RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Suscribete a nuestro boletín

Información de Campañas | Recursos Naturales y cambio climático | Islas Baleares

10-11-2014

Ley Popular de Protección del Territorio: Unas islas para vivir

La presidenta del GOB Mallorca, Mika Noguera, explica los contenidos de la Iniciativa Legislativa Popular propuesta por los GOB de las diferentes islas y hace un llamamiento a la participación social por un cambio urgente de modelo territorial.


Crédito Fotografía: Margalida Ramis, Mika Noguera i Macià Blàzquez.

(artículo disponible solo en catalán)

El passat dia 26 de setembre el GOB Menorca, GEN-GOB Eivissa i Formentera i el GOB Mallorca vam enregistrar al Parlament la nostra proposta de Llei Popular per a la Defensa del Territori. I poc més de 10 dies després s’ha admès a tràmit per la Mesa del Parlament. Això ens permet donar el “sus” a la nova campanya del GOB amb què pretenem elevar la discussió sobre el model d’ordenació i ús del territori que volem al Parlament, amb el suport de la participació ciutadana.

En què consisteix una ILP?

L’ILP és l’únic mecanisme legal que permet als ciutadans presentar proposicions de llei directament al Parlament. Un cop admesa a tràmit necessita unes 100 persones que es comprometin en la recollida de signatures, els anomenats fedataris, i el suport de com a mínim 10.000 signatures vàlides per a ser debatuda al Ple del Parlament. Però més enllà de dur al Parlament una proposta de llei, és un instrument que permet practicar la democràcia directa, mitjançant la mobilització de la societat i la implicació de múltiples col·lectius I entitats envers una preocupació I una proposta concreta.

És ben cert que no és la primera vegada que el GOB impulsa una ILP a les illes, la darrera va ser el 2006 amb la campanya de Salvem Mallorca, en aquells moments la política destructora del govern Matas estava en la seva màxima esplendor, autopistes a Mallorca i Eivissa, l’amenaça al monestir de La Real, projectes de camps de golf... Van ser moltes les plataformes i entitats que donaren suport a la iniciativa i tal fou l’èxit que es recolliren unes 34.000 signatures!

D’on partim i què pretenem?

En els darrers mesos hem anat denunciant a través de la campanya Mallorca cap al col·lapse la desregulació en àmbit territorial que ha duit a terme aquest govern. Ha utilitzat la crisi econòmica com excusa per impulsar una estratègia política adreçada a consolidar els beneficis d’uns pocs a costa del territori, el medi ambient I el benestar social, present i futur. S’ha incrementat la pressió sobre sòl rústic, realitzat amnisties urbanístiques, projectat noves infraestructures, i duit a terme una política irracional de residus, entre d’altres. Aquest govern ha aprovat tot un seguit de lleis desreguladores: la llei Company, la llei turística, la llei agrària, el pla hidrològic...i curiosament totes coincideixen en la mateixa línia: beneficien els interessos d’uns pocs, mentre posen en joc el futur de les nostres illes i les possibilitats de poder-hi viure dignament. Entenem que bona part de les problemàtiques associades al territori es fonamenten en la improvisació, la curta durada de les normatives d’ordenació del territori i la manca de perspectiva a llarg termini.

Per això presentam la següent Iniciativa Legislativa Popular (ILP), és la nostra proposta que pretén assentar les bases per un nou model de gestió i ús del territori a les Illes Balears, que pugui oferir una protecció duradora i ambiciosa. És una proposta de llei alternativa que pretén reformar la Llei 6/1999 de 3 d’abril de les Directrius d’Ordenació del Territori a la Mesa del Parlament Balear.

Perquè fem aquesta ILP?

Els principals punts que volem modificar són els següents:

1) El sòl rústic obert al negoci turístic i a l’especulació: L’expansió urbanística ha arribat al camp. El Govern ha desprotegit el sòl rústic i l’ha obert al negoci turístic-immobiliari i a l’especulació eliminant les restriccions d’usos i activitats al sòl rústic. Ara s’hi possibiliten camps de golf amb oferta complementària, grans equipaments, noves edificacions, i usos i activitats fins ara prohibits o condicionats a paràmetres urbanístics i ambientals que tenien com a objectiu preservar el sòl rústic.

2) Mercantilització dels espais naturals: No només s’ha mantingut la paralització en la declaració de nous espais protegits o ampliació dels existents (el darrer, el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, fou declarat l’any 2007) sinó que estan assistint a la degradació a marxa forçada de tota l’estructura de conservació d’espais protegits que s’havia construït al llarg dels darrers 25 anys.

3) Impuls i ressorgiment de grans projectes: Anuncis de grans inversions i noves urbanitzacions es van seguint de manera continuada. L’objectiu, molt sovint, és purament especulatiu. El Govern afavoreix la consolidació de drets urbanístics i revalorització de terrenys a favor de promotors i entitats bancàries que varen provocar la crisi i bombolla especulativa- immobiliària. Alguns exemples concrets: hotels de luxe a sa Ràpita i Canyamel, centre comercial a ses Fontanelles, reconversió turística a la Marina de Magaluf, velòdrom a Can Picafort (Santa Margalida), camp de golf de Son Aversó (Palma).

