RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Reportatge | Notícies Generals

16-12-2012

Hondures: Nova crisi institucional

Giorgio Trucchi | Alba Sud / Opera Mundi

La matinada del passat dimecres 12 de desembre el Congrés Nacional d'Hondures va destituir a quatre dels cinc magistrats de la Sala Constitucional de la Cort. Al darrera d'aquesta nova crisi institucional es percep un reajustament entre els diferents grups de poder. 

 


Crèdit Fotografia: Congrés dels Diputats, Tegucigalpa. Fotografia de Giorgio Trucchi

Després del cop d'Estat contra el president Manuel Zelaya l'any 2009, aquest nou incident sotmet el país a un greu crisi institucional. Aquest episodi mostra les contradiccions i lluites internes dels diferents grups de poder. Des Tegucigalpa, Giorgio Truchi, va explicar els esdeveniments i ens ajuda a entendre les claus d'aquest nou conflicte en una sèrie de tres articles que reproduïm a continuació.

 

Congrés destitueix magistrats i obre nova crisi política

Tres anys i mig després del cop d'estat que el 2009 va enderrocar el president Manuel Zelaya, Hondures sembla estar a la vora d'una nova crisi politico-institucional.

Passades les primeres hores de la matinada, el Congrés va donar lectura a l'informe de la Comissió especial que durant les últimes 24 hores havia investigat la conducta administrativa dels magistrats que integren la Sala Constitucional de la Cort Suprema de Justícia.

Immediatament després, amb una moció signada per més 110 diputats, els congressistes van votar la destitució dels 4 magistrats de la sala esmentada, Antonio Gutiérrez Navas, Francisco Ruiz, Rosalina Creu iGustavo Enrique Bustillo, "per posar en perill immediat la seguretat ciutadana i perquè seva conducta és manifestament contrària a l'interès de l'Estat d'Hondures", diu la moció que va obtenir 97 vots a favor i 31 en contra.

Conspiració

"És una conspiració i hem de tractar aquest tema. Estem aquí per defensar els principals interessos del poble, no és possible que se segueixi amb aquesta onada delinqüencial", va dir Juan Orlando Hernández, president del Congrés.

Les instal.lacions del Congrés van estar envoltades per contingents de militars mentre durava tota la sessió parlamentària.

El conflicte que durant l'últim any ha enfrontat els dos candidats presidencials del Partit Nacional, Juan Orlando Hernández i Ricardo Álvarez, aquest últim alcalde de la capital Tegucigalpa, s'ha intensificat durant les últimes setmanes.

Durant les eleccions internes del passat 18 de novembre, Álvarez va denunciar un frau electoral que, suposadament, va facilitar la victòria d'Hernández, que gaudeix del suport de l'executiu.

El dia d'ahir (11/12), l'alcalde de la capital va presentar davant el Tribunal Suprem Electoral un recurs de suspensió per deixar sense valor i efecte la declaració final emesa per la màxima autoritat electoral, en la qual decretava el triomf del seu contrincant. També va demanar el recompte vot per vot de totes les juntes receptores del país.

Dies abans, la Sala Constitucional de la Cort Suprema de Justícia, els magistrats de la qual respondrien, segons diversos analistes polítics, als interessos de grups econòmics que donen suport a la candidatura d'Álvarez, va emetre una sentència on declaraven la inconstitucionalitat de les proves de confiança, a la qual són sotmesos els policies com a part del procés de depuració de la institució.

Aquesta mateixa Sala va rebutjar el projecte, impulsat per l'executiu i el mateix Hernández, de creació de les Ciutats Model i va rebutjar lleis i decrets que imposaven nous impostos a les grans empreses del país, augmentant les recaptacions de l'Estat.

La resposta del president Lobo no es va fer esperar i la setmana passada va fer pública una denúncia en la qual advertia la possibilitat d'un nou cop d'Estat per part de diversos grups econòmics, corporacions mediàtiques, com el president dels diaris El Heraldo i La Presa, Jorge Canahuati, així com per poders i institucions de l'Estat.

La creació d'una comissió d'investigació sobre la conducta administrativa dels magistrats de la Sala Constitucional, així com la destitució dels 4 magistrats, podria desencadenar ara un conflicte institucional, que té com a objectiu el reajustament dels grups de poder que estan darrere del poder polític.

