RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable

18-10-2013

Els motius del turisme de masses

Macią Blązquez | GIST / Alba Sud

El desenvolupament del turisme de masses en un determinat territori no es pot entendre sense les dinàmiques socioeconòmiques i ambientals dels espais d'on vénen els turistes. Mallorca i la conca del Ruhr, a Alemanya, il.lustren aquestes relacions.


Crèdit Fotografia: Vistes des de l'aeroport de Dortmund, Alemanya. Foto de Macią Blązquez.

Són tot just el clima i l’entorn de qualitat els motius de l’origen del turisme de masses de sol i platja? Una anàlisi geogràfica i històrica desvetlla d’altres explicacions, més arrelades al capitalisme industrial fordista. Mallorca és una destinació preferida pel turisme alemany, d’allà on en vengueren 3,8 milions l’any 2012, la locomotora econòmica europea, a on la regió del Ruhr és un bon exemple de l’origen de la seva riquesa.

Els orígens de la riquesa

La Conca del Ruhr és la de procedència d’una bona part del turisme alemany que ve a Mallorca. El Ruhrgebiet, segons la seva denominació en Alemany, acull uns 8 milions d’habitants, de Düisburg a Dortmund, entre els rius Lippe i Ruhr, a Westfalia del Nord.

La geologia ha agraciat el Ruhr amb dipòsits de carbó que s’extreuen per destil·lar coc, el combustible que impulsà la siderúrgia de la Revolució Industrial. Per exemple, les acereries Thyssen, que tant associam aquí a la fabricació d’ascensors, tenen el seu orígen a Düisburg. Mineria i acereria caracteritzen la geografia econòmica del Ruhr fins als anys 1990. Les industries d’automoció, química, telefonia, nanotecnologia i logística de transport i emmagatzematge de mercaderies es succeeixen de llavors ençà. La deslocalització minera i de la industria pesant ha deixat un rastre social i ambiental de magnitud excepcional: als rius que fan de clavegueres i per drenar la inundació dels terrenys col·lapsats per la decadència minera (el riu més contaminat d’Alemanya, l’Enscher, és al Ruhr), ciutats que fan de contenidors de població treballadora situades a la cua de les ciutat alemanyes per nivell de benestar (com ara Gelsekirchen) o al capdavant de l’artificialització del sòl (amb més del 80% del sòl urbanitzat a Herne). La industrialització del Ruhr ha atret immigrants turcs, grecs, italians, espanyols... fins a sumar més de 20 cultures a una regió abocada a l’exportació de béns i serveis que afavoreix el superàvit comercial alemany. La classe treballadora alemanya té inculcada la cultura del treball, sota el domini dels ocupadors a mode d’estratègia de poder de la classe dominant. L’entorn és funcional i la societat disciplinada en el compromís per superar la decadència. El turisme n’és una via propiciada d’alleujament.

Desenvolupament turístic depenent de l’exterior

Podem dir doncs, que el turisme de masses a Mallorca es nodreix de la riquesa generada pel desenvolupament econòmic alemany, fonamentat en la seva riquesa en recursos geològics i en l’enfortiment de les seves institucions. El turisme de masses demostra així la seva dependència de l’explotació laboral i dels recursos naturals no renovables. El turisme de masses no és una economia autòctona i de desenvolupament endogen. Sense la industrialització de la Conca del Ruhr, per seguir amb l’exemple significatiu, Mallorca no seria la destinació turística de masses d’avui dia.

Fixació de capitals sobre acumulats

Però fem en darrer lloc una anàlisi de geografia política també. Com va aparèixer la indústria turística de masses? Per exemple, a Mallorca. Tenim constància de la inversió de capital alemany acumulat durant la industrialització de la postguerra a Mallorca. Un article d’Ismael Yrigoy a la revista de la Societat Catalana de Geografia ho detalla. Els hotelers que encengueren la metxa del “primer boom turístic” a Mallorca –als 1960 i 1970, a raó de construir entre 1,5 i 2 hotels nous de mitjana al mes a la Platja de Palma– es finançaren en bona mesura amb préstecs dels operadors turístics alemanys, britànics i escandinaus. També hi ajudà que les inversions immobiliàries a Espanya podien desgravar a la Hisenda alemanya durant la vigència de la Llei Strauss de 1968, de suport als països en desenvolupament. Més capital internacional sobreacumulat es fixà a Mallorca per promoure el turisme de masses en forma d’autopistes i aeroports subvencionats pel Banc Mundial i la Unió Europea. Amb la bombolla immobiliària i durant l’actual crisi, l’economia financera segueix fixant-se a les Illes Balears en forma de mercat turístico-immobiliari. Aquesta regió té l’economia especialitzada en els serveis, eminentment turístics (84% del PIB) i la construcció (9% del PIB). Un 40% dels capitals estrangers invertits a les Illes Balears s’adreça al sector de la construcció; amb un altre 50% repartit entre les assegurances i les activitats immobiliàries. Podem relacionar, doncs, l’arrencada als anys 1960 i també l’increment del turisme durant l’actual crisi amb l’extracció beneficis per part dels capitals transnacionals.

El debat sobre el turisme de masses dóna per molt. N’és un bon exemple la controvèrsia que s’ha generat entre l’economista Miquel Puig, articulista de l’Ara, i el geògraf José Antonio Donaire. L’anàlisi crítica del turisme de masses es pot nodrir dels estudis de Geografia de regions vinculades pel turisme: el Ruhr com origen i Mallorca com a destí.

 

Article publicat originalment al diari Ara Balears el 16 d’octubre de 2013. 

De sol i platja

El bloc de Macià Blázquez-Salom

Sobre turisme de masses i resistències en defensa del territori i la sostenibilitat

Professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears i membre del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori. Dedica la seva activitat docent i investigadora l'Anàlisi de la Planificació Territorial Turística i de la Geografia del Desenvolupament Desigual. Milita a moviments ecologistes, d'entre els que col·labora habitualment amb el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i Alba Sud.

Escrit des de Mallorca, aquest bloc recull reflexions sobre el turisme de masses, de sol i platja. Les Illes Balears són el bressol de formes intensives de creixement urbano-turístic, imposades després per les corporacions empresarials que tenen el seu origen a aquestes illes (Melia, Barceló, Iberostar, Riu, Matutes...) arreu del món. Però a les Illes Balears també s'hi han desenvolupat moviments de resistència, en defensa del territori i de la sostenibilitat. Voldríem que parar esment de la cara i la creu del turisme industrial capitalista servís per promoure el debat públic popular.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.