02-06-2014
El rescat hoteler
Macià Blázquez | Alba Sud / GOBLes demandes de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca presentades el passat 28 de maig marquen el full de ruta per a la refundació del capitalisme turístic, tot seguint les receptes neoliberals.
Crédito Fotografía: Aurelio Vázquez e Inmaculada de Benito.
La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) ha presentat, en boca del seu President Aurelio Vázquez y de la seva Vicepresidenta Immaculada de Benito, una proposta de Règim Especial per Allotjaments Turístics (REAT), composta de 50 mesures fiscals, laborals, administratives i financeres. Ho fan en nom de tot el sector empresarial, dins del qual representen a la patronal hotelera més importat de l’Estat espanyol. La seva demanda pretén aproximar-los als rescats estatals –mitjançant suport financer i reducció fiscal i d’exigències socials i ambientals– que ja gaudeixen les entitats financeres, les concessionàries d’autopistes, les companyies elèctriques, la mineria o la industria de l’automòbil.
Les demandes del REAT són del tipus:
- Deduccions de l’impost de societats. L’establiment de més mecanismes d’evasió d’imposts per als rendiments del capital –com ara les Societats d’Inversió de Capital Variable– és un corol·lari de la deslocalització globalitzada o de l’existència de paradisos fiscals. Intermón Oxfam acaba de presentar un informe segons el qual “Les famílies van aportar un 91,52% de la recaptació del 2011 (últim any del que existeixen dades desagregades), mentre que les grans empreses només van contribuir a un 1,98%”.
- Deduccions de l’Impost de Béns Immobles, que cobren els municipis amb les hisendes malmeses per l’esclat de la bombolla immobiliària.
- Deduccions a les quotes a la Seguretat Social, que es deteriora de cada dia més en detriment dels serveis redistributius de l’Estat del benestar, com són les pensions, la sanitat o l’educació públiques.
- Instauració d’un IVA súper reduït del 4% per als serveis turístics.
- Eliminació dels imposts de patrimoni i de transmissions patrimonials.
- Flexibilitzar la contractació temporal, com ara per la concatenació il·limitada o amb la reducció de les indemnitzacions.
- Regular per llei el dret a vaga.
- Flexibilitzar l’acomiadament col·lectiu.
- Facilitar el recurs a la desvinculació o “despenjament” salarial, que és l’incompliment dels compromisos dels convenis col·lectius. Aquesta demanda s’ha concretat en peticions de reduccions salarials de fins al 20% i al 50% mitjançant l’externalització de serveis.
- Atorgar major finançament estatal, mitjançant la creació d’una agència estatal de publicitat, la concessió de finançament (com valors de renda fixa, bons i cèdules d’inversió), fons d’incentius o de l’Institut de Crèdit Oficial.
- Flexibilitzar el desenvolupament i ús turístic d’espais naturals protegits o patrimoni cultural.
Paradoxalment, fa uns mesos, la FEHM presentà el balanç de l’any 2013 amb un rècord de facturació de 10.500 milions d’euros (un 8,3% més que l’exercici 2012), arran de l’increment del 3% al nombre de turistes arribats a les Illes Balears i de la seva despesa.
La presidència d’Aurelio Vázquez a l’FEHM representa al lobby de les grans cadenes hoteleres i l'allunya de la resta de patronals, agències de viatges, restauració, sales de festes o comerç, que han declarat que la seva proposta és prepotent i provocadora perquè dinamita la negociació del conveni col·lectiu del sector.
Tant és així que Aurelio Vázquez és a la vegada Conseller i Director General per Espanya i la Mediterrània del Grup Iberostar. Aquest grup empresarial és eminentment turístic, hoteler i immobiliari, però ha diversificat la seva cartera amb participacions, com ara a ACS, vers negocis a la construcció d’obra pública, el tractament de residus o la generació i gestió d’energia. Aquesta última inversió d’Iberostar els ha dut a la contradicció d’oposar-se com FEHM a les prospeccions petrolieres mentre invertien a la plataforma gasística Castor.
El gran capital hoteler aprofita la crisi per dictar normes legals que li sigui més favorables, tant de caràcter urbanístic com fiscal, laboral o ambiental. La legislació balear fa anys que rebaixa les seves exigències als hotelers, aplicant-los per exemple excepcions urbanístiques (de les quals s’han estudiat alguns megaprojectes urbans a Palma) que els eximeixen de normes d’aplicació per a la resta de sectors econòmics. Més enllà de la supèrbia del seu portaveu, el REAT marca un full de ruta per a la refundació del capitalisme turístic, per reblar el clau en favor del capital i que desenvolupa ben bé la recepta neoliberal que expliquen David Harvey, Susan George, Naomi Kleino Richard Peet.
DE SOL Y PLAYA
El blog de Macià Blázquez-Salom
Sobre turismo de masas y resistencias en defensa del territorio y la sostenibilidad
Profesor de Geografía de la Universitat de les Illes Balears y membro del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori. Dedica su actividad docente e investigadora en el Análisis de la Planificación Territorial Turística y la Geografía del Desarrollo Desigual. Milita en movimientos ecologistas, entre los que colabora habitualmente con el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) y Alba Sud, Escrito desde Mallorca, este blog recoge reflexiones sobre el turismo de masas, de sol y playa. Las Islas Baleares son la cuna de formas intensivas de crecimiento urbano-turístico, impuestas después por las corporaciones empresariales que tienen su origen en estas islas (Melia, Barceló, Iberostar, Riu, Matutes...) a todo el mundo. Pero en las Islas Baleares también se han desarrollado movimientos de resistencia, en defensa del territorio y de la sostenibilidad. Quisiéramos que prestar atención de la cara y la cruz del turismo industrial capitalista sirviera para promover el debate público popular.