"Aquests magistrats no han estat complint amb el seu paper de magistrats públics, aprovant lleis en funció de grups minoritaris de poder, sense respondre als anhels de la major part dels hondurenys. No permetrem un altre cop d'estat, i qualsevol intent d’aquest grup, que va finançar, dirigir i assessorar el cop del 2009, fracassarà", va dir el diputat del Partit d'Unificació Democràtica (UD), Sergio Castellanos.

Contràriament a aquesta posició, la diputada del Partit Liberal, Waldina Paz, va assegurar que la destitució és un delicte que podria ser considerat fins i tot com a una traïció a la pàtria. "Aquesta destitució és un mal missatge que s'envia a nivell mundial, i com ho va dir el fiscal general adjunt, Roy Urtecho, és catalogat com traïció a la pàtria, quan se li treu la potestat a la independència de poders", va dir.

En declaracions als mitjans, Roy Urtecho va dir que fins i tot es podria ordenar la detenció de tots els diputats que van votar a favor de la destitució.

De moment, el comandament de l'exèrcit d'Hondures no s'ha expressat, encara que s'ha filtrat la notícia que el president del Congrés s'hauria reunit amb el cap de les Forces Armades, René Osorio, abans de tornar a l'hemicicle per reprendre la sessió parlamentària.

Per a Marvin Ponce, vicepresident del Congrés, aquesta decisió és totalment vàlida quant té precedents. El 1992, el Congrés va destituir Osvaldo Ramos Soto del càrrec de president de la Cort Suprema de Justícia, i va fer el mateix el 1998 amb el fiscal general, Porfirio Navarro.

Fins ara, el partit Libre (Libertad y Refundación) de l'expresident Manuel Zelaya, l'esposa del qual Xiomara Castro, va obtenir més de 600 mil vots com a candidata presidencial durant les recents eleccions internes, no s'ha expressat sobre aquesta nova crisi institucional que està afectant Hondures.

Tegucigalpa, 12/12/2012. Publicat originalment a LINyM

 

Destitució de magistrats de la Cort Suprema genera crítiques

Magistrats destituïts (Antonio Gutiérrez Navas, Rosalinda Creu, Francisco Ruiz i Gustavo Bustillo Palma). Efe.

Diferents sectors de la societat i de la política hondurenya van reaccionar negativament davant la decisió presa a la matinada d'aquest dimecres (12/12) pel Congrés Nacional, de destituir quatre dels cinc magistrats que integraven la Sala Constitucional de la Cort Suprema de Justícia, i de nomenar immediatament als seus substituts.

"El que acaba de passar al Congrés és una prova més que no hi ha institucionalitat al país", va dir Bertha Oliva, coordinadora del Cofadeh (Comitè de Familiars de Detinguts Desapareguts a Hondures), a Opera Mundi.

Segons ella, el que està passant és "un enfrontament entre les forces que dominen el país", i això no ajuda que Hondures "pugui reconstruir el teixit social, ni enfortir les seves institucions", ha afirmat la defensora de drets humans.

Durant una improvisada conferència de premsa, els quatre magistrats destituïts - Antonio Gutiérrez Navas, Rosalinda Creu, Francisco Ruiz iGustavo Bustillo Palma – van declarar que la seva destitució és "totalment il.legítima, il.legal i injusta", i que no s'ha respectat el degut procés, "violentant els seus drets constitucionals".

Els magistrats van assegurar que faran servir tots els instruments legals que la llei els faculta per intentar revertir aquesta situació. En aquest sentit, la Barra de Abogados Anticorrupción ja va presentar un recurs d'empar a favor dels quatre magistrats, "per deixar sense efecte la decisió presa pel poder legislatiu".

Per Enrique Flores Lanzas, exministre de la Presidència durant el govern de Manuel Zelaya (2006-2009) i actual candidat a diputat pel partit Libre (Libertad y Refundación), el que passa al Congrés hondureny no és només un cop tècnic, "sinó una seriosa amenaça per al nostre partit i per al país". "Hi ha interessos ocults que s'estan imposant i que deixaran el partit de govern (Partit Nacional) amb el control total dels principals poders de l'Estat, en un any electoral. Avui, més que mai, pren vigència nostre projecte per refundar el país ", va dir.

