El Tribunal Primer A de Major Risc va condemnar aquest divendres (10/5) a 80 anys de presó el dictador i ex general retirat José Efraín Ríos Montt, trobat culpable dels delictes de genocidi (50 anys) i delictes de deures contra la humanitat (30 anys), perpetrats contra l'ètnia Ixil durant el seu mandat (1982-83). José Mauricio Rodríguez Sánchez, excap d'Intel.ligència Militar, va ser absolt càrrecs.

En judici va iniciar el passat 19 de març i, en poc més d'un any, la defensa del general retirat havia emprès unes 130 accions legals per intentar entorpir el desenvolupament del procés i garantir-li la impunitat.

Els defensors de Ríos Montt van presentar recursos d'inconstitucionalitat, adduint que havia de ser jutjat per un tribunal militar, i van intentar que se li apliqués l'amnistia de 1986, que era només per als responsables o autors de delictes polítics, o delictes comuns connexos amb els polítics.

Més recentment (18/4), la jutgessa Carol Flores va suspendre el judici contra el dictador guatemalenc, separant les actuacions del tribunal al moment de la seva separació del procés en 2011, "per emetre opinió sobre el judici". Fa uns dies però la Cort de Constitucionalitat va emparar al Ministeri Públic, permetent que el judici continués.

Sentència

"Els jutges considerem que la conducta de l'acusat Ríos Montt s'enquadra en el delicte de genocidi en qualitat d'autor, per la qual cosa s'ha d'imposar la pena corresponent. Els jutges estem totalment convençuts de la intenció de la destrucció física de l'àrea Ixil", va declarar a jutgessa Jazmín Barrios.

D'acord amb el Ministeri Públic i els advocats de les víctimes, el general retirat és responsable de 17 massacres, 1.771 morts i un desplaçament forçós de gairebé 30 mil persones.

"Durant el mandat de Ríos Montt una part de la població Ixil va ser desplaçada cap a la muntanya, una altra va ser reconcentrada en condicions de camps de concentració en les anomenades Aldeas Modelo i un tercer grup va ser massacrat.

La campanya d'extermini va eliminar al 33,61 per cent de l'ètnia Ixil, la qual cosa demostra que sí hi va haver la intenció de destruir a aquest grup ètnic", va assegurar recentment a la Rel, Edgar Pérez, membre de l'Asociación Justicia y Reconciliación (AJR ) i advocat de les víctimes.

Durant la sentència, la jutgessa Barris ha afirmat que "resulta inexplicable l'actitud de Ríos Montt que va permetre que l'Exèrcit realitzés les massacres, violacions massives cap a la població", al mateix temps que va justificar la decisió d'absoldre l'excap d'Intel·ligència José Mauricio Rodríguez Sánchez, per "no haver tingut ingerència en el camp d'operacions".

Durant el judici que va portar a la històrica sentència d'aquest 10 de maig, més de 100 testimonis van relatar els horrors soferts en aquells anys. El conflicte armat intern (1960-1996) va sacsejar Guatemala fins als seus fonaments, amb més de 600 massacres, l'assassinat, la desaparició d'unes 200 mil persones i el desplaçament forçat d'un milió de guatemalencs.

Presó

Després de la lectura de la sentència, la jutgessa Barrios va ordenar la detenció immediata del dictador guatemalenc i el seu trasllat a un centre de detenció, revocant les mesures alternatives a la privació de la llibertat de les quals gaudia.

Per als advocats de les víctimes, aquesta històrica sentència estableix un precedent històric, ja que les víctimes han vist que hi ha la possibilitat de jutjar als responsables de les massacres i de fer justícia, demostrant que la justícia arriba, no importa quant temps prengui.

Publicat originalment a: LINyM