RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable | Costa Rica

28-04-2015

Conservar la natura a través de senders

Llorenç Planagumà | Alba Sud

La gestió comunitària d'espais naturals s'ha convertit en una de les estratègia més potents de conservació ambiental. A Costa Rica els socis de la xarxa de turisme rural comunitari ACTUAR són un exemple de referència.
 


Crèdit Fotografia: Sender a El Encanto. Fotografia de Llorenç Planagumà.

La gestió dels espais naturals protegits no només és patrimoni de l'administració pública, també pot venir d'organitzacions i/o associacions vinculades als territoris en els que es troben els espais naturals. Segons Josep Maria Mallarach, membre de la Comissió d'Espais Naturals Protegits de la Unió Internacional de la Conservació de la Naturalesa (UICN), "aproximadament el 70% de la biodiversitat del món la conserven comunitats locals i sovint indígenes, seguint les seves cosmovisions, al marge, més o menys dels governs i les lleis modernes. La dada prové del Banc Mundial i aquests territoris no són ni privats ni públics, sinó comunals". Per això s'ha de tenir en compte que la conservació de la naturalesa pot venir de múltiples formes i una d'elles, molt eficient, és a través de comunitats locals i/o indígenes. Una gestió del bé comú des de la base a tenir en compte.

ACTUAR: una aposta per la reforestació

Un exemple de conservació comunitària dels entorns naturals és la gestió que fa la xarxa ACTUAR  a Costa Rica, les sigles signifiquen Aliança Comunitària de Turisme Rural per a la Conservació del Territori. La xarxa està formada per trenta-sis socis de diferents comunitats rurals i un dels seus objectius és la promoció del turisme comunitari amb la missió de portar grups d’ecoturistes cap als territoris on es troben els seus diferents socis.

Vint set dels trenta-sis socis van començar amb el turisme com una forma de garantir fons per a la conservació dels llocs on vivien. Aquests fons obtinguts han servit per a la conservació de la naturalesa en terrenys que les respectives associacions han adquirit en propietat amb l'objectiu de conservar el bosc primari i, sobretot, per a la reforestació en terrenys que havien estat agrícoles i poc productius en aquells moments i així recuperar el bosc en zones on aquest havia estat talat. Una reforestació crucial per a la millora de la biodiversitat, el clima i parar l'erosió dels terrenys; i més tenint en compte que es troben en corredors biològics que connecten diferents Parcs Nacionals. Costa Rica té una rica xarxa de Parcs Nacionals però aquests han de connectar-se per poder mantenir la diversitat genètica de les diferents espècies que s’hi troben protegides i per això la importància de la reforestació comentada en aquests terrenys que estan fora pròpiament dels Parcs.

Creació de senders

Una altra de les característiques comunes que tenen els socis de ACTUAR que es dediquen a la conservació és l'adequació de senders per visitar les finques que estan protegint i conservant. Aquests senders tenen la funció d'aproximar el visitant als valors naturals de la zona. Són senders de diferent dificultat i longitud en els que durant el recorregut per boscos secundaris i primaris es pot observar i comprendre la naturalesa, i ens permeten veure arbres centenaris, gran diversitat d'ocells, naixents d'aigua i un ecosistema en el qual encara habiten grans felins (jaguars, pumes,...). En la mesura que estan gestionats per associacions on els socis provenen de les mateixes comunitats locals, els senders disposen d'extraordinaris guies que ofereixen amb passió una interpretació durant tot el recorregut. Una interpretació que és essencial perquè els visitants comprenguin els valors i la importància de la seva conservació. Sense cap dubte aquest tipus de conservació no institucional ofereix diversos avantatges a tenir en compte: si bé és més lenta pel que fa a la recuperació dels valors naturals per altra banda ofereix un treball de base i una participació de les comunitats locals que permet que sigui més sòlida en el temps.

Alguns exemples

Per il·lustrar aquestes experiències posem tres exemples diferents de conservació de tres socis de ACTUAR: El Copal, Nacientes de Pamichal i El Encanto.

