RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Reportatge | Turisme Responsable | El Salvador

12-12-2013

Treballadors de l'Hotel Las Veraneras denuncien acomiadataments per formar un sindicat

Ernest Cañada | Alba Sud / Rel-UITA

15 treballadors acomiadats. L'empresa nega l'accés als inspectors del Ministeri del Treball a les seves instal.lacions. Parlem amb Jorge Bolaños, director general de la Inspecció del Treball. El conflicte continua obert. 


Crèdit Fotografia: CEAL

Juntament amb treballadors de l'Hotel Decameron també situat a Los Cóbanos, pertanyent a un grup empresarial colombià, i l'Hotel Siesta a la ciutat de San Salvador, els treballadors de Las Veraneras van fundar un sindicat de branca del sector hoteler, el Sindicato de Trabajadores de Industria Gastronómica, Restaurantes, Hoteles, y Afines al Turismo (SITIGHRA), associat a la Rel-UITA.

Recentment, acompanyats de Gilberto García i Andrea García, membres del Centro de Estudios y Apoyo Laboral (CEAL), que han estat donant suport a aquest procés d'organització sindical, vam visitar als treballadors acomiadats per conèixer la seva situació. Els treballadors van relatar per Sirel la realitat que estaven vivint a l'hotel, que segons relaten s'havia deteriorat especialment des de mitjans de 2012, quan va canviar l'administració de l'empresa i la va assumir Larry Alberto Zedán, un dels fills del propietari i fundador, Jorge Zedán. Van ser aquests canvis el que els va portar a organitzar-se.

Por, inseguretat, superexplotació

Miguel Antonio Monroy va treballar 14 anys a l'empresa: "Primer 6 anys a jardineria. Després em van passar al restaurant com a supervisor de cambrers 2 anys. I després em van traslladar a la piscina, també com a supervisor. Aquí estava quan em van acomiadar". En aquell moment es va tornar habitual que els treballadors haguessin de fer múltiples tasques, tal com descriu Miguel Antonio: "Estàvem fent una feina i al mateix temps volien que en féssim un altre. Per exemple, netejar piscines, rentar el mobiliari,... qualsevol cosa ens manaven fer. I a més no ens pagaven els dies dobles. Per això nosaltres vam decidir organitzar-nos, per tot aquest maltractament".

José Agustín Sosa, que va treballar per 7 anys a l'àrea de manteniment com a paleta, descriu un entorn similar: "Em van contractar per treballar com a paleta, però també em posaven a pintar, netejar canals, escombrar, treure les escombraries,... a fer un munt de gestions que no estaven en el meu contracte de treball". Recorda que quan va morir l'antic amo, que els donava bonificacions personalment, per felicitar-los per la feina, les coses van canviar: "Ens van amenaçar amb baixar-nos el sou, volien pagar-nos encara menys que el salari mínim. I també ens obligaven a fer un torn de nit com manteniment. A vetllar per les instal·lacions de l'energia elèctrica (on hi ha Internet, els telèfons,...). Però aquestes no eren les meves funcions, i quan alguna cosa no ho feia bé, perquè aquest no era el meu treball, em volia donar un càstig, i amenaçaven amb enviar-me uns dies a descansar sense sou. No ho van fer mai però ens espantaven amb això".

A més el seu treball cada vegada es tornava més insegur i cansat: "Per exemple, jo treballava al sostre netejant canals i em tocava pujar amb unes escales trencades, afegides, passant perill, i ni tan sols tenia una altra persona perquè m’aguantés l'escala. Tot sol m'enviaven. I si feia de paleta no em posaven qui em fes arribar els maons o qui fes la barreja, ho havia de fer jo tot: feia d'auxiliar de paleta i de paleta. I després si la feina no avançava m’amenaçaven amb acomiadar-me perquè no treia la feina".

