RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Suscribete a nuestro boletín

Artículo de Opinión | Turismo Responsable | Islas Baleares

05-12-2016

El mal del «vivimos del turismo» o lo que es lo mismo: mal-vivimos del turismo

Margalida Ramis | GOB

Ecosistema resiliente para una economía sostenible. Esto es lo que no somos, ni de lejos. Es hacia donde deberíamos tender. Pero es de donde, en términos de estrategia política, nos alejamos día tras día a marchas forzadas.


Crédito Fotografía: Plaça Major, Palma. Imagen de Christina, bajo licencia creative commons.

(artículo disponible solo en catalán)

Ecosistema resilient per una economia sostenible. Això és el que no som, ni de lluny. És cap on hauríem de tendir. Però és d'on, en termes d'estratègia política, ens allunyam dia rera dia a marxes forçades amb algunes importants excepcions. I vos en posaré una per no caure en la desesperança: Palma com a ecosistema urbà. Malgrat que Palma es troba lluny del paradigma que he plantejat al principi com ecosistema urbà, l'equip de Toni Noguera està treballant en una proposta de revisió de Pla General d'Ordenació Urbana que hi tendeix. Que s'ho marca com a objectiu.

L'equip d'urbanisme de l'Ajuntament de MES ha tengut des del principi aquest objectiu clar. I s'ha posat a fer-hi feina des del minut zero. I amb un equip de luxe, i tocant a la porta de grans referents amb experiència real i tangible en noves perspectives - allunyades de la lògica econòmica del creixement i l'especulació alhora de plantejar el futur de la ciutat – i des de nous enfocaments, han aconseguit poder mostrar una proposta de reconversió estratègica de la ciutat per apropar-nos precisament a aquesta ciutat més resilient – abordant perspectives que van des de l'energia, la producció d'aliments, la mobilitat, l'economia local de barri, la perspectiva de gènere, la integració social de barris vulnerables, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, el tractament dels residus i el cicle de l'aigua – posant les persones, la perspectiva social, al centre de la política urbanística. Un deu.

És un exemple de que sí que és pot. Només calen uns pocs però clars ingredients: tenir un objectiu clar, la convicció política i la determinació per tirar-ho endavant i el saber rodejar-se de gent competent que aporti la seva experiència i capacitat de treball a l'objectiu definit. Ja sabem d'on vendran les veus opositores i quins mitjans els donaran veu i suport, però per damunt d'això hi ha la tranquil·litat, seguretat i confiança que té aquest equip, pel fet de saber que fan feina per a l'interès general. Com diu Toni Noguera «l'urbanisme al servei de les persones». Tota una declaració radical de política rupturista atenent l'esfera social i política en què vivim.

Malauradament, no tota la política té uns objectius tan clars i contundents. I, concretament no la té la política econòmica d'aquest govern, que segueix posant el seu principal esforç en l'economia turística de la que malvivim en aquestes illes. Cal desturistitzar la nostra economia i això vol dir enfocar-la, no en generar nous productes turístics a partir de la política agrària o la política cultural, o la política de gestió d'espais naturals, sinó en fer política per a recuperar l'agricultura, la cultura i el nostre territori per a la nostra pròpia supervivència. L'error és pensar que aquesta supervivència només depèn de ser capaços de generar més pols d'atracció per a més turistes diversificant l'oferta i oferint turisme rural, turisme cultural o turisme de natura. No! Cal reenfocar l'obejctiu fonamental de les polítiques sectorials que han d'esdevenir la base de la nostra resiliència i aquestes són: energia, producció d'aliments, gestió integral de l'aigua, mobilitat i conservació de la nostra biodiversitat. Es tracta de no pensar-los com a productes per a oferir als turistes, sinó com a elements clau d'una estratègia que tengui per objectiu garantir les bases econòmiques de la nostra societat perquè, en cas de que els turistes deixin de venir, aquesta terra pugui subsistir per ella mateixa i amb dignitat. El turisme hauria de ser el complement d'una estratègia econòmica que tengués per objectiu la sobirania i la independència (no només en termes nacionals, que també) sino en termes energètics, d'abastament de recursos, d'alimentació i de creació de llocs de feina estables i de qualitat.

No és impossible. La feina de l'Ajuntament de Palma n'és un exemple. Només cal oblidar que la Conselleria de Turisme ha de fer feina pels hotelers, redimensionar el seu pes i la seva importància en l'estratègia econòmica de futur, deixar de posar-li el ZOOM i reenfocar els seus objectius cap a l'interès general i no els interessos particulars dels sectors econòmics que mercadegen amb el territori, els recursos naturals, els doblers públics i les persones,  amb l'excusa de que aquí «vivim del turisme» i ells són els «grans benefactors» que alimenten el negoci que en realitat, ens està devorant.

 

Article publicat originalment al Diari de Balears l’1 de desembre de 2016.

 

¿PODEMOS CONTINUAR?

El blog de Margalida Ramis

Sobre ecologismo, territorio y resistencias sociales

Activista ecologista, licenciada en Física por la UIB y miembro y portavoz del GOB, una de las entidades ecologistas y organizaciones más activas en las Islas Baleares. Trabaja como coordinadora de campañas para la protección del territorio y los recursos naturales. En este blog, escrito desde Mallorca, habla sobre sostenibilidad, territorio, incidencia política y movimientos sociales.

Ir a blog »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Los contenidos de esta web están bajo una licencia Creative Commons.