RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable

22-05-2012

Mobilització per un Turisme Responsable

Ernest Cańada | Alba Sud

Lluny de considerar el turisme responsable com un producte turístic més, avança en la idea d'entendre'l com una invitació a l'acció social, al compromís col.lectiu per incidir i transformar el sector turístic en la seva globalitat.


Crèdit Fotografia: Protesta contra la privatització de Playa Delfines, Cancún, juliol 2009. Fotografia d'Adriana Varillas.

El concepte de turisme responsable va guanyant pes en el debat turístic. No obstant això existeixen diferències destacades pel que fa al seu significat. Aquestes divergències han posat en evidència que encara és una proposta en construcció, objecte de disputa entre diferents interessos i sobre com generar canvis en aquest sector. Avui sota l'etiqueta turisme responsable s’anomenen i imaginen coses ben diferents.

El 2002, en el marc dels actes paral.lels a la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible celebrada a Johannesburg, Sudàfrica, The Responsible Tourism Partnership i Turisme del Cap Occidental, presidides respectivament per Harold Goodwin i Mike Fabricius, van organitzar una Conferència que va donar lloc a la Declaració de Ciutat del Cab. En ella es va definir el turisme responsable com aquell que minimitza els impactes negatius del turisme a nivell mediambiental, social i cultural; genera grans beneficis econòmics per a les comunitats amfitriones i contribueix al seu benestar; involucra la població local en les decisions que afecten els seus opcions de vida; contribueix positivament a la conservació del patrimoni natural i cultural, i al manteniment de la biodiversitat, ofereix als turistes experiències més grates, a través de relacions significatives amb elements de l'entorn local, és accessible per a les persones amb limitacions físiques; presta atenció als aspectes culturals i promou el respecte entre turistes i amfitrions. Aquesta concepció es centrava fonamentalment en les característiques d'una determinat destinació turística.

L'any 2005 en un llibre que vam escriure amb en Jordi Gascón, Viajar a todo tren (Icaria, Barcelona), insatisfets amb l'ús que s'estava fent de nous conceptes que a priori podien ajudar-nos a orientar la transformació de l'activitat turística, vam definir el turisme responsable com a un moviment social a favor de la sostenibilitat turística. El marc de preocupació no estava situat tant a l'horitzó, perquè enteníem que el concepte de turisme sostenible ja ens servia, sinó en el com arribar-hi, entenent que això no era simplement un problema tècnic d'organització de l'activitat turística, i que al mateix temps desconfiava de la capacitat d'autoregulació voluntària dels diferents actors implicats. D'aquesta manera, el turisme responsable com a moviment tindria tres grans àmbits d'actuació. D'una banda, denunciar els impactes negatius que el turisme comporta o pot suposar en les societats amfitriones i el medi ambient, i implicar-se en l'acompanyament i solidaritat amb els col.lectius afectats. De l'altra, establir models de desenvolupament turístic sostenibles i específics per a cada zona de destinació. I en tercer lloc, valorar i reclamar la responsabilitat de tots els agents que participen en el procés turístic (viatgers, amfitrions, tour-operadors i institucions públiques) a l'hora d'afavorir models turístics sostenibles posant èmfasi en els desitjables i prioritaris beneficis per a les comunitats amfitriones.

En aquesta perspectiva es reconeixen de manera especial les estructures de desigualtat i les relacions de poder en què s'insereix l'activitat turística i la seva contribució potencial en la reproducció d'aquestes dinàmiques. També adquireix una especial importància la identificació del conflicte social derivat de l'activitat turística. Com qualsevol altre sector, el turisme esdevé un espai de disputa entre sectors o grups socials amb interessos diferents i molt sovint contradictoris. Malgrat el consens i la imatge favorable que ha aconseguit imposar la indústria turística i els seus lobbies de pressió, durant tot el cicle de vida de les destinacions turístiques apareixen múltiples impactes negatius que en determinades circumstàncies deriven en expressions de malestar i conflictivitat més o menys oberta. Els conflictes apareixen aleshores com senyals de ruptura del consens entorn del model turístic dominant. La forma en què es van plantejant i resolent contribueix també a modelar les característiques i evolució dels espais turístics.

Aquesta perspectiva en la forma d'entendre el turisme responsable va ser adoptada i aprofundida pel Fòrum de Turisme Responsable, una plataforma constituïda per vuit ONG de l'Estat espanyol (Acció per un Turisme Responsable, ACSUR Las Segovias, Alba Sud, Alternatives, Biadaieiko, ICID, Sodepaz, Zubiak Eginez). Actualment aquesta estructura constitueix el principal espai de confluència i articulació del sector d'ONGD en relació al turisme en l'àmbit espanyol.

En els últims anys les necessitats del sector empresarial per trobar nous nínxols de mercat que permetin una major diferenciació i la generació de "experiències vivencials", han reforçat una concepció del turisme responsable substancialment reduïda a una forma de viatjar a determinades destinacions i, per tant , com un producte comercialitzable més. Així, per exemple, l'any 2006, l’Organització Mundial del Turisme (OMT) i World Travel Market (WTM) van crear el Dia Internacional del Turisme Responsable a celebrar cada any a Londres durant la celebració d'aquesta fira turística. Aquest reconeixement era la constatació que les empreses havien iniciat un camí no només per exercir la solidaritat amb les destinacions, sinó a fer-ne un valor de mercat (Hosteltur, 2006.11.26).

