RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable | Illes Balears

26-09-2017

Turismef˛bia

Rafael BorrÓs | Alba Sud

Amb el terme turismefòbia es pretén criminalitzar tot pensament crític amb l'actual model turístic, a tots els moviments socials que lluiten aquí i per tot el món contra els efectes negatius en les vides de la gent no estrictament rica del capitalisme turístic globalitzat.


Crèdit Fotografia: Miquel Morey.

Aquesta setmana, el dimecres 27, se celebra, a iniciativa de l'Organització Mundial del Turisme, el Dia Mundial del Turisme. Aprofitaré l’avinentesa per parlar de turismefòbia.

Els i les qui no ens empassem la mentida històrica que en aquestes illes, abans del boom turístic, es vivia exclusivament, i molt precàriament, de l'agricultura, menyspreant la importància de la indústria illenca, formem part de l'escamot turismefòbic.

No coincidir amb la interpretació segons la qual el boom turístic dels anys 60 va significar una autèntica modernització de la societat del tardofranquisme, i impulsà l'adveniment de la democràcia, és senyal de prendre part a una colla de turismefòbics i turismefòbiques. Tant se val que ens esforcem a explicar que no es pot oblidar que el denominat desenvolupament mitjançant el turisme del franquisme va enriquir a les elits franquistes, alhora que va reforçar la dictadura com a conseqüència del guany de reputació internacional de Franco. És més, en paraules d'Alicia Fuentes (Benvingut, Mr. Turisme) citant a Justin Crumbaugh, interpretar "el desenvolupament turístic com un camí cap a l'emancipació democràtica" implica l'acceptació que "com més lliure és el mercat, més lliure és la gent".

Turismefòbia practiquem els que ens escandalitzam que a hores d'ara se segueixi sostenint que el turisme és una "indústria no contaminant". La ximpleria de la "indústria sense xemeneies" serveix, únicament, per a les teories negacionistes del canvi climàtic. Però el cert i segur és que l'augment de turistes dispara les emissions de CO2. Els qui afirmam que la "petjada climàtica del turisme" és veritablement insostenible, i que l'activitat econòmica turística contribueix –i molt- a l'escalfament global, som persones turismefòbiques radicals.

Els i les que sostenim que les societats de monocultiu turístic tenen una major tendència a ser societats amb grans desigualtats socials, i amb uns mercats laborals especialment precaris, és clar, som desqualificats com a turismefòbics. Per més que aportem dades, els qui  sostenim que el mantra del "vivim del turisme", hauria de ser substituït pel de "malvivim del turisme" som gent abduïda per una perillosa turismefòbia. Aquesta acusació de turismefòbia és una descarada tàctica per a no acceptar que, malgrat situacions de monocultiu turístic, és possible un repartiment més just de la riquesa generada, i unes condicions salarials dignes i unes relacions laborals humanitzades.

El "sentit comú neoliberal hegemònic" considera com a coses de la turismefòbia internacional defensar la no mercantilització del territori per part de les multinacionals turístiques, o reivindicar un instrument internacional vinculant per a què les Empreses Transnacionals turístiques respectin arreu els Drets Humans i la Justícia Ecològica. És el mateix pensament purament ideològic (o, més aviat, de la confraria practicant de la "religió del creixement") que considera turismefòbia la defensa del Dret a la Ciutat a, posem pel cas, Lisboa, Berlín, Venècia, Barcelona, Palma... La mateixa religió que considera un sacrilegi de lesa turismefòbia exigir conèixer la gran contaminació ambiental i la explotació laboral que s'amaga darrere de la indústria dels creuers.

Per anar acabant, segur que, si dic que els discursos oficials del Dia Mundial del Turisme de 2017 em produeixen vergonya aliena, seré tractat com un afectat d'una acusada turismefòbia. M'és igual! Em sembla una indignitat que el vitalici Secretari General de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) i l'Autoritat de Turisme de Qatar ens parlin de Turisme Sostenible. Això és, si més no, un sarcasme molt feridor. Parlar de Drets Humans i de Qatar és un oxímoron, i el context global és d'agreujament de l'escalfament climàtic, i segueix sent absolutament actual que "una de les característiques del turisme al llarg dels segles, des de l'època del Gran Tour, és que a no gran distància dels hotels de cinc estels hi ha gana i misèria" (Paul Theroux a "L'últim tren a la zona verda").

En definitiva, amb el terme turismefòbia es pretén criminalitzar tot pensament crític amb l'actual model turístic, a tots els moviments socials que lluiten aquí i per tot el món contra els efectes negatius en les vides de la gent no estrictament rica del capitalisme turístic globalitzat. Fins i tot, es pretén criminalitzar als models alternatius de turisme que, per exemple, es desenvolupen en l'àmbit de l'economia social i solidària. Altrament dit, anomenen turismefòbics i turismefòbiques a la gent que pensam que una societat fraternal suposa oposar-se al pensament únic segons el qual "no hi ha cap altra sortida que no sigui la submissió del treball al capital i la submissió de les necessitats al consum de mercaderies; no hi ha vida ni societat més enllà de la societat de consum i del treball mercantilitzat, ni un altre model que no sigui el del capitalisme" (André Gorz en el pròleg de el "Manifest Utopia").

Turismefòbia vol dir: “Prohibit repensar el model turístic”. Amén!

 

Article publicat originalment al Diari de Balears el 25 de setembre de 2017.

EL PRECARIAT DEL TOT TURISME

El bloc de Rafael Borràs

Sobre la precarització del treball remunerat i de la cohesió social a les societats turistitzades

L'autor d'aquest bloc va exercir diverses responsabilitats en el sindicat CCOO entre elles la de secretari general de la Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme de les Illes Balears. Ha treballat com a analista sociolaboral a la Fundació Gadeso.

Actualment, col·labora amb diversos mitjans de comunicació de Mallorca. Escriu amb certa regularitat a SinPermiso, Rel-UITA, i, òbviament, a Alba Sud.
En aquest bloc es parlarà, sobretot, d'assumptes sociolaborals i de turisme, o, més concretament, de les precarietats laborals, socials i ecològiques que provoca el capitalisme turístic desfermat. Ocasionalment, es reflexionarà sobre els treballs no remunerats, essencialment, els reproductius, i d'alternatives al desgavell actual, com ara, les polítiques de decreixement, les predistributives, i la Renda Bàsica (RB).

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.