Durant la nit d'aquest dimecres, el president Porfirio Lobo va fer una crida al diàleg nacional entre poders de l'Estat, informant que, en les pròximes hores establiria un canal "ampli i obert" entre els presidents del Congrés i la Cort Suprema de Justícia, per buscar "una sortida i un ambient de col.laboració".

Fins ara, ni les Forces Armades, ni l'empresa privada han donat a conèixer la seva posició sobre la crisi actual, mentre que el fiscal general de la República, Luis Alberto Rubí, va sol.licitar tota la documentació que ha servit de base al Congrés per prendre la seva decisió. "Només després d'haver estudiat tot aquesta documentació donarem la nostra opinió", va dir Rubí.

Tegucigalpa, 14/12/2012. Publicat originalment a Opera Mundi (portuguès) i LINyM (castellà)

 

"Nova crisi és el resultat de la reubicació dels grups de poder", diu el sociòleg Eugenio Sosa (CESPAD)

La nova crisi politico-institucional iniciada a la matinada d'aquest dimarts (11/12) amb la destitució, per part del Congrés, de quatre dels cinc magistrats que integren la Sala Constitucional de la Cort Suprema de Justícia, és el reflex d'una lluita entre els diferents grups de poder que, a Hondures, controlen i disposen de la política i l'economia del país.

Aquesta és la tesi que defensa el sociòleg i investigador del Centre d'Estudis per a la Democràcia (CESPAD), Eugenio Sosa, durant la seva conversa amb Opera Mundi.

Sosa va assegurar també que els resultats de les recentment passades eleccions internes, les denúncies de frau que involucren els candidats dels dos partits tradicionals - Partit Nacional i Partit Liberal - que van sortir derrotats, així com l'alt grau d'apreciació conquistat pel partit Libre (Libertad y Refundación) de l'expresident Zelaya, haurien obligat a aquests grups a un reajustament estratègicament amb la mirada posada en les eleccions nacionals de 2013.

Quins són els elements a destacar del recent passat procés electoral intern?

Un primer element és la crisi política, econòmica i social que no ha deixat d'afectar i enfonsar el país. A això cal afegir el frau denunciat per diferents grups dels partits tradicionals, així com la manca total de confiança en les autoritats electorals. Tot això ens indica que hi ha una forta disputa de poder entre els grups oligàrquics, amb l'objectiu de seguir controlant i saquejant l'Estat i els seus recursos naturals.

Aquests poders, que estan darrere dels candidats nacionalistes Juan Orlando Hernández, actual president del Congrés i principal aliat del president Porfirio Lobo, i Ricardo Álvarez, alcalde sortint de la capital Tegucigalpa, s'estan reposicionant. Això genera fortes contradiccions i conflictes profunds.

De quins poders estem parlant?

Darrere de Ricardo Álvarez està tot el poder financer, dels bancs, dels terratinents i dels inversors del sector energètic. Un poder oligàrquic tradicional que es vincula amb algunes de les grans corporacions mediàtiques del país, com els diaris El Heraldo i La Prensa de Jorge Canahuati. Hernández i el president Lobo són recolzats per grups econòmics emergents que estan conquerint el seu espai, com el Grup Gutiérrez i el grup agroindustrial Colibrí, especialitzat en contractacions diverses amb l'Estat. La lluita serà forta i ambdós grups van a mostrar múscul.

També cal destacar el fet que el partit Libre es posiciona definitivament en l'escenari electoral com la segona força política del país. Ara haurà de preparar una estratègia político-organitzativa per fer front a un possible frau que s’estarà gestant des del poder electoral, els membres del qual estan controlats pels grups de poder. En aquest procés intern, Libre ha demostrat el que pot fer el 2013, desvirtuant definitivament la campanya mediàtica de desprestigi impulsada pels partits tradicionalistes.

Mentre en el Partit Nacional guanya la part menys conservadora encapçalada per Hernández i Lobo, en el Partit Liberal prevalen els sectors més retrògrads.

