RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable

07-08-2009

Aportacions del Turisme Comunitari al desenvolupament rural

Ernest Cañada | Alba Sud

Caracterització de les principals aportacions del Turisme Comunitari a Amèrica Central en aquelles iniciatives en les que s'ha pogut desenvolupar de forma exitosa. 


Crèdit Fotografia: Finca Magdalena, Nicaragua. Fotografía de Laura Hurtado.

Durant els últims anys el Turisme Comunitari (TC) ha rebut una atenció contradictòria. D'una banda incrementen els fons de cooperació destinats a aquest sector, però d'altra banda augmenten també les veus que posen en qüestió la seva aportació i emfatitzen les contradiccions d'aquesta estratègia com a factor de desenvolupament rural. Un dels seus principals debilitats és, paradoxalment, l'escassetat d'estudis que posin en evidència les aportacions que el TC està generant en el desenvolupament rural. En aquest sentit, identifiquem set grans àmbits de contribució que, al nostre entendre, està generant ja el TC a Amèrica Llatina sobre els quals val la pena centrar un programa sistemàtic d'investigació.

El TC l’entenem com un tipus de turisme dut a terme en zones rurals on la població local, especialment pobles indígenes i famílies camperoles, a través dels seus diferents estructures organitzatives de caràcter col.lectiu, exerceix un paper preponderant o protagonista en el seu desenvolupament, gestió i control, així com en la distribució dels seus beneficis. El TC no substitueix les activitats agropecuàries tradicionals (agricultura, ramaderia, pesca, producció artesanal...), sinó que és una forma d'ampliar i diversificar les opcions productives de les comunitats rurals i complementar així les economies de base familiar camperola.

Els principals aportacions identificats són:

  • Diversificació productiva, creació d'ocupació i generació de recursos econòmics directes. El turisme ha estat una via de diversificació de les activitats productives de les comunitats rurals. La posada en marxa de serveis turístics ha generat noves fonts d'ocupació en comunitats rurals en múltiples ocupacions, tant per als propis propietaris de les iniciatives d'allotjament, com per a empleats d'aquestes o per part de proveïdors de serveis o béns diversos. Aquests llocs de treball no només han generat ingressos monetaris, sinó que en la mesura que són distribuïts durant tot l'any, o no ser necessàriament coincidents amb els ingressos derivats de les activitats agropecuàries tradicionals, han permès que les famílies implicades en aquestes activitats hagin pogut millorar seu benestar i condicions de vida. Els ingressos derivats del turisme han contribuït significativament a una millora de l'alimentació familiar i l'educació dels fills i filles.
  • Manteniment de propietats i millora d'infraestructures. El desenvolupament d'activitats turístiques per part de les comunitats o alguns dels seus membres ha contribuït a una revaloració dels béns i recursos comunitaris, com la terra, el bosc o l'aigua. Sovint, aquest increment del valor d'aquests recursos, principalment la terra, ha contribuït al seu manteniment davant les pressions del mercat per a la seva venda. A més, les infraestructures familiars i comunitàries creades per atendre els turistes (habitacions, menjadors, albergs, sales d'actes) han tingut també altres usos, beneficiant així a les poblacions locals. Un dels principals aportacions del TC és que ha permès la mobilització de recursos que capitalitzen el camp i queden en mans de les famílies camperoles i comunitats rurals.
  • Dinamització de l'economia local. Els beneficis generats per l'activitat turística a més de millorar les condicions de vida de les famílies directament implicades i de ser reinvertits en el propi funcionament de l'activitat turística han estat utilitzats en el progrés i enfortiment d'altres activitats productives dins de les mateixes cooperatives o comunitats rurals. Hi ha diversos exemples de com a través dels ingressos generats pel turisme s'ha aconseguit renovar les plantes de cafè o construir infraestructures necessàries per a la transformació i agregació de valor de la producció agrícola. Però l'impacte econòmic de l'activitat turística no acaba aquí. Un dels impactes més sentits i valorats a les comunitats, més enllà de qui està implicat directament en els serveis d'allotjament i atenció, té a veure amb la dinamització i reactivació de les economies locals, generant una forta demanda vinculada a la producció i venda d'aliments i begudes, lloguer de serveis, transport, etc. Allà on el turisme comunitari ha aconseguit impulsar les economies locals es produeix una significativa reducció de l'emigració cap a l'exterior.
  • Democratització de l'accés a espais rurals. Davant d'altres models de desenvolupament turístic, com el turisme residencial, per exemple, que provoquen certa "elitització" de l'espai, perque el seu accés queda restringit per a ús i gaudi de sectors amb més recursos econòmics, el TC posa a disposició de la gran majoria de la població espais, infraestructures i serveis. Tot i que el TC encara depèn massa del mercat internacional, el gruix d'oferta i preus establerts faciliten aquest accés públic, contribuint així a una major "justícia ambienta
  • Protecció del medi ambient. La gran majoria d'iniciatives comunitàries s'han desenvolupat estratègies de protecció i cura del medi ambient impulsades per la pròpia població local. L'impuls d'activitats de TC i cura del medi ambient s'ha desenvolupat de manera interrelacionada.
  • Alguna cosa es mou en les relacions de gènere. Els treballs d'atenció i servei als turistes a excepció de les de guiatge han recaigut majoritàriament en les dones de les comunitats. Aquest protagonisme vinculat a una activitat nova i que està reportant ingressos econòmics significatius ha generat alguns canvis en les relacions de poder consuetudinàries entre homes i dones. Les dones vinculades a aquest tipus d'activitats turístiques, han incrementat la seva participació i protagonisme en els assumptes públics de la comunitat. No són poques les dones que disposen i controlen de forma autònoma els recursos econòmics obtinguts. Una de les qüestions en què més fixen la seva atenció moltes de les dones que hem pogut entrevistar és que gràcies al turisme, tot i que certament han vist com augmentaven algunes de les seves tasques quotidianes, s'han pogut retirar dels treballs més pesats del camp. Moltes afirmen amb orgull que ara ja no han de "cremar-se fora" i poden treballar "a dins". I no és menys cert que la presència en zones rurals d'homes i dones d'altres parts ha permès a les poblacions rurals, i especialment a les noies joves, el contacte, intercanvi i coneixement d'altres formes plantejar-se la vida, la maternitat, les relacions de parella, les preferències sexuals, el treball domèstic, etc. El contacte amb persones que en alguns casos, no necessàriament sempre, amb visions diferents de les relacions de gènere pot haver contribuït a la transmissió de valors diferents dels tradicional
  • Oportunitats d'enriquiment cultural. El desenvolupament d'activitats turístiques en el camp i en les que el principal motiu d'atracció té a veure amb la pròpia vida rural ha estat una oportunitat per a la revaloració i reconeixement del rural, la seva cultura material (arquitectura, treballs, cuina, ...) i les seves diferents expressions culturals artístiques (com música, balls, o cançons). Massa sovint la població urbana viu d'esquena i en negació a la cultura rural. El turista posa en valor aspectes de la vida quotidiana de les comunitats que suposen un motiu de reconeixement i autoestima. D'altra banda, el contacte amb població d'altres llocs i països ha estat una oportunitat especial per a la gent del camp per conèixer, intercanviar i enriquir culturalment. Les formes de turisme més vinculades al voluntariat ia la solidaritat internacional han estat especialment propens a la generació d'aquest tipus de processos.

La definició d'una agenda de recerca del TC, per descomptat, no acaba aquí, cal identificar també les seves debilitats, limitacions i contradiccions. No obstant això, entenem que, en primer lloc, cal entendre millor i poder valorar què està aportant ja el TC al desenvolupament rural a Amèrica Llatina.

 

Aquest article va ser publicat el 7 d'agost de 2009 pel Blog de la Prensa Rural, una iniciativa de Rimisp – Centro Latinoamericano para el Desarrollo Rural, amb el suport de l'Oficina Regional de la FAO per a Amèrica Llatina i El Carib. 

TURISMES EN DISPUTA

El bloc d'Ernest Cañada

Sobre perspectives crítiques en el turisme i alternatives comunitàries

Investigador i comunicador social. Treball actualment com a coordinador d'Alba Sud. Sóc docent a la Universitat de Barcelona i membre expert del Consell Turisme i Ciutat de Barcelona. Actualment resideixo a Barcelona, després de viure a Amèrica Central entre els anys 2004 i 2014. En aquest blog parlem de turisme en plural, del seu impacte en el treball i també en el món rural, dels processos de despossessió que comporta, de les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores. Però també dels esforços comunitaris i d'amplis sectors socials per controlar territoris, recursos i formes d'organitzar aquesta activitat per, en definitiva, construir alternatives democratitzadores.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.