RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable | Espanya

02-07-2015

La precarietat del treball de les cambreres de pis

Ernest Cañada | Alba Sud

La degradació en les formes de contractació, l'increment de la càrrega laboral i el deteriorament en el seu estat de salut condiciona el dia a dia de les treballadores que netegen els hotels.


Crèdit Fotografia: Ana Núñez.

En el debat públic sovint s’equipara de forma interessada la precarietat laboral amb la temporalitat en la contractació, reduint així la significació d’aquest fenomen. Però aquesta és només una de les moltes dimensions del treball precari. En realitat la precarietat és un fenomen molt més complex, que té més a veure amb un procés de dominació de les classes treballadores que amb un tipus específic de contracte.

Seguint l’enfocament del Grup de Recerca sobre Desigualtats en Salut (GREEDS-EMCONET) de la Universitat Pompeu Fabra, dirigit per Joan Benach,  la precarietat implica efectivament temporalitat en la contractació i la inseguretat i inestabilitat que això genera, però també l’exclusió en l’accés a prestacions socials, salaris baixos que dificulten viure en condicions dignes (segons es consideri a cada lloc), absència de poder en les relacions laborals, i per tant la pèrdua de drets laborals bàsics, i nivells molts baixos de control en les formes d'organitzar el treball. La precarietat significa en definitiva un augment de les condicions d’explotació i vulnerabilitat que pateixen les classes treballadores.

Les cambreres de pis com a exemple de precarietat

A Espanya un dels col·lectius laborals que més clarament han sofert aquest procés de precarització en el darrers anys, especialment des dels inicis la crisi econòmica, ha estat el de les cambreres de pis. Aquest és un dels sectors laborals més importants per al funcionament dels hotels, on constitueixen entre un 20 i un 25% de les seves plantilles, i per tant de la mateixa economia de molts territoris especialitzats en el turisme.

En marc d’una campanya sindical internacional promoguda per la UITA per fer visibles i denunciar les condicions laborals en aquest sector, hem pogut identificar com la degradació de la feina de les cambreres de pis es pot entendre millor si la pensem com a part d’un procés més ampli de precarització. El seu treball sempre ha estat dur, però en els darrers anys assistim a una ofensiva patronal per reduir i ajustar costos per poder mantenir unes determinades expectatives de benefici. L’atur massiu que es viu arreu del país, així com les reformes laborals impulsades pels governs del Partit Popular (2012), i abans pel PSOE (2010), han facilitat aquesta ofensiva empresarial.

Degradació en les formes de contractació

La precarietat implica en primer lloc inestabilitat en l’ocupació. A més dels contractes fixes i fixes discontinus, cada cop trobem més cambreres de pis contractades de forma eventual i/o a temps parcial. Això significa que moltes treballadores no tenen una mínima seguretat en el seu lloc de treball i per tant els hi és molt difícil poder organitzar la seva vida amb una certa tranquil·litat  a curt o mig termini. També suposa que han d’acceptar molts dels canvis que els hi imposa l’empresa en la forma d’organitzar el treball i en la quantitat que n’han de fer.

També puja la contractació a través d’Empreses de Serveis, subcontractades pels hotels. Això implica en molts casos el previ acomiadament total o parcial de les treballadores del departament de pisos dels hotels externalitzats i la seva substitució per treballadores contractades a una altra empresa que, a més, passen habitualment d'estar sota el conveni d’hosteleria corresponent, al conveni de neteja o un conveni específic d’empresa. Aquest canvi implica entre altres coses que les treballadores puguin patir una rebaixa en la seva categoria laboral o que per fer una mateixa feina puguin estar cobrant 200, 300 o 400 euros menys al mes. També suposa un clar debilitament de la capacitat d’organització sindical de les treballadores, en la mesura que en un centre de treball podem trobar que la plantilla pot pertànyer a dos, tres, o més empreses.

A les Illes Balears, on es troba la seu social de les principals cadenes hoteleres espanyoles, aquest procés no ha avançat tant com a d’altres bandes del país, on ja són molts els hotels que han substituït les treballadores pròpies per empreses de serveis subcontractades. Però l’amenaça també hi és present. Així durant la negociació del darrer conveni col·lectiu l’any 2014 la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) va proposar introduir aquesta forma de gestió directament a través del conveni. La mesura va ser clarament rebutjada pels sindicats i finalment no es va incloure. Però com està passant a moltes altres bandes les externalitzacions s’estan aplicant de forma particular, hotel per hotel, tal i com ho van denunciar CCOO i UGT a la Inspecció del Treball a finals d’abril de 2015. Arran d’això més de cinquanta empreses hoteleres s’estan investigant per externalitzar serveis de neteja d'habitacions a les Illes Balears, Catalunya, Canàries i País Valencià.

Increment de la càrrega laboral

L’altre gran via de precarització que han patit les cambreres de pis ha estat la forma d’organitzar el treball i l’increment desmesurat de la seva càrrega laboral. A través d’entrevistes realitzades a cambreres de pis a diferents municipis turístics, hem pogut identificar una sèrie de processos compartits a la majoria d’hotels. En primer lloc destaca l’increment en el nombre d’habitacions que han de fer, que en alguns casos arriba a les 24, 25 i fins i tot 26 habitacions, i hi ha alguns casos en els que encara són més. I habitacions que cada cop tenen més llits a través dels sofàs o els llits supletoris. A més en alguns hotels han de fer net també les seve àrees comuns, com la recepció, escales, restaurants, banys públics, etc.

La feina l’han de fer sota un ritme molt intens, per poder entregar les habitacions lliures als nous hostes, o aprofitar el temps que els clients surten de l’habitació. Aquest increment de la càrrega laboral també s’ha vist afavorit per la desaparició progressiva de figures tradicionals en l’hoteleria, com els valets, que ajudaven a les cambreres portant la roba de la bugaderia a cada planta, traient la roba bruta o netejant vidres, i ara és una feina que han acabat assumint elles. Tampoc l’estructura arquitectònica dels hotels ha facilitat el treball. Són molts els casos que les treballadores s’han de desplaçar amb els seus carros a diferents plantes, o fins i tot diversos edificis. Igualment les reformes que es fan a les habitacions, posant més vidre per tot arreu o mampares a les dutxes i banyeres incrementa l’esforç que han de fer les treballadores.

Les noves formes de contractació i la por a perdre la feina o a no ser contractades de nou ha fet que moltes treballadores acceptessis fer més feina de la que les corresponia segons el seu contracte. Així s’ha tornat habitual que les treballadores tinguin assignades un determinat número d’habitacions i que les hagin de fer obligatòriament durant les hores per les que estan contractades, i que en cas de no acabar-les es considera que això és problema seu i que s’han de quedar fins que acabin, regalant sistemàticament hores de feina a l’empresa. Per evitar quedar-se més temps, a part d’anar corrent tot el dia, amb els riscos de cops i caigudes que això pot suposar, moltes treballadores acaben per no baixar a esmorzar o dinar els moments establerts per fer-ho. O bé que en èpoques de més ocupació no facin els dies de descans establerts i passin dies i dies treballant de forma continuada.

Un treball precari que deteriora la salut

Tot plegat està tenint com a conseqüència que la salut d’aquestes treballadores es vegi cada cop més malmès. A més del cansament i dolor que constantment suporten, amb el temps es van generant tota una sèrie de dolències, com problemes de cervicals, lumbars, espatlles, túnel carpià, genolls, que van deteriorant la seva salut. Les intervencions quirúrgiques en aquests zones són comuns per a moltes treballadores. I també el recurs quotidià a la medicació per poder aguantar el dolor i continuar treballant. Així mateix, el ritme de treball, la sobrecàrrega de feina, l’angoixa i la impotència amb la que viuen fa que les situacions d’estrès siguin també freqüents, de tal manera que també s’han de medicar per poder dormir i baixar els nivells d’ansietat.

La precarització del treball de les cambreres de pis ha arribat ja a extrems intolerables. Cal acabar d’una vegada amb aquesta situació. La salut i la vida de milers de treballadores és el que està en joc.

 

Una versió lleugerament modificat d'aquest article va ser publicat originalment al monogràfic "Tot Inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes" (Mallorca, estiu 2015), editat per la Coordinadora Llibertària de Mallorca i el Front Comú en Defensa del Territori.

TURISMES EN DISPUTA

El bloc d'Ernest Cañada

Sobre perspectives crítiques en el turisme i alternatives comunitàries

Investigador i comunicador social. Treball actualment com a coordinador d'Alba Sud. Sóc docent a la Universitat de Barcelona i membre expert del Consell Turisme i Ciutat de Barcelona. Actualment resideixo a Barcelona, després de viure a Amèrica Central entre els anys 2004 i 2014. En aquest blog parlem de turisme en plural, del seu impacte en el treball i també en el món rural, dels processos de despossessió que comporta, de les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores. Però també dels esforços comunitaris i d'amplis sectors socials per controlar territoris, recursos i formes d'organitzar aquesta activitat per, en definitiva, construir alternatives democratitzadores.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.