RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Suscribete a nuestro boletín

Noticias Recientes

Seminario | Turismo Responsable | Cataluña

28-04-2014

Desmontando BCN World

Raül Valls | Alba Sud / CST

El pasado sábado 26 de abril en el Centro Cívico del Pati Llimona (Barcelona) la Asamblea Aturem BCN World, el Centre per a la Sostenibilitat Territorial y Alba Sud organizaron un seminario para analizar críticamente este mega-proyecto.

(article disponible només en català)

 

Per construir un altre món cal desmuntar peça per peça el que avui una majoria accepta encara com a indiscutible. Sempre han estat un pocs que empenyen per fer caure l’estructura vella i decadent d’una societat que voldríem transformada. Un món que veiem aliè, que no sentim com a nostre.  Però mentre empenyem, pensem, parlem, projectem i somiem. Però no qualsevol somni, sinó somnis que farem realitat, potser avui o demà...

Aquesta era la pretensiosa però magnifica intenció de trobar-nos per “desmuntar” el projecte BCN World. Entendre una realitat que veiem aliena, llunyana a les il·lusions i projectes de la majoria, però casualment adequada pels miserables interessos d’una minoria poderosa i arrogant. Un projecte fill de la impotència i la deriva d’un model esgotat i decadent però que utilitza els mecanismes de la desesperació de molts i moltes per esdevenir una mena de “mal menor” enmig d’una desfeta general. Però com que l’esperança raonada és inesgotable, un petit però actiu grup hem dedicat un temps a reflexionar i analitzar aquest despropòsit.

Àlex Casademunt, president del Centre per a la Sostenibilitat (CST) i professor de ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, encetar la reflexionar presentar els tres actors socials que organitzaven aquest debat crític: Alba Sud, un centre de pensament i difusió d’idees alternatives que ha acumulat coneixement i idees sobre els models turístics hegemònics i alternatives possibles; el CST, que nascut a l’escalfor dels moviments en defensa del territori, malda per enfortir un nou subjecte social de transformació que tingui en compte que la nova societat ho serà de veritat si ho és en pau amb el planeta; i finalment l’Assemblea  Aturem BCB World, que representa la energia moral del territori davant projectes que ni encaixen ni son desitjats per la majoria dels seus habitants .

La crisi, una oportunitat per a la intensificació turística

La primera intervenció va ser a càrrec d’Ernest Cañada, coordinador d’Alba Sud i membre del CST. Ernest Cañada va enumerar críticament les tendències i dinàmiques del sistema turístic català i com el projectes com BCN World aprofundeixen en aquests nefast model. Res és casual i la crisi, més que una oportunitat per canviar el rumb d’un model social i econòmic suïcida, està sent aprofitat per aprofundir els processos d’intensificació turística. Aquests processos amenaçant en esdevenir una nova forma de “bombolla”especulativa.  Aquestes dinàmiques van acompanyades, com no podria ser d’altre manera, de processos d’apropiació de recursos naturals i de territoris per part dels grans inversos financers locals i internacionals. Aquestes grans corporacions, segures del seu poder, exigeixen per garantir el creixement del seus guanys, precarització laboral, canvis en les normatives urbanístiques, privatització dels valors naturals comuns i generen processos especulatius per l’enriquiment ràpid dels que s’han afanyat a adquirir els terrenys on els projectes volen encabir-se. Molts cops no es tracta més que fum que es ven i es compra. Allò que a Alba Sud anomenen agudament “turisme de ficció”. Promeses de paradisos artificials i desterritorialitzats que restaran al final solars erms irreconeixibles pels seus habitants seculars. I quan aquests projectes es materialitzen mai ho són no com a illes, sinó que expandeixen les seves dinàmiques molt més enllà de la seva ubicació estricte i exclouen d’altres possibles activitats més lligades a les necessitats de la població local i més sostenibles respecte als recursos i valors del territori.  Al final la necessitat de competir amb d’altres territoris, que s’especialitzen en les mateixes activitats fan que la dinàmica expansiva es projecti de manera indefinida com una metàstasi que mata qualsevol opció diferent.

Tot plegat, va concloure Cañada, genera un model territorial depredador i depenent d’un turisme internacional i de llargues distàncies. En l’actual context de “pick oil” i de la fi dels combustibles barats, seguir apostant per un model de desenvolupament tant depenent dels combustibles fòssils, resulta una opció certament suïcida. La intervenció va concloure amb una reflexió sobre la necessitat de discutir pública i democràticament els límits de l’activitat turística.

