RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Nota informativa | Construcció de pau i DDHH

22-02-2013

Hondures: la hipocresia militar

Giorgio Trucchi | Rel-UITA / Alba Sud

El passat 18 de febrer el cap de la força militar hondurenya "Xatruch", va atacar i amenaçar en conferència de premsa a dirigents camperols del Bajo Aguán i defensors de drets humans preocupats per la situació que es viu a la zona.


Crèdit Fotografia: Giorgio Trucchi / Rel-UITA

El 18 de febrer passat, de manera sorprenent, el Coronel d'Infanteria Germán Antonio Alfaro Escalante, cap de la Fuerza de Tarea Conjunta"Xatruch", que opera a la vall de l’Aguán, va convocar una conferència de premsa per denunciar una suposada "campanya de desinformació ", que apunta a denigrar les accions dels membres de les Forces Armades que integren aquesta Força Especial.

En el comunicat de premsa emès i signat per la Fuerza de Tarea Conjunta "Xatruch", s'esmenten, amb noms i cognoms, els supòsits resposables d'aquesta campanya de desprestigi, entre ells, Yoni Rivas i Vitalino Álvarez, secretari general i portaveu del Movimiento Unificado Campesino del Aguán (MUCA), Wilfredo Paz, portaveu de l'Observatorio Permanente Internacional de Derechos Humanos en el Aguán (OPIDHA) i Marvin Palacios, periodista del portal Defensores en Línea.

El cap de l'operatiu Xatruch va atacar també a diversos mitjans independents, com Vos el Soberano, Honduras Tierra Libre i l’esmentat Defensores en Línea, així com a la recentment constituïdaPlataforma Agraria Regional Campesina del Aguán (PARCA) i a xarxes de mitjans i organitzacions internacionals de solidaritat amb Hondures, per "emetre conclusions i acusacions parcialitzades que deterioren la imatge de la nació hondurenya".

Una imatge ja deteriorada

Actualment, Hondures té la major taxa d'homicidis del món, passant de comptabilitzar 51 per cada cent mil habitants en 2001-92 homicidis el 2011, és a dir gairebé 11 vegades més la taxa mundial de 8.8 establerta per l'OMS (Organització Mundial de la Salut ). Vuit de cada deu fets delictius queden en total impunitat.

Segons dades de la CEPAL i UNICEF, el 67.9 per cent de la població d'Hondures menor de 18 anys es troba en situació de pobresa, més de 20 punts per sobre de la mitjana regional (45 per cent) i el sisè més alt del continent. La pobresa extrema afecta gairebé tres de cada deu menors de 18 anys (29.2 Per cent), enfront del 17.9 de tota Amèrica Llatina i el Carib.

La 41ª Encuesta de Hogares y Propósitos Múltiples ha assenyalat que 5.5 milions de persones (67 per cent) viuen en condició de pobresa al país. D'aquests, 1.7 milions viuen en pobresa relativa i més de 3.8 milions en pobresa extrema.

... I al Bajo Aguán

Segons les organitzacions que el 2011 van integrar la Misión Internacional de Verificación de los Derechos Humanos en el Bajo Aguán i que el 2012 van realitzar una Audiencia Pública sobre derechos humanos en el Bajo Aguán, entre elles la Rel-UITA, ja s'acosten als 60 els camperols organitzats assassinats com a conseqüència directa del conflicte agrari en els últims tres anys.

A més, en un document d’actualització presentat per la Missió Internacional de Verificació a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) l'abril de l'any passat, s'adverteix que, arran de la criminalització de la lluita camperola i la militarització de la zona, "en les set setmanes posteriors a l'inici de l'operació Xatruch II van ser assassinats sis camperols i una camperola, entre ells dos dels principals dirigents dels moviments camperols del Bajo Aguán. Així mateix, cinc camperols haurien resultat ferits en atemptats directes contra la seva vida i dos camperols haurien estat torturats, entre ells un jove de 17 anys", es llegeix al document.

Arran d'aquesta situació, el març de 2012, 92 congressistes nord-americans van enviar una carta a l’aleshores Secretaria d’Estat, Hillary Clinton, para solicitar "que s’exhorti al govern d'Hondures a intervenir immediatament per protegir els drets humans a la regió del Bajo Aguán i a tot el país".

També van instar a que es portés a terme "la investigació i el processament judicial de tots els responsables d'assassinats, amenaces i altres abusos, inclosos els autors intel.lectuals dels mateixos, i la immediata suspensió, la investigació i l'enjudiciament dels efectius militars i policials contra els que pesen acusacions versemblants d'haver comès o d'haver actuat en connivència en la comissió d'aquests abusos", es llegeix a la carta.

