RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable | Illes Balears

09-07-2013

La costa per a tothom

Macià Blázquez Salom | GIST / Alba Sud

La modificació de la Llei de Costes realitzada pel Govern de Mariano Rajoy suposa una important desprotecció del litoral i un tracte de favor per al capital especulatiu. La defensa de l'ús públic de la costa es torna més necessària que mai.


Crèdit Fotografia: Platja de S´Amarador. Foto de Machbel (sota llicència creative commons).

La defensa del territori és un tret característic de la història recent de les nostres illes. Els membres del GIST i del GOB especulam sovint sobre els motius d’aquesta singularitat respecte del nostre entorn geogràfic. Sembla que la nostra dependència del turisme ha promogut aliances en aquest sentit, com ara d’hotelers amb ecologistes en favor de la protecció dels espais naturals. Aquesta mateixa defensa del territori ha rebut el suport de la població local, que s’hi ha manifestat a favor més que per cap altra reivindicació. Posats a triar un tret que compartim com a poble, la protecció del territori n’ha estat un d’important.

Però la tensió amb els interessos especulatius i urbanístics és constant. El capital especulatiu aprofita aquesta singularitat balear, perquè paradoxalment fa més rendibles les seves inversions. L’atractiu de la nostra costa n’és un dels millors exemples, per ser l’entorn paisatgístic i recreatiu més preuat del nostre territori. La costa balear s’ha protegit amb nombroses figures legals. Fixem-nos per exemple en la declaració de Paratge Pintoresc de la Serra de Tramuntana l’any 1972, o la protecció de les franges verges de la costa amb els Plans d’Ordenació de l’Oferta Turística, de 1995 per Mallorca i de 1997 per Eivissa i Formentera. La legislació estatal també ha defensat la vorera de la mar amb la Llei 22/1988 de Costes.

En una mostra més del torcebraços entre la protecció i l’especulació territorial, Miguel Arias Cañete, ministre de medi ambient del govern presidit per Mariano Rajoy, ha promogut la modificació d’aquesta norma amb la Llei 2/2013, publicada aquest mes de maig. La grolleria d’aquest ministre és cèlebre d’ençà del seu intent d’aprovació d’un Pla Hidrològic Nacional per transvasar aigua de l’Ebre que acceleràs la bombolla immobiliària al País Valencià i Múrcia. Llavors, a l’any 2000, Arias Cañete era ministre d’agricultura del govern presidit per José María Aznar i anunciava l’aprovació del seu PHN “per collons” i al so d’una “marxa militar”.

La Llei 2/2013 desprotegeix bona part dels sistemes dunars (totalment a Formentera) i totes les salines, legalitza parcel·lacions i la consolidació d’edificacions costaneres, i allarga i consolida les concessions dins del domini públic marítim i terrestre (per exemple, dels ports i d’altres edificacions; tothom coneix qualque piscina o xaletàs arran de mar...). Es permet que les activitats humanes avancin vers la mar, sense tenir en consideració els riscos del canvi climàtic, que ja fa pujar el nivell de la mar a Palma 2 mm per any i previsiblement el farà pujar entre 30 centímetres i 1 metre abans de 2050. Com no podia ser d’una altra manera tractant-se d’un personatge tan fals com Arias Cañete l’han titulada “llei de protecció i ús sostenible del litoral”. Però la llista de malifetes d’aquesta modificació de la Llei de Costes s’estén encara més. Amplia les autoritzacions d’ocupació (per exemple per bars, quioscs i gandules) d’1 a 4 anys. Els trams urbans de platja podran ser transformats per garantir la seva prestació de serveis. Autoritza l’ocupació i ús extraordinari de les platges urbanes per a la “celebració d’esdeveniments d’interès general amb repercussió turística”. Esbrinau cadascú si serà coincidència o resposta a demandes empresarials, per exemple, dels Matutes a la platja den Bossa per estendre l’Ushuaia amb l’Eivivegas, o dels Escarrer per fer igual amb el Calvià Beach Resort a Magalluf.

El drets públics d’accés a la mar, ús de les platges o, simplement, gaudi del paisatge lliure d’edificacions no ens han plogut del cel. Arran del que ens explica la història, cal advertir que els capitals especulatius aprofiten l’actual conjuntura de crisi i govern neoliberal per guanyar terreny i prendre drets a la ciutadania. Si la defensa del territori encara ens importa, la defensa de l’ús públic de la costa, modestament col·lectiva però perseverant, és més necessària que mai.

 

Publicat originalment a la Web de l’Ateneu Pere Mascaró el 5 de juliol de 2013. 

De sol i platja

El bloc de Macià Blázquez-Salom

Sobre turisme de masses i resistències en defensa del territori i la sostenibilitat

Professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears i membre del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori. Dedica la seva activitat docent i investigadora l'Anàlisi de la Planificació Territorial Turística i de la Geografia del Desenvolupament Desigual. Milita a moviments ecologistes, d'entre els que col·labora habitualment amb el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i Alba Sud.

Escrit des de Mallorca, aquest bloc recull reflexions sobre el turisme de masses, de sol i platja. Les Illes Balears són el bressol de formes intensives de creixement urbano-turístic, imposades després per les corporacions empresarials que tenen el seu origen a aquestes illes (Melia, Barceló, Iberostar, Riu, Matutes...) arreu del món. Però a les Illes Balears també s'hi han desenvolupat moviments de resistència, en defensa del territori i de la sostenibilitat. Voldríem que parar esment de la cara i la creu del turisme industrial capitalista servís per promoure el debat públic popular.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.