institucions i entitats adherides, informant dels 15 boscos centenaris de Catalunya afectats per tales des de que s’acabà l’Inventari de Boscos Madurs de Catalunya. En aquest moments AccióNatura està posant en marxa una iniciativa anomenada CompensaNatura per protegir els boscos centenaris mitjançant la compra dels drets de tala. [1]

Oposició de la Comissió en Defensa del Patrimoni Natural

A Catalunya hi ha 292 boscos madurs inclosos a l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya. Aquests cobreixen només 3.201 ha, i entre ells s’hi troben els darrers boscos centenaris de Catalunya. Aquest inventari representa només un 0’3% de la superfície forestal de Catalunya i només en formen part el 0,01% dels boscos que es troben dins dels espais naturals de protecció especial (com és aquest parc natural). Això vol dir que l’àrea que es pretén destruir és una d’aquestes joies forestals, de valor natural i científic excepcional.

En cap cas es qüestiona la necessitat de la gestió forestal sostenible. És imprescindible per al maneig dels boscos del país, que a més poden generar oportunitats d’ocupació i de desenvolupament al territori, a banda de la seva utilitat per a la prevenció d’incendis. Es tracta de no perdre els darrers boscos centenaris que queden a Catalunya i que són un patrimoni de primer ordre.

Per tant, la Comissió en Defensa del Patrimoni Natural no comparteix de cap manera que es vulgui tallar un altre dels darrers boscos centenaris i de més valor natural i científic de Catalunya, en contra del mandat del Parlament de Catalunya i de l’informe del Parc Natural on es troba situat. Així, cal recordar la importància que tenen els boscos madurs, tal i com s’explica al llibre Reptes per preservar els boscos madurs a Catalunya. El potencial d’aquests boscos va més enllà que el valor econòmic de la seva fusta. Tenen valors sòcio-ambientals diversos (educació ambiental, lleure, terapèutic, estètic, contemplatiu, espiritual), a més d’un valor únic com a patrimoni natural que acull una gran biodiversitat i, finalment, són indrets claus per estudiar el canvi climàtic.

 

Notes:

* Llorenç Planagumà és coordinador del Centre per al Sostenibilitat Territorial (CST) i membre d’Alba Sud, i Rosa Martínez és membre de laSocietat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA).

[1] Per més informació podeu consultar les publicacions a premsa, articles i noticies a mitjans de comunicació en aquest enllaçi les accions dutes a terme i els comentaris a les xarxes socials seguint els hashtags #BaguesDeRiu i  #boscosmadurs.

 

 

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Los contenidos de esta web están bajo una licencia Creative Commons.