Hipocresia militar

En el comunicat castrense, el Coronel Alfaro Escalante va negar que la Fuerza de Tarea “Xatruch” hagués assetjat, amenaçat, torturat i assassinat a persones a la vall de l’Aguán.

També va negar que s'haguessin violentat els drets humans, executat desallotjaments forçosos, detencions il.legals, ni cap altre tipus d'abús en contra de la població i de les famílies camperoles organitzades, que exigeixen el respecte del seu dret a tenir accés a la terra.

Al contrari, el cap de la Fuerza "Xatruch" ha erigit l'exèrcit com el baluard de la defensa dels drets humans, el fidel complidor de les ordres judicials quan cal protegir la propietat privada... sobretot si és la dels terratinents i productors de palma africana de la zona.

Ja finalitzant la conferència de premsa, Alfaro va "amenaçar" amb demandar a tots aquells que persisteixen en aquesta actitud de denúncia, la qual cosa va ser interpretat com una clara amenaça i un mecanisme més de criminalització de la lluita social i la defensa dels drets humans.

"El que pretén fer aquest senyor és intimidar els portaveus i dirigents de les organitzacions camperoles, pel simple fet d'estar denunciant les atrocitats que s'estan cometent en el Bajo Aguán, en el marc d'un conflicte agrari que ha sembrat el dol entre les famílies camperoles", va dir a la Rel, Yoni Rivas.

Per a ell, es tracta d'una escalada en la criminalització de la lluita camperola i social, que dóna un escenari molt preocupant per al futur.

"La setmana passada van assassinar a Santos Jacobo Cartagena, membre de la cooperativa camperola San Esteban del MUCA, i José Trejo Cabrera del MARCA. No tenim cap dubte que la situació empitjorarà i amb aquestes declaracions pretenen amenaçar i callar, però no ho aconseguiran", va assegurar Rivas.

José Trejo era germà de l'apoderat legal del MARCA, Antonio Trejo Cabrera, qui va ser assassinat l'any passat després de denunciar la col.lusió d’interessos entre els terratinents i productors de palma africana de l’Aguán i el poder judicial, per aturar el procés de recuperació de terres de part de les famílies camperoles.

Tornar al passat

"Quan vaig llegir el comunicat vaig sentir que estàvem tornant al passat de tortura, desaparició i mort, una altra vegada en el punt de mira. Tocar Marvin (Palacios) és tocar el COFADEH i el que està iniciant és una nova estratègia del militarisme a Hondures. Volen atemorir i tapar-nos la boca. Estan desafiant i fent-nos veure que vénen amb tot. Ens sentim indefenses, però no per això anem a callar", va dir Bertha Oliva, coordinadora del Comité de Familiares de Detenidos Desaparecidos en Honduras (COFADEH).

La defensora de drets humans ha assegurat que aquest comunicat és un missatge per a "tots aquells i aquelles que ens refusem a parlar el mateix llenguatge del poder, que no ens alineem i que ens resistim a veure totes aquestes barbaritats que ocorren en el Bajo Aguán com normals", va dir.

Finalment, Oliva ha assegurat que aquesta actitud de les forces repressives de l'Estat, en lloc d'acovardir a les forces socials, el que ha provocat és més indignació.

"Les que som supervivents ens lliguen les ferides del passat i seguim buscant veritat i justícia. Alfaro està perdent el seu temps amb nosaltres i no ens intimidarà. Seguirem al costat de les víctimes i el seguirem assenyalant com a cap de Xatruch, i que la seva presència a l’Aguán va portar repressió, hostigament, detencions i morts", va concloure.

 

Font original: Rel-UITA

POBLES EN RESISTÈNCIA

El bloc de Giorgio Trucchi

Sobre acumulació de capital i drets humans

Resideix a Nicaragua des de 1998 on va iniciar la seva col.laboració periodística amb l'Associació Itàlia-Nicaragua. Ha col.laborat com a freelance per a Ràdio Popolare Network, Ràdio Onda d'Urto i ha publicat diversos reportatges per al diari Liberazione. Actualment treballa com a corresponsal a Amèrica Central per al Sistema Informativo de la Regional Latinoamericana de la UITA (SIREL) i col.labora amb el diari digital Opera Mundi de Sao Paulo del Brasil, ALBA SUD i Kaos en la Red. En aquest bloc, fet des de Centreamèrica, parlem de drets humans violats, lluites camperoles per l'accés a la terra ia una vida digna, processos emancipatoris dels pobles davant d'un model econòmic depredador, impulsat pel gran capital nacional i transnacional.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.