Amb 30 anys d'edat, William Arnoldo Pérez, treballava des de feia 17 mesos a Las Veraneras com a salvavides, encara que també havia de ocupar-se del manteniment de la piscina, repartir tovalloles o netejar els arbres de coco. Explica que li deien "que era fix eventual, és a dir que no tenia dret a res, només al meu salari. Dia treballat, dia pagat. I després res més. Treballava igual que els meus companys però el meu sou era gairebé la meitat. I no tenia dret a assegurança, al fons de pensions,... i els horaris que teníem també eren exagerats. A més rebíem maltractaments de part del gerent, el senyor Luis Castillo. Nosaltres fent les coses bé i ell volia més rendiment, que ens donéssim pressa i llavors ens cridava. Per això va ser que vaig prendre la decisió d'organitzar en el sindicat".

A causa del deteriorament de les seves condicions laborals, maltractaments diversos i una important de deute en hores extres, dies festius , etc. Els treballadors d'aquest hotel van decidir organitzar-se i reclamar els seus drets. La gent estigués "cansada i fastiguejada, i això els va portar a organitzar-se i fundar el sindicat", explica Gilberto García.

Inspecció del Ministeri del Treball

A primers del mes d'abril els treballadors de Las Veraneras, amb una plantilla d'unes 60 persones, es van queixar per mitjà del telèfon de contacte del programa de ràdio setmanal del president del govern. En resposta Mauricio Funes va enviar al Ministeri del Treball que fes una inspecció a l'hotel. Segons Gilberto García de CEAL, després d'aquesta visita "el Ministeri ha assenyalat que s'estaven cometent una quantitat impressionant d'infraccions laborals, com 154: no tenien reglament intern de treball, treballaven més de la jornada laboral i en alguns casos fins a 60 hores setmanals, no pagava el salari mínim, ni tan sols tenien contractes escrits, operaven en la total informalitat i menyspreu a les normes laborals". També va determinar que l'empresa havia 17.000 $ als seus treballadors per falta del pagament d'hores extres, festius, nocturnitat, vacances, etc.

No obstant això, l'empresari no va voler reconèixer les infraccions assenyalades pel Ministeri del Treball, segons explica el mateix Gilberto García: "El propietari de l'hotel, Larry Alberto Zedán, es comporta de manera superba i prepotent. No ha volgut millorar el que li va assenyalar el Ministeri de Treball. Diu que a ell ningú el pot obligar a fer el que no vol". I afegeix que "mostra un menyspreu total per les lleis laborals del país".

Formació del sindicat

En aquest context, un grup de treballadors de Las Veraneras, juntament amb altres treballadors de l'Hotel Decameron, també a Los Cóbanos, i l'Hotel Siesta a San Salvador, van decidir crear el Sindicato de Trabajadores de Industria Gastronómica, Restaurantes, Hoteles, y Afines al Turismo (SITIGHRA). Però l'empresariat no va voler reconèixer al sindicat. Tal com continua narrant Gilberto García: "la junta directiva provisional del sindicat, l'endemà que van introduir la documentació al Ministeri del Treball, van enviar cartes als tres propietaris, presentant-se i sol·licitant iniciar un procés de relació laboral normal entre un sindicat i una empresa, és a dir presentar-se, seure a parlar i buscar com resoldre els problemes. Lluny d'això, les patronals de Decameron i Las Veraneras van reaccionar de forma agressiva acomiadant en el cas de Las Veraneras a 15 fundadors i a Decameron a 1 fundadora".

Crèdit fotografia: CEAL.

"L'única explicació que ens va donar el propietari de l'hotel va ser que ell no volia cap sindicalista a la seva empresa", explica William Arnoldo Pérez, que treballava com salvavides. L'alternativa que els va donar l'empresari va ser que sortissin del sindicat si volien continuar treballant aquí: "Ens van dir que si no renunciàvem al sindicat no teníem entrada. I com no vam voler renunciar ens van dir que les portes estaven tancades. Nosaltres ens vam presentar a la feina però ja ens van dir que no", explica José Agustín Sosa, paleta de l'àrea de manteniment.

