Des de l'any 2008 Espanya viu sumida en una situació de crisi on l'atur massiu és un dels seus principals indicadors. Actualment el nombre de persones aturades frega els 6 milions, la taxa d'atur se situa sobre el 26% i per sisè any consecutiu s'està destruint ocupació. En aquest context, el sector turístic apareix com un dels principals actius de l'economia espanyola. Segons dades de l'OCDE, el turisme a Espanya equival al 10,2% del PIB i al 11,5% de l'ocupació (una diferència significativa respecte la mitjana dels 34 països que la conformen, que se situa en un 4, 2% i un 5,4% respectivament). Lluny d'atenuar-se, amb l'avanç de la crisi el pes de l'activitat turística, sobretot en el seu format de sol i platja, va en ascens.

No obstant això l'optimisme pel creixement del turisme s'entela quan, entre d'altres, s'evidencia el deteriorament en la qualitat de l'ocupació existent, a causa de la inestabilitat i estacionalitat laboral, baixos salaris, intensificació del treball, polivalència en múltiples tasques i increment de l'externalització. El turisme és avui una font important de treball a Espanya, però en l'actual conjuntura corre el risc de consolidar un model basat en la precarietat. El que està en joc és tant el tipus de desenvolupament turístic com la mateixa societat que s'està construint.

Passada la temporada d'estiu, a finals de setembre de 2013, el sindicat UGT advertia que bona part dels llocs de treball creats per cobrir les necessitats de la temporada alta havien estat eliminats, evidenciant així una gran rotació. Però el problema va més enllà: l'augment del nombre de turistes, segons dades de l’Instituto de Estudios Turísticos, no s'ha traduït en realitat en més ocupació. Això pot explicar-se pel recurs habitual al treball  submergit, com denunciava Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT a Catalunya, a primers de novembre. Però també per una accentuació de la càrrega laboral dels treballadors contractats, amb jornades abusives i més quantitat de tasques al mateix temps, com detectava un informe elaborat per CCOO, fet públic al setembre d'aquest any.

D'altra banda, aquesta conjuntura favorable al sector turístic, amb majors beneficis empresarials, tampoc ha repercutit en un increment dels salaris. En aquest sentit, la recent reforma laboral aprovada pel Partit Popular ha limitat els convenis col.lectius, afavorint la negociació empresa per empresa que ha tendit a la congelació salarial, tal com va revelar Daniel Albarracín, tècnic de CCOO en una entrevista publicada per Alba Sud. Aquesta tendència és assumida expressament pel sector empresarial. Així Aurelio Vázquez, president de la Federació Hotelera de Mallorca, al mateix temps que anunciava que aquest any el sector turístic balear anava a facturar més que mai, 10.500 milions d'euros, un 8,3% més que l'any anterior, demanava que es mantingués la congelació salarial.

En aquest entorn clarament favorable al sector empresarial, no han estat estranyes pràctiques abusives en les formes de contractació i gestió laboral. L'agost de 2013 la Inspecció del Treball investigava un hotel quatre estrelles de Calvià (Mallorca), per tenir a un terç de la seva plantilla com a becaris. Un altre exemple: el gener de 2014 UGT i CCOO van denunciar davant dels tribunals l'acord assolit entre Viatges El Corte Inglés i el Sindicat Professional de Viatges de reducció de salaris i llocs de treball, contravenint l'Estatut dels Treballadors.

El fet que el turisme generi activitat econòmica i creï ocupació, en un escenari terrible on continua la destrucció neta d'ocupació, no pot justificar la degradació també real de les condicions de treball en el sector i la vulneració de drets fonamentals. Major precarietat, ocupació a temps parcial, intensitat laboral i indefensió dels treballadors i treballadores no poden donar lloc a una societat realment desitjable. La qualitat i sostenibilitat de l'activitat turística comença en el propi treball i en la possibilitat de desenvolupar-se professionalment aquells que participen en tota la cadena de producció i serveis. Sense treball decent no és possible un turisme responsable.

Article publicat originalment en castellà al diari El País, dins del blog Alterconsumismo el 29 de gener de 2014.