RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Suscribete a nuestro boletín

Artículo de Opinión | Turismo Responsable | Islas Baleares

26-06-2015

Turismo inmobiliario, la śltima frontera

Macią Blązquez | Alba Sud / GOB

Durante la pasada legislatura el Partido Popular en Baleares se ha dedicado a legislar para favorecer la especulación. Las facilidades concedidas al sector hotelero para impulsar el turismo inmobiliario es uno de los principales exponentes de dicha política.


Crédito Fotografía: Wave House Diablito

(artículo disponible solo en catalán)

El Partit Popular ha emprat la seva majoria absoluta a les Illes Balears per fer noves lleis que impulsen l’especulació immobiliària, molt lligada al negoci turístic. Tant és així que el govern presidit per José Ramón Bauzá va fer seva la normativa redactada pels serveis jurídics de les pròpies cadenes hoteleres (Mon-Lex-Hispajuris, Pradel, Alarcón, Serra & Asociados Abogados y Asesores...). Amb aquesta nova normativa, els hotelers poden canviar l’ús dels seus establiments i fer-los entrar així als circuits financers, com un actiu més (igual que es va fer amb les hipoteques per la compra d’habitatges o s’està fent amb l’assistència sanitària, l’educació o les pensions). Aquest canvi deroga el principi d’exclusivitat d’ús dels establiments d’allotjament turístic i possibilita que les “fàbriques” dels nostres ressorts turístics canviïn les seves funcions per convertir-se en el que sigui que el mercat demandi: apartaments, bars de luxe, centres comercials, discoteques, despatxos ... Alguns hotels, per exemple, ja es venen segmentats en suites residencials d’alt estànding, mitjançant la nova fórmula dels condohotels. La Llei 8/2012 del Turisme de les Illes Balears, promoguda per l’exconseller Carlos Delgado Truyols, n’és el màxim exponent d’aquesta legislació. Però va ser l’anterior govern qui inicià l’amnistia urbanística pels hotelers, amb Miquel Nadal Buades d’Unió Mallorquina fent de Conseller de Turisme.

I és que els hotelers han dominat el negoci com una oligarquia, en aliança amb els règims polítics i els capitals transnacionals dels operadors turístics. Amb l’actual crisi, han reprès el seu interès per les nostres illes, de tornada de la seva expansió global que començaren als anys 1980. L’explicació del seu renovat interès per invertir a les Illes Balears la podem trobar en la inestabilitat política, l’encariment energètic i el retraïment de la demanda turística. En aquest context, les inversions immobiliàries a les Illes Balears mostren més rendibilitat i seguretat, ben defensada per l’Euro i per l’OTAN. Altres (des)regulacions van en la mateixa línia de mercantilitzar territori, mitjançant mecanismes per: legalitzar xalets foravila, afavorir l’ús turístic d’habitatges, promoure més creixement urbanístic exprés amb “declaracions d’interès autonòmic”, eximir les “zones turístiques madures” de les limitacions al creixement que imposa el planejament, ampliar ports esportius, construir nous camps de golf o polo, etc.

Les darreres temporades marquen rècords en afluència turística (més de 13,5 milions de turistes vengueren a les Illes Balears el 2014) i en guanys corporatius, segons declaracions d’Aurelio Vázquez, president de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, a Fitur; mentre la societat es deteriora per la precarietat laboral i l’abandonament escolar, que assoleix el màxim estatal i creix a les Illes Balears i al País Valencià, segons el Ministeri d’Educació. El bloc hegemònic elabora, entretant, un consens contra el turisme de masses per desplaçar als clients de menor poder adquisitiu i afavorir l’elit. Aquesta elit acumula capital amb més despossessió dels nostres béns públics i comuns: les platges per fer beach clubs, el condicionament dels fars per muntar-hi establiments de luxe, l’apropiació dels ports pels rics o la reserva paisatges i camins rurals per les seves piscines i els seus cavalls.

Una prova més de l’ampliació del seu abast territorial és la derogació dels Plans d’Ordenació de l’Oferta Turística, que regulaven urbanísticament les zones turístiques, allà on es troben els ressorts hotelers. El criteri de fons era diferenciar el seu ús, tractant-les com urbs monofuncionals que calia dotar i ordenar com espais de producció. La nova Llei del Turisme crea la figura del Pla Integral de Turisme de Balears que amplia l’abast de la “valorització” turística vers tot el territori. Subsegüents Plans Integrals d’Àmbits Turístics i Plans de Desenvolupament Turístic promouen ja la turistització de tot, amb la màxima de desestacionalitzar i ser més competitius per seguir creixent.

L’última frontera d’aquesta economia del cowboy –basada en la idea de que els recursos són il·limitats– consisteix en collar encara més la societat i el medi ambient de les Illes Balears. En un escenari d’antiutopia, d’agreujament de la crisi ecològica i de la desigualtat social, ens assignen la funció de ser un refugi per elits benestants, amb un entorn privilegiat i segur per als més rics. És clar que l’habitabilitat es ressentirà aquí, però ho farà encara més als territoris més desafavorits.

Per combatre-ho, la demanda de protecció ambiental i territorial també ha de reclamar una millor distribució de la riquesa i decreixement que minvi la pressió sobre l’entorn.

 

Article publicat originalment al monogràfic "Tot Inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes" (Mallorca, estiu 2015), editat per la Coordinadora Llibertària de Mallorca i el Front Comú en Defensa del Territori.

 

De sol y playa

El blog de Macià Blázquez-Salom

Sobre turismo de masas y resistencias en defensa del territorio y la sostenibilidad

Profesor de Geografía de la Universitat de les Illes Balears y membro del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori. Dedica su actividad docente e investigadora en el Análisis de la Planificación Territorial Turística y la Geografía del Desarrollo Desigual. Milita en movimientos ecologistas, entre los que colabora habitualmente con el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) y Alba Sud.

Escrito desde Mallorca, este blog recoge reflexiones sobre el turismo de masas, de sol y playa. Las Islas Baleares son la cuna de formas intensivas de crecimiento urbano-turístico, impuestas después por las corporaciones empresariales que tienen su origen en estas islas (Melia, Barceló, Iberostar, Riu, Matutes...) a todo el mundo. Pero en las Islas Baleares también se han desarrollado movimientos de resistencia, en defensa del territorio y de la sostenibilidad. Quisiéramos que prestar atención de la cara y la cruz del turismo industrial capitalista sirviera para promover el debate público popular.

Ir a blog »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Los contenidos de esta web están bajo una licencia Creative Commons.