BCN World, un gran esperpent

La següent intervenció va venir a càrrec de Sergi Saladié, geògraf i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i activista per un nou model territorial a les comarques de Tarragona.  Saladié va ser clar. Va definir curt i ras com a esperpent i extravagància el projecte del BCN World. Ara mateix tot plegat navega de tal manera en les aigües confuses i mogudes de l’especulació que ni tant sols existeix cap projecte tècnic, ni cap pla de negoci.  Saladié aprofundir en l’origen del projecte que es remunta al fracassat EuroVegas. La inèrcia provocada per la patètica voluntat política i empresarial d’atraure una inversió d’aquestes característiques i els interessos electorals conjunturals de CiU va donar l’oportunitat a La Caixa de posar en valor uns terrenys al costat Port Aventura que la punxada sobtada de la bombolla immobiliària del 2008 havia deixat en un carreró sense sortida. Saladié va posar en dubte la viabilitat econòmica del projecte, quan una entitat com La Caixa participi en tota aquest operació fonamentalment per desprendre’s a bon preu d’uns terrenys. Normalment aquesta entitat no sol marxar de negocis suculents...

A partir d’aquí Saladié enumerà les diferents dimensions d’aquest despropòsit. BCN World representa un autèntic exemple de radical “desencaix territorial”:

  • Posa en qüestió l’aposta per un model de turisme familiar que, amb moltes contradiccions, ha fet el sector hostaler local (i on si han invertit diners públics els darrers anys...);
  • Aprofundeix en el monoconreu turístic que domina el panorama català;
  • Presenta de manera grotesca un suposat paradís tropical, totalment desterritorialitzat i artificial a tocar d’un complex petroquímic (veure pàgina Web de BCN World).

Per Saladié BCN World és una fugida endavant que torna a apostar pel totxo, l’especulació i el malbaratament de recursos i una recerca del titular fàcil, que promet uns llocs de treball que a la realitat ja han rebaixat expectatives .Tot plegat en un context d’encariment del petroli que fa difícil que a llarg termini pugui facilitar que russos i asiàtics, clients potencials amb els que es pensa, puguin viatjar aquestes distàncies per jugar als casinos de la Costa Daurada.

Les interioritats de BCN World

Va tancar les ponències Joan Pons, ambientòleg i portaveu de l’Assemblea  Aturem BCB World. Pons ens va posar en el context local. Darrera del BCN World i trobem consensos empresarials amplis que apleguen les Cambres de Comerç de Tarragona, Reus i Valls amb el suport sindical de la UGT , que han actuat de manera servil literalment al dictat dels promotors del projecte.  És interessant també conèixer els inversors del BCN World i autèntics “factotums” de l’operació. Per una banda Melco Crown Entertaiment, una operadora de casinos de Macau al sud-est asiàtic amb vincles amb la màfia xinesa; la cadena hotelera Melià Hotels; Value Retail, dedicada als outlets de roba i coneguda a casa nostra per La Roca Village (darrerament convertit en municipi turístic gracies al “shopping”); i finalment InvestIndustrial, propietària de Port Aventura. Aquestes empreses, que per altra banda no van voler anar al Parlament de Catalunya a explicar els detalls del seu projecte (a excepció de Port Aventura), mentre impulsaven una modificació per caràcter d’urgència de la Llei 2/1989 de 16 de febrer de Centres Recreatius Turístics. Segons va explicar Joan Pons questa modificació suposarà:

  • Una rebaixa d’impostos del 55% al 10% en les activitats de joc. Amb la pèrdua de més de 50 milions d’ingressos per part de la Generalitat al aplicar-se a tots els casinos de Catalunya.
  • La concentració de tot el joc de Catalunya al Centre Recreatiu Turístic de Vilaseca i Salou.
  • La possibilitat de jugar a crèdit, contradient les recomanacions del CTESC.
  • L’increment de les pressions urbanístiques i la possible conculcació de l’autonomia urbanística municipal amb la possibilitat d’impulsar Plans Directors Urbanístics promoguts per la Generalitat.
  • Normatives que faciliten que empreses “poc netes” puguin treballa dins CRT.
  • Canvis en les normes disseny arquitectòniques que faciliten la visualització exterior de les màquines de joc, permissivitat amb l’accés de menor,...

Tot plegat en un context d’acceleració especulativa que contradiu els terminis administratius realment existents.

Un debat necessari

Finalment la jornada va acabar amb un animat debat entre participants i ponents on es van fer paleses les mancances democràtiques dels processos de decisió, les dinàmiques especulatives que ens imposen (en aquest cas en forma de “turismes de ficció”) els mercats internacionals  i les dificultats de comunicació davant els consensos informatius i les consignes fàcils dels promotors dels projectes. Alhora es van poder debatre alternatives a aquest model que no han de d’estar enclavades únicament en el turisme. Es pot crear ocupació en altres àmbits compatibles amb un turisme més ètic amb la Natura i la Societat.

Relacionado con:

 

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Los contenidos de esta web están bajo una licencia Creative Commons.