José Magaña, que treballava des de feia 7 anys en la seguretat de l'hotel, manifesta que la resposta dels treballadors no podia ser una altra que demanar a l'empresari: "Com que no es va fer càrrec de cap pagament, ni de les hores extres ni dels dies festius, nosaltres li vam posar una demanda, perquè en el judici poguéssim guanyar aquests diners".

Un conflicte als tribunals

Quan la Inspecció del Ministeri del Treball va voler entrar novament a l'hotel per fer les comprovacions pertinents, el propietari no els va deixar entrar a les seves instal.lacions. Això va comportar que el Ministeri l’imposés noves multes per no deixar entrar els inspectors.

En aquests moments ja s'han interposat totes les demandes per acomiadaments i estan a l'espera de les audiències inicials, explica Gilberto García: "Som molt optimistes perquè els treballadors tenen la raó. Estaven protegits per ser fundadors del sindicat i van ser arbitràriament acomiadats. No dubtem que els jutjats fallaran a favor seu. Segons el Codi del Treball, per ser fundadors del sindicat no poden ser acomiadats en els 60 dies posteriors a la interposició dels documents per formar el sindicat. Posteriorment aquesta protecció s'estén per dos anys. I ells van ser acomiadats com 10 dies després que haguessin introduïts els documents".

Mentre esperen l'evolució del procés judicial dels treballadors segueixen enfortint el sindicat. Inicialment es va fundar amb 42 treballadors i ara ja són més de 60, i s'han anat afiliant treballadors de més hotels. Malgrat les dificultats l'esperit de lluita segueix en alt, tal com expressa José Magaña: "Dic jo que si això arriba a algun lloc on hagin persones que estiguin sent obligades a treballar més del compte i sense increment de salari, que no ho facin, millor que denunciïn els abusos i les injustícies. Més val enfrontar un els problemes, encara que sigui amb un monstre. Que demanin, que no tinguin por i busquin suport als sindicats, però un bon sindicat, no un qualsevol".

 

MINTRAB: "Temem pugui haver algun mort producte de la no observança a les normes"
ERNEST CAÑADA | ALBA SUD / REL-UITA
Entrevistem Jorge Bolaños, director general de la Inspecció del Treball del govern d'El Salvador, sobre el conflicte a l'Hotel Las Veraneras, on 15 treballadors han estat acomiadats per fundar un sindicat i s'impedeix l'accés als inspectors. 
 
