RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Reportatge | Sobirania Alimentària

03-05-2012

Valle del Polochic: "Ni la canya de sucre, ni la palma africana ens alimenten"

Giorgio Trucchi

Reportatge de Giorgio Trucchi, en el marc del conveni de col.laboració entre ALBA SUD i la Rel-UITA, sobre la repressió desfermada al voltant del Ingenio Chabil Utzaj, a Guatemala, en un conflicte agrari provocat per l'expansió dels agrocombustibles.


Crèdit Fotografia: Ingenio Chabil Utzaj, a la Vall del Polochic. Fotografia de Giorgio Trucchi (ALBA SUD / Rel-UITA).

Fa un any el colós nicaragüenc Grupo Pellas va assumir el control del Ingenio Chabil Utzaj, a la Vall del Polochic, Alta Verapaz, Guatemala. Socis minoritaris, venedors i arrendadors de terres li "van netejar la taula", desallotjant i deixant en desemparament a centenars de famílies q’eqchi’sque durant generacions venien habitant i treballant en les seves fèrtils terres. Les seves vides es troben ara en perill i la seva lluita està sent criminalitzada.

Un context de conflicte agrari

Milers de persones amb pancartes i banderes flamejant sota el sol es mobilitzen per les carreteres que condueixen a la capital guatemalenca. Homes i dones, joves, adults i vells recorren més de 200 quilòmetres a peu. 9 dies de marxa durant els quals es comparteixen temors, esperances i somnis, però també projectes, ferms propòsits de canvi i demandes a governants acostumats a no escoltar el clam dels pobles originaris.

"No acceptem engrunes del govern. Exigim una solució immediata a la històrica conflictivitat agrària que hi ha a Guatemala. Una conflictivitat que només es pot resoldre aprovant una Llei de Desenvolupament Rural Integral, permetent l'accés a la terra, aturant els desallotjaments i respectant la nostra decisió de rebutjar l'explotació minera, les hidroelèctriques i els altres megaprojectes. Volem que es condoni el deute agrari que suma més de 300 milions de quetzals (38,5 milions de dòlars), que es desmilitaritzin les nostres comunitats i que es deixi de criminalitzar la lluita dels pobles indígenes i camperols", va dir Daniel Pascual, coordinador general del Comité de Unidad Campesina (CUC), durant la Marxa Indígena, Camperola i Popular per la defensa de la Mare Terra, contra els Desallotjaments, la Criminalització i pel Desenvolupament Rural Integral, realitzada el març de 2012.

Marxa camperola. Foto del CUC.

Aquesta mobilització va obligar als tres poders de l'Estat, incloent al recentment instal.lat president i ex-general Otto Pérez Molina i al seu govern, a signar compromisos per donar solució a les diverses i profundes problemàtiques agràries que el país arrossega des de fa moltes dècades, i que s'han aprofundit amb la massiva implementació dels monocultius a gran escala.

Entre els punts acordats destaca el compliment amb les Medidas Cautelares mesures cautelars dictades per la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) a favor de les 14 comunitats desallotjades violentament fa un any a la Vall del Polochic, Alta Verapaz, així com abordar amb prioritat immediata la conflictivitat agrària en aquesta zona. En aquest sentit, el govern es va comprometre a utilitzar recursos de la Secretaria d'Assumptes Agraris de tal manera que no menys de 300 famílies afectades a l'any tinguin accés a la terra.

També es va comprometre a garantir que les empreses de seguretat privades contractades pel Ingenio Chabil Utzaj, flamant nova adquisició del colós nicaragüenc Grupo Pellas, ni qualsevol altre grup de força irregular, intervinguin en aquesta àrea, respectant el dret que té la població de no ser víctima de pressions i amenaces per part d'aquestes forces.