4) Noves infraestructures: l’autopista de Llucmajor a Campos, ronda Nord d’Inca, i el segon cinturó de Palma: El Partit Popular continua impulsat les grans infrastructures de transport privat mentre deixa perdre la possibilitat de fer real el tren de llevant. En aquesta legislatura s’han iniciat les obres del 2on cinturó de Palma, s’ha materialitzat un accés d’exagerades dimensions al Molinar i s’ha recuperat el projecte d’autopista Llucmajor-Campos que implica un gran consum de territori i la desfiguració de paisatges rurals.

5) Una política portuària desenvolupista i privatitzadora: El Govern prepara una Llei de ports per seguir consolidant el seu model d’explotació dels ports al més pur estil megalòman coherent amb l’impuls de grans ampliacions portuàries. Des del punt de vista de gestió, Autoritat Portuària pretén seguir el model de privatització neoliberal obrint la porta a la privatització dels serveis portuaris, fins i tot els fars, i reconvertint en negocis particulars béns comuns”. Així es pretén convertir els ports en aparadors de luxe per megaiots i que la mar sigui pel gaudi d’uns pocs rics mentre es deixa perdre el patrimoni marítim de les Illes.

6) La des-planificació de la gestió de l’aigua: El Conseller Gabriel Company ha retirat el Pla Hidrològic aprovat al 2011 després d’un ampli debat i procés de participació ciutadana i l’ha substituït per un nou Pla que tenia com a únic objectiu eliminar controls i limitacions a l’ús intensiu de l’aigua, al marge dels paràmetres de sostenibilitat del recurs. El nou Pla fa inviable el compliment dels objectius de recuperació dels aqüífers deteriorats, i la garantia de la qualitat ecològica del recurs a futur, perquè prioritza la satisfacció de les expectatives d’accés a l’aigua sense límits ni controls.

7) La importació de residus per seguir mantenint el negoci de la incineració: D’ençà de l’inici de l’operació d’importació de residus, els escàndols i les mentides, s’han succeït i has estat defensades de manera vergonyosa i intolerable i contra l’interès públic, per part del grup parlamentari popular al Consell de Mallorca, i concretament pel departament de Medi Ambient d’aquest, encapçalat per Catalina Soler. L’objectiu és únicament garantir l’elevat marge de beneficis que TIRME obté de la incineració de residus i que fa inviables les polítiques sostenibles de gestió de residus a Mallorca.

8) Maniobres polítiques per a propiciar l’extracció de petroli al mediterrani: en el darrer any, diverses empreses, amb la complicitat política, han iniciat els tràmits per fer sondejos i temptejar la possibilitat de fer extraccions de petroli al mediterrani, malgrat la fragilitat i valor de l’ecosistema marí. Tot donant continuïtat a un model energètic que segueix perpetuant la dependència dels combustibles fòssils i els interessos vinculats al negoci del petroli.

Què regularà la nostra ILP?

La nostra proposta pretén, en primer lloc, estendre la protecció que es dóna en matèria d’ordenació del territori als espais naturals a la Xarxa Natura 2000. A més, es proscriuen futures legalitzacions i altres possibilitats d’urbanisme a la carta, així com es planteja la necessitat de considerar amb una altra perspectiva no purament economicista la necessitat i conveniència o no de dissenyar les infraestructures portuàries o de carreteres.

La nostra proposta també modifica la normativa en matèria de residus per tal d’adaptar-la a la normativa europea. Així, s’inclou per primer cop una referència clara a la jerarquia de residus com a element definidor de la política de residus autonòmica. A més a més, plantejam que el Pla Director Sectorial Energètic de les illes Balears tengui per objectiu el foment de l’autoconsum energètic i de l’ús d’energies renovables, amb la intenció de disminuir la dependència energètica dels combustibles fòssils i la sostenibilitat del propi sistema energètic. Finalment, proposam la modificació del Pla Hidrològic per les Illes Balears per tal d’adaptar-lo a la normativa europea en matèria d’aigües i afavorir, així, la reutilització i l’estalvi dels recursos hídrics.

Som-hi!

El procés ja ha començat, en pocs dies tenim gairebé les 100 persones fedatàries compromeses, ara toca estendre la campanya a la societat i fer-la partícip de la necessitat d’un canvi urgent en el model territorial de les nostres illes. Necessitam la implicació d’una bona massa social per aturar amb el sotmetiment del territori als interessos econòmics dels lobbistes habituals (hotelers, constructors, promotors) i el vistiplau del govern, i recuperar un model de gestió racional dels recursos, amb mesura, que permeti una protecció ambiciosa i duradora del territori; per què lluitam per unes illes amb futur per viure-hi dignament!

 

Publicat originalment a l’Altre Mirada, núm. 33, novembre 2014. Una publicació de l’Ateneu Pere Mascaró i la Fundació Emili Darder.

 

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Los contenidos de esta web están bajo una licencia Creative Commons.