Fa pocs dies el president de la Cámara de Turismo Guanacasteca (CATURGUA), Álvaro Conejo,va declarat als mitjans de comunicació que els empresaris estaven preocupats per la forta demanda de mà d'obra que el sector turístic havia de necessitar aquest any i el que ve , i pel risc que no hi hagués capacitat suficient per cobrir aquestes necessitats [1]. Calculava que s'anaven a requerir uns 4.000 nous llocs de treball entre recepcionistes, personal de neteja i cuina i altres treballs especialitzats vinculats a la telefonia, aires condicionats o refrigeració. Pel que sembla, segons l'Institut Costarricense de Turisme (ICT), està previst que a finals de 2013 a Guanacaste s'obrin dos grans projectes hotelers: Vistas del Mar Hotel (58 habitacions) i Hotel Andaz Papagayo (153). I que per a 2014 ho facin també l'hotel de la cadena balear Meliá Papagayo (379) i Dreams Las Mareas (447), amb capital del nicaragüenc Grupo Pellas. A aquesta llista, Álvaro Conejo va afegir l'hotel Enjoy Group (86) i un hotel Courtyard (360) de la cadena nord-americana Marriot.

Malgrat aquestes declaracions entusiastes, la història recent del desenvolupament turístic ens aconsella prendre amb prudència moltes de les proclamacions sobre noves inversions i projectes turístics, i especialment les seves previsions pel que fa als beneficis que poden reportar en ingressos econòmics o ocupació. De vegades aquest tipus d'anuncis formen part de les estratègies de negociació d'aquestes corporacions per facilitar l'obtenció de noves prerrogatives per part de l'Estat, d'accions de projecció pública interessades a captar nous inversors o també formes d'aplanar el camí per a la seva real implantació front a potencials accions de denúncia. Per tot això és prudent no fer gaires comptes amb aquests nous llocs de treball fins que la seva contractació sigui real.

La creació d'ocupació és un dels arguments principals que usa la indústria turística per dotar-se d'una imatge positiva i facilitar els seus projectes. No obstant això, els moviments socials i la literatura científica mostren cada vegada amb més claredat que el mite del turisme com a generador d'ocupació és certament dubtós. D'una banda, al mateix temps que certament es creen determinats llocs de treball, també es destrueixen altres activitats i ocupacions tant tradicionals, com l'agricultura o la pesca, o en el sector turístic vinculades a la micro, petita i mitjana empresa, i que també generaven ocupació o podrien haver creat més. D'altra banda, s'identifica que l'ocupació en aquestes grans inversions, tant en la seva fase de construcció com una vegada es troben ja operant, és de poca qualitat: baixos salaris, temporalitat en l'ocupació, inseguretat contractual, externalització creixent de determinades activitats; recurs a mà d'obra immigrant en condicions d'il.legalitat; elevada sinistralitat laboral (especialment en la construcció); concentració d'ocupació local en els llocs de treball de les categories més baixes; indefensió de treballadors i treballadores (amb campanyes antisindicals, creació de sindicats pro-patronals, repressió i coerció,...). En aquest últim sentit, un informe de la Rel-UITA elaborat el 2008 va identificar que en cap hotel de capital espanyol a Costa Rica havia constituït un sindicat [2].

L'altre argument que mereix ser revisat és el de la pròpia ocupació generada. Tot sembla indicar que no són tants com es publicita, i a més cada vegada són menys. Vegem les xifres oficials en detall. Segons les dades publicades per la Secretaría Técnica del Consejo Centroamericano de Turismo (CCT) del Sistema de la Integración Centroamericana (SICA), en aquests últims anys podem observar una evolució en direccions oposades entre, d'una banda el nombre de turistes, ingressos generats i nombre de habitacions, que després dels primers efectes de la crisi econòmica internacional, entre 2008 i 2010, han tornat a créixer, i l'ocupació directe generat que, contràriament, decreix. Podem observar les dades en la taula:

Font: CCT / SITCA, Boletín de Estadísticas Turísticas de Centroamérica, 2011, San Salvador, 2012, pp. 10-11; 26; 27; 32. 

La caiguda de l'ocupació directa registrada es podria adduir potser al canvi en la font de registre utilitzada. Fins l'any 2008 es va estar utilitzant l’Encuesta de Hogares de Propósitos Múltiple (EHPM, INEC) i des del 2009 es va utilizar la Nueva Encuesta Nacional de Hogares (ENAHO, INEC). No obstant això trobem caigudes en l'ocupació entre 2007 i 2008 i entre 2010 i 2011, en les que es va utilitzar la mateixa font respectivament. Les caigudes d'ocupació registrades són més significatives quan el 2010 i 2011 s'observa ja una clara recuperació de l'activitat turística, tant en termes de nombre de turistes, com d'ingressos generats o d'habitacions disponibles.

Aquesta tendència a la caiguda de l'ocupació a mesura que la destinació turística es fa més madura coincideix amb el que ha descrit l'economista Pável Isa Contreras per a la República Dominicana que, amb dades procedents del Banc Central d'aquest país, va identificar una clara evolució declinant a la generació d'ocupació directa i indirecta per habitació entre els anys 1993 i 2007 [3].

Com explicar aquesta dissimetria entre l'ocupació i els altres indicadors turístics? No tenim encara una explicació, però podem treballar amb dues hipòtesis. Una explicació possible és que menys treballadors estiguin fent més feina. Una altra és que estiguin augmentant les contractacions de manera subcontractada i que els possibles llocs de treball generats no es registrin com a ocupació directa d'aquest sector. L'externalització en el sector hoteler ha estat identificada pel moviment sindical llatinoamericà en el sector hoteler, organitzat a través de la Rel-UITA, com una de les majors agressions que estan patint els treballadors i treballadores en l'hoteleria. En qualsevol de les dues hipòtesis, d'altra banda no contradictòries entre elles, el que estaríem veient és un deteriorament de les condicions laborals en el sector turístic. Davant això hauríem de preguntar-nos si a mesura que una destinació turística incrementa la concentració de l'oferta en iniciatives de gran capital l'ocupació disminueix i/o perd qualitat.

La investigació acadèmica en l'àmbit turístic hauria d'estar més preocupada per plantejar i resoldre aquest tipus de qüestions, rellevants per al benestar de grans majories, i no tant en legitimar els interessos de les grans corporacions de la indústria turística. I l'ocupació és realment una qüestió major sobre la qual no es poden seguir repetint els tòpics dels portaveus del capital turístic.

Notes:

[1] Marvin Barquero y Carlos Edo Vargas, “Nuevos hoteles generarán 4.000 empleos en Guanacaste entre este año y el 2016”, La Nación, 28/03/2013.

[2] Enildo Iglesias (2008). Las cadenas hoteleras españolas en América Latina y las libertades sindicales. Rel-UITA, Montevideo.

[3] Pável Isa Contreras (2011). “Expansión y agotamiento del modelo turístico dominicano. El turismo en los informes de desarrollo humano en la República Dominicana”, en Macià Blàzquez y Ernest Cañada (ed.), Turismo placebo. Editorial Enlace, Managua, p. 20.