Guanya Mauricio Villeda, que és militant actiu de l'Opus Dei i negociador de Roberto Micheletti durant el cop. Amb ell ressorgeix la imatge de l'expresident de facto Micheletti, es reafirma la influència en el país de l'expresident Carlos Flores Facussé (1998-2002) i es destaquen grans corporacions mediàtiques com Televicentro, de la família Ferrari-Villeda. Per contra, sembla estancar-se el més moderat Jaime Rosenthal, el fill del qual, Yani, va ser el contrincant de Villeda.

A més amb un tribunal que molt diuen estar totalment col.lapsat.

És el mateix Tribunal Suprem Electoral (TSE) que va dirigir les eleccions manipulades de 2009, el resultat va ser un complet fracàs. Està completament deslegitimat per dirigir les eleccions de 2013.

A qui van a recolzar els grups de poder que van ser derrotats en les eleccions internes?

Crec que, al final, recolzaren més a Villeda perquè mai van estar d'acord amb Hernández-Lobo i la seva decisió de "normalitzar" la situació del país, signant els Acords de Cartagena i permetent el retorn de Zelaya i la inscripció de Libre. Mai els van a perdonar que Zelaya estigui al país i que Libre pogués aconseguir aquesta important quantitat de vots.

En aquest sentit, cal esperar una forta campanya orquestrada no només dirigida cap al president Lobo i Hernández, sinó també contra Libre, reactivant potser els vells judicis en contra dels exfuncionaris del govern de Manuel Zelaya.

Podríem dir aleshores que el que ha passat en aquests dies al Congrés és el reflex d'aquesta lluita de poder?

Definitivament, sí. El president Lobo sent que aquests grups estan conspirant contra ell i no li permeten tirar endavant les seves polítiques. La Cort Suprema de Justícia s'ha convertit en l'instrument privilegiat per boicotejar les polítiques del govern. És per això que, en un primer moment, va sortir denunciant un possible cop contra el seu govern i, en un segon moment, els seus diputats, encapçalats per Juan Orlando Hernández, destitueixen als quatre magistrats que havien votat per declarar la inconstitucionalitat de les proves de confiança a la qual són sotmesos els policies, com a part del procés de depuració de la institució. És una resposta a la Cort i als empresaris que estan darrere de Ricardo Álvarez. Tots són polsos polítics de grups de poder.

A més, poders de l'Estat com la Cort Suprema de Justícia i el Ministeri Públic s'estan cuidant les esquenes, perquè el tema de la depuració podria, molt aviat, involucrar-los també a ells.

Quin pot ser l'escenari futur?

Immediatament no crec que es pugui donar un cop, com el 2009. No obstant això, és possible que s'aguditzin les contradiccions entre poders i, un cop aguditzades, cal veure els efectes. Al contrari de Zelaya el 2009, el president Lobo i Hernández tenen el control del Congrés i això els dóna certa confiança en la seva estratègia.

Com mira el paper de l'Exèrcit, que el 2009 va jugar un paper fonamental en l'enderrocament i expulsió de Zelaya?

Crec que es mantindrà a l'expectativa, però no dubto que, tard o d'hora, prendrà bàndol per defensar els llocs de poder polític i econòmic que va tornar a ocupar després del cop.

 

Tegucigalpa, 15/12/2012. Publicat originalment a Opera Mundi (portugués) i Nicaragua y más (castellà)

POBLES EN RESISTÈNCIA

El bloc de Giorgio Trucchi

Sobre acumulació de capital i drets humans

Resideix a Nicaragua des de 1998 on va iniciar la seva col.laboració periodística amb l'Associació Itàlia-Nicaragua. Ha col.laborat com a freelance per a Ràdio Popolare Network, Ràdio Onda d'Urto i ha publicat diversos reportatges per al diari Liberazione. Actualment treballa com a corresponsal a Amèrica Central per al Sistema Informativo de la Regional Latinoamericana de la UITA (SIREL) i col.labora amb el diari digital Opera Mundi de Sao Paulo del Brasil, ALBA SUD i Kaos en la Red. En aquest bloc, fet des de Centreamèrica, parlem de drets humans violats, lluites camperoles per l'accés a la terra ia una vida digna, processos emancipatoris dels pobles davant d'un model econòmic depredador, impulsat pel gran capital nacional i transnacional.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.