Sota aquesta perspectiva, el pas següent ha estat tractar de donar garanties a la potencial clientela d'un consum turístic amb certes característiques. I això fa necessari el concurs de tota mena d'experts en màrqueting social i promoció que poden traduir en termes comercials aquest tipus d'inquietuds o preocupacions. D'aquesta manera, cada vegada més ens trobem amb la comercialització de certs productes als que se'ls ofereix un especial sentit de responsabilitat o valors solidaris. Aquest tipus d'operacions redueix i empobreix el potencial de canvi que podria aportar una visió més àmplia del turisme responsable. La pregunta que a un li ve immediatament al cap és si era necessari tant esforç conceptual per arribar a això, i si no estarem davant d'una operació més de conversió en etiquetes comercials d'idees originalment potents edulcorades per a un consum més o menys massiu, com ha passat amb el “verd" o "just". Vist així el turisme responsable tindria un escàs potencial de vol.

Des de la nostra perspectiva el turisme responsable és una aposta, una invitació a la mobilització social perquè el turisme pugui ser efectivament diferent i tingui un altre paper al de la lògica dominant. És una invitació a intervenir en el conjunt de l'activitat turística i no únicament en productes i activitats amb unes característiques especials. El seu camp d'acció és extremadament ampli i s'ocupa de tot allò que intervé en la relació entre turisme i societat. Per descomptat es preocupa de l'operació turística i de com comercialitzar productes turístics en què predominin uns impactes i no altres. Però no es tracta únicament d'això, i aquí es troba precisament el potencial que pot convertir el turisme responsable en un factor clau per a la transformació del sector turístic.

El turisme responsable té a veure doncs amb la lluita de les comunitats costaneres de Costa Rica quan exigeixen l'aprovació d'una Llei de Territoris Costaners Comunitaris que doni seguretat als pobladors locals, tant si són pescadors o petites iniciatives turístiques de capital local. Turisme responsable és també l'acció dels veïns del barri barceloní de la Barceloneta quan pengen als balcons de casa pancartes pintades a mà amb el lema "tourists go home", farts de l'increment de preus i l'especulació provocats pel turisme, que fa la seva vida cada vegada més difícil. Són els sindicalistes argentins que lluiten per un treball decent i aconsegueixen imposar a la patronal unes determinades condicions laborals. O els manifestants que arribats de diverses parts del món el desembre de 2009 van ocupar els carrers de Copenhaguen en les activitats paral.leles a la fracassada Conferència de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic exigint, entre altres coses, una regulació vinculant que posés fi als tractes de favor a la indústria aèria perquè la seva responsabilitat major en la destrucció climàtica no seguís quedant impune. Turisme responsable són els esforços de poblacions rurals organitzades col.lectivament, com la Finca de los Hermanos Cerrato a Estelí, Nicaragua, o el Bosque de Cinquera a El Salvador, per desenvolupar noves vies de diversificació i complementarietat en les seves economies agràries. Són els petits hotels i restaurants que tracten d'arribar a final de mes suportant la competència del "tot inclòs" de les cadenes transnacionals. Turisme responsable és igualment el compromís de les professores i estudiants de la UNAN Managua per donar suport a les comunitats rurals a apropiar dels seus territoris i recursos per poder portar una activitat turística sota el seu control.

El turisme responsable, en definitiva, no pot ser un producte turístic més, ni alguna cosa que puguem certificar i comercialitzar, tan sols consisteix en una invitació a l'acció social, al compromís col.lectiu per incidir i transformar el sector turístic. No sabem si turisme responsable serà finalment un concepte útil per identificar un moviment, o si sucumbirà sota les pressions de la segmentació de mercats i creació de nous productes, però en qualsevol cas, la construcció d'un moviment amb voluntat d'incidència global en l'activitat turística seguirà present. Entenguem doncs el turisme responsable com una aposta, en la qual queda molt per fer.


Article escrit per al pròleg a l'estudi "El turismo responsable a Navarra" (Pamplona, ​​2012), elaborat per Alter Nativas, col.lectiu membre del Foro de Turismo Responsable.

TURISMES EN DISPUTA

El bloc d'Ernest Cañada

Sobre perspectives crítiques en el turisme i alternatives comunitàries

Investigador i comunicador social. Treball actualment com a coordinador d'Alba Sud. Sóc docent a la Universitat de Barcelona, col.laborador del Grup de Recerca en Sostenibilitat i Territori (GIST) de la Universitat de les Illes Balears; membre expert del Consell Turisme i Ciutat de Barcelona. Escric amb certa freqüència al blog Alterconsumismo, publicat al diari El País. Actualment resideixo a Barcelona, després de viure a Amèrica Central entre els anys 2004 i 2014.

En aquest blog parlem de turisme en plural, del seu impacte en el treball i també en el món rural, dels processos de despossessió que comporta, de les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores. Però també dels esforços comunitaris i d'amplis sectors socials per controlar territoris, recursos i formes d'organitzar aquesta activitat per, en definitiva, construir alternatives democratitzadores.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.