"Les demandes són clares. Si no s’atenen s'aguditzaria més el conflicte, la qual cosa evidenciaria les intencions de mantenir un sistema excloent que ha portat a aquest país a situacions de profundes contradiccions", assenyala un comunicat de les organitzacions convocants de la marxa, les quals estan pendents de les dates límit plasmades als Acords.

"Netejar la taula" a Polochic

Quan l'any 2005 la família Widmann, una de les més poderoses del país, en la que el seu major exponent és Carlos Widmann Lagarde, cunyat de l'ex-president guatemalenc Oscar Berger Perdomo, va decidir traslladar el Ingenio Guadalupe de la costa sud de Guatemala a la Vall del Polochic, donant vida al Ingenio Chabil Utzaj (bona canya en idioma q'eqchi), moltes de les comunitats d'ètnia q’eqchi’ que vivien a la zona no van sospitar que, molt aviat, s'enfrontarien a l'inici d'una nova temporada de violència i repressió.

El projecte, que incloïa l'adquisició d'unes 3.600 hectàrees i l'arrendament de 1.800 més per sembrar canya de sucre, els Widmann van obtenir un préstec del Banc Centreamericà d'Integració Econòmica (BCIE) de 32 milions de dòlars, dels quals van ser desemborsats 28.500.000.

La situació es va precipitar quan desenes de finques, en terres on treballaven i vivien centenars de famílies q’eqchi’sen règim de colonat [1], van entrar a formar part d'aquest projecte de monocultiu. "Per a aquestes persones no existeix cap dret relacionat amb el temps de possessió i els patrons poden fer-los fora en qualsevol moment. Si les famílies es queden, se'ls acusa d'usurpació, se'ls desallotja i se'ls persegueix, sense pagar-los prestacions laborals o reconèixer el seu històric dret sobre la terra que han ocupat per generacions", explica en una nota Marielos Monzón, columnista de Prensa Libre.

Comunidad 8 de Agosto.Fotografia de Giorgio Trucchi (ALBA SUD / Rel-UITA).

Aquest procés de despossessió s'havia iniciat a finals del segle XIX amb la Reforma Liberal, quan el govern guatemalenc es va obrir a la inversió estrangera. A la vall del Polochic es van concentrar els emigrants alemanys, a qui van atorgar terres ja ocupades per les poblacions q’eqchi’s. "D'aquesta manera, els antics habitants es van convertir en treballadors dels colons alemanys i els que estan sent desallotjats aquests dies són els seus descendents. Així que el procés de despulla ve de molt lluny, però s'aprofundeix més amb la introducció dels monocultius de palma africana i de canya de sucre", va dir Carlos Barrientos, secretari executiu del CUC.

Carlos Barrientos, secretari executiu del CUC. Fotografia de Giorgio Trucchi (ALBA SUD / Rel-UITA).

Segons el dirigent camperol, l'interès dels Widmann i el Ingenio Chabil Utzaj SA per comprar terra a la Vall del Polochic va generar un mecanisme pervers d'incentiu a la venda o arrendament de finques, moltes d'elles de pertinença molt dubtosa com, per exemple, les grans extensions de terres que van pertànyer al terratinent Flavio Monzón, un dels principals responsables de la massacre de Panzós del 29 de maig de 1978, i que va heretar els seus fills.

El resultat va ser el desallotjament massiu dels mossos colons que durant generacions senceres venien habitant i treballant part d'aquestes finques. "Els suposats propietaris van començar a fer fora a les comunitats, tot i que amb moltes d'elles ja tenien negociacions avançades per a l'adquisició de la terra. Van preferir vendre o arrendar a les grans companyies i per fer-ho van haver de 'netejar la taula', desallotjant a totes aquestes famílies que reclamaven drets històrics sobre les terres", va afirmar Barrientos.

Monocultius i fam

Laura Hurtado, sociòloga, investigadora i profunda coneixedora dels impactes que genera l'expansió dels monocultius per a la producció d'agrocombustibles a Guatemala, assegura que hi ha una relació directa entre aquest fenomen i la pèrdua de sobirania i seