RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable

15-02-2015

Convé el condomini turístic?

Macià Blázquez | Alba Sud

Els principals beneficiaris de la modificació de la Llei de Turisme de Catalunya, que entre d’altres coses buscar afavorir i potenciar els condominis turístics no són altres que el mateix empresariat hoteler i immobiliari.


Crèdit Fotografia: Ana Núñez. Lloret de Mar.

L’administració catalana té el propòsit de modificar la Llei 13/2002 de Turisme per afavorir i potenciar els condominis, a través dels quals poder captar inversions. Aquesta proposta segueix les passes del que ja ha fet a les Illes Balears el govern de José Ramón Bauzá, del Partit Popular.

La Llei 8/2012 del Turisme de les Illes Balears ja recull aquesta legalització, com també es proposa fer-ho el Pla de Reconversió Integral de la Platja de Palma. La Llei 8/2012 va derogar també el "principi d'exclusivitat d'ús" dels establiments d'allotjament turístic, establert fins a llavors per l'article 16 de la Llei 2/1999 General Turística, segons el qual: "No pot compatibilitzar-se l’ús d’allotjament turístic amb el residencial, industrial, administratiu o comercial independent". El perquè es suprimeix aquest article té a veure amb els condominis i amb d’altres canvis de fondària.

Al nostre entendre aquest desmantellament normatiu ens condueix, com a mínim, de cap a:

  • Deslligar la propietat i la gestió de l'explotació hotelera. En desprenent-se de la propietat dels immobles, l'hoteler pot fugir en voler. Pensem que la seva inversió fixa ja està prou amortitzada. Amb els condominis podrà vendre els immobles per invertir l'efectiu expandint-se o diversificant cartera. Fluxà, d'Iberostar, per exemple, invertí 800 milions d’euros de la venda de l'agència Viajes Iberia en accions d'ACS, això és, entre d'altres coses en la plataforma Castor.
  • Forçar la "convivència" de l'ús turístic amb el residencial. Per exemple, de qui essent el propietari vulgui fer-ne ús residencial, és a dir continu per exemple de la seva suite. No es tracta només d’una qüestió de renous, que també. Sinó que pot tenir greus conseqüències per a la "ciutat turística", perquè té dèficits històrics d'infraestructura i dotació d'equipaments (assistencials, sanitaris, docents, etc.). Tant és així que aquest canvi de propietat dels establiments determina un "canvi de model urbanístic" amb greus implicacions per al planejament. Per exemple, quan es tracta de places d'allotjament turístic, la planificació urbana calcula els índex de dotació dels equipaments a la baixa. Si ara es "residencialitza" la ciutat turística, es té en consideració aquest canvi de model i es preveu suplir les deficiències infraestructurals i dotacionals? I qui ho pagarà, l’hoteler que ven l’establiment i ha aprofitat la rebaixa històrica d’exigències?
  • Promoure l'especulació amb els immobles dels establiments d'allotjament turístic. No es tracta només de vendre les suites a particulars i fons d'inversió. També hi ha projectes per convertir hotels en grans superfícies comercials, discoteques, centres de convencions... Per exemple a Magaluf, Mallorca, de la mà de Melià Hotels International, de la que els accionistes majoritaris són la família Escarrer.

Tant en el cas de Catalunya com en el de les Illes Balears el principal beneficiari d'aquestes mesures és el gran empresariat hoteler i immobiliari. Aquesta és una operació que intensifica l'activitat turística a un territori ja molt especialitzat en aquest sector. Voleu dir que no hauríem d'evitar mesures polítiques i pressupostàries que cronifiquen aquesta hiperespecialització turística? L’alternativa pot ser el decreixement turístic, un reequilibri sectorial i territorial amb d'altres activitats econòmiques i una major cura per la qualitat del treball turístic.

 

De sol i platja

El bloc de Macià Blázquez-Salom

Sobre turisme de masses i resistències en defensa del territori i la sostenibilitat

Professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears i membre del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori. Dedica la seva activitat docent i investigadora l'Anàlisi de la Planificació Territorial Turística i de la Geografia del Desenvolupament Desigual. Milita a moviments ecologistes, d'entre els que col·labora habitualment amb el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i Alba Sud.

Escrit des de Mallorca, aquest bloc recull reflexions sobre el turisme de masses, de sol i platja. Les Illes Balears són el bressol de formes intensives de creixement urbano-turístic, imposades després per les corporacions empresarials que tenen el seu origen a aquestes illes (Melia, Barceló, Iberostar, Riu, Matutes...) arreu del món. Però a les Illes Balears també s'hi han desenvolupat moviments de resistència, en defensa del territori i de la sostenibilitat. Voldríem que parar esment de la cara i la creu del turisme industrial capitalista servís per promoure el debat públic popular.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.