Crèdit Fotografia: Jorge Bolaños. Fotografia de Rel-UITA / Ernest Cañada
El setembre passat, quinze treballadors de l'Hotel Las Veraneras, ubicat a Los Cóbanos, van ser acomiadats per haver participat en la fundació del Sindicato de Trabajadores de Industria Gastronómica, Restaurantes, Hoteles, y Afines al Turismo (SITIGHRA).Alertats per les denúncies dels treballadors, la Inspecció General del Treball va documentar infinitat d'irregularitats en una primera visita a l'establiment, però no va poder fer una segona per l'oposició de l'empresa. En representació de la Rel-UITA entrevistem Jorge Bolaños, director general d'aquest organisme.
Com arriba a coneixement de la Inspecció de Treball l'existència de problemes laborals a l'hotel Les Veraneras?
El 2012 almenys sis treballadors van realitzar denúncies per no compliment dels seus pagaments laborals. I aquest any, quan jo assumeixo, van seguir arribant denúncies. Aquestes denúncies les fan els treballadors apropant-se a la nostra seu departamental.
Amb quina situació es troben quan visiten l'establiment?
La primera vegada que s'arriba a Las Veraneras és maig de 2012. En aquesta arribada es van detallar 154 infraccions per motius següents: no tenir elaborats contractes de treball per escrit; no complir amb l'obligació de portar arxiu de pagaments que constin en el cas dels salaris dels dies hàbils, de festa i de descans que laboren; no portar control d'assistència dels treballadors; no concedir pausa alimentària d'acord amb la llei; no concedir als treballadors el dia de descans compensatori remunerat en la mateixa setmana; no complir amb l'obligació d'elaborar el reglament intern de treball; o l'obligació de fixar en un lloc visible un cartell que contingui els noms dels directius de l'empresa, amb indicació de qui d'ells té la representació legal,...
Però faltava una altra inspecció, igualment obligatòria segons la llei, sobre les condicions sanitàries i de seguretat. No la vam poder fer perquè ens van dir "ja no van", i així una i altra vegada.
I què passa aleshores?
Des de finals del 2012 els treballadors comencen a utilitzar els mitjans electrònics que posa el ministre [del Treball] al seu despatx, i el 2013 arriba la denúncia al president Mauricio Funes a través del seu programa radial "Conversant amb el president".
Funes va ordenar després al senyor ministre que li remetés un informe de tot el que s'havia fet a Las Veraneras i on es fes relació de les dificultats que havia patit la nostra oficina departamental. A més d'això, també es va ordenar a la nostra Unitat Especial anar, i en una de tantes inspeccions que hem fet va ser el subdirector general d'Inspecció de Treball.
Tinc entès que vostès van ser especialment diligents en els tràmits per a la legalització del sindicat dels treballadors del sector hoteler, SITIGRA. És així?
He de dir que va ser el ministre del Treball, Humberto Centeno, que va agilitar l'autorització i el registre de l'organització sindical SITIGRA. Es va prioritzar aquest cas perquè considerem que els representants sindicals corrien algun risc, així com per donar suport als treballadors.
En què van consistir les dificultats que va conèixer l'Oficina Departamental a Sonsonate?
A l'Hotel Las Veraneras es van resumir bàsicament en una: que es va violar la Llei de l'Assegurança del Treball, el mateix Codi del Treball i la Llei General de Prevenció de Risc en el Treball, que permeten accés sense restriccions a l'inspector en temes de seguretat i salut ocupacionals. És de les poques institucions de l'Estat salvadorenc que pot accedir a un local sense més tràmits que la identificació de l'inspector. Ens van denegar l'ingrés i ens van demanar una ordre judicial que no necessitàvem. A més, en l'última ocasió fins vam ser amenaçats. És una cosa preocupant.
Com han reaccionat vostès?
Per descomptat, la part sancionadora, amb importants multes, està caminant ja. Són multes de procediment administratiu de caire sancionador. Per normativa laboral són pocs diners, perquè la llei és de fa un quart de segle, però per obstaculització a la normativa de seguretat i salut ocupacional, que és recent, les multes són molt més grans.
I quan pot trigar aquest judici ?
De vuit a deu mesos, o una mica més. Depèn de si ells vénen amb els seus advocats.
Com valoren aquesta situació?
És clar que com a Ministeri de Treball no estem satisfets. Temem que en algun moment pugui haver algun mort producte d'alguna no observança a les normes. No podem deixar de supervisar un lloc només perquè a l'empresa se'ls hi ocorre no permetre-ho. Són vides de treballadors, darrere dels quals hi ha famílies, i això és el que ens preocupa profundament. No volem posar multes res més, volem que ens permetin fer la nostra feina.

 

Article publicat originalment en castellà en dues parts a la web de la Rel-UITA el 29 de novembre, el 3 i 11 de desembre de 2013.

TURISMES EN DISPUTA

El bloc d'Ernest Cañada

Sobre perspectives crítiques en el turisme i alternatives comunitàries

Investigador i comunicador social. Treball actualment com a coordinador d'Alba Sud. Sóc docent a la Universitat de Barcelona i membre expert del Consell Turisme i Ciutat de Barcelona. Actualment resideixo a Barcelona, després de viure a Amèrica Central entre els anys 2004 i 2014. En aquest blog parlem de turisme en plural, del seu impacte en el treball i també en el món rural, dels processos de despossessió que comporta, de les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores. Però també dels esforços comunitaris i d'amplis sectors socials per controlar territoris, recursos i formes d'organitzar aquesta activitat per, en definitiva, construir alternatives democratitzadores.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.