La Reserva El Copal al cantó de Pejibaye de Jiménez, província de Cartago, va començar amb l'adquisició d'uns terrenys per part de diferents veïns de la comunitat. La primera intenció era desenvolupar a la zona una activitat productiva agrícola. Més tard a causa de la baixa productivitat agrícola es va reconvertir en una reserva forestal conservant el bosc primari i reforestant els cultius per desenvolupar un bosc secundari amb la intenció de promoure l’ecoturisme a la zona. Es va habilitar un alberg i amb el temps s'ha convertit en un punt de gran interès per a ornitòlegs de tot arreu. Alhora el sender ofereix facilitats per a la investigació de grans mamífers al poder habilitar, vigilar i mantenir càmeres nocturnes sensibles al moviment per fer fotos de jaguars o pumes, entre d'altres.

Nacientes de Pamichal és una reserva adquirida per socis de la comunitat de Pamichal al municipi d'Acosta. L'objectiu primordial va ser la conservació de naixents d'aigua i així garantir la qualitat de l'aigua que es recull riu avall i que serveix per al consum de desenes de milers d'habitants de la zona. En el lloc es va habilitar un alberg, una aula d'educació ambiental i un sender per visitar els naixents i el rierol que han conformat. Alhora es reforesta la zona i es fa una vigilància per denunciar o prevenir qualsevol impacte ambiental que pugui afectar els ecosistemes.

Sendero en Nacientes Palmichal. Fotografía de Llorenç Planagumà.

A El Encanto, a la zona rural de Sant Antonio de Escazú, molt a prop de San José, capital de Costa Rica amb més d'un milió d'habitants, es va crear una associació per a la conservació de la zona a causa de la hípers freqüentació del lloc i la desforestació que s'havia produït. Anys més tard van poder comprar finques agrícoles de muntanya per poder reforestar, recuperar el bosc i adequar senders. La reforestació ha permès recuperar bosc en zones de perill d'erosió i alhora poder millorar l'hàbitat d'espècies de gran interès. Un lloc on alhora d'ecoturisme es fa educació ambiental amb grups d'escolars.

Importància dels senders

En conclusió s'ha de destacar la importància dels senders com a dinamitzadors econòmics i de sensibilització en els espais naturals. Senders que adquireixen igual rellevància per a la dinamització local que altres inversions molt agressives en els territoris que es promouen com a única solució per a una millora econòmica en zones deprimides (carreteres, mineria, etc.). Per això promoure xarxes de senders en espais d'interès natural és una forma de dinamització econòmica sostenible, i sobretot si es vincula amb guies locals (garantint-condicions dignes de treball) i petits operadors turístics. Senders que aporten un benefici econòmic, social i, per descomptat, ecològic per al territori.

 

Aquest article es realitza en el marc d'un projecte d'assistència tècnica executat per Alba Sud a Costa Rica amb la col.laboració d'ACTUAR i el suport de la Diputació de Barcelona. 

Democràcia i recursos naturals: que el benefici de pocs no sigui el risc de molts

El bloc de Llorenç Planagumà

Sobre un sistema basat en el creixement i la competitivitat com a model i que ens aboca a un camí de desigualtat i eixamplament de la pobresa a tot el món, per profit i l'acaparament de les classes dominants.

Llicenciat en ciències geològiques per la UAB, màster en gestió del medi ambient i en gestió d’ONG, membre d’Alba Sud, del Centre per la Sostenibilitat Territorial, activista per una Nova Cultura del Territori i implicat en les plataformes antifracking i Geòlegs per la Sostenibilitat. Impulsor de la transparència i la democràcia en tots els àmbits (organitzacions, empreses, administracions,...).

En aquest espai pretenc aportar dades i informació relacionada amb recursos naturals, sostenibilitat i igualtat. Les dinàmiques actuals ens duen a l’acaparament dels recursos per una elit que pretén controlar el decreixement a escala global en haver arribat als límits geològics i ecològics d’extracció de determinats recursos. Davant aquest context ens cal enfortir les democràcies per tal que siguin autèntiques garants de la sobirania popular i empoderar-nos d’aquest decreixement que arriba si o si. Davant la crisi civilitzatòria la democràcia pren més sentit que mai i l’hem d’alliberar de qui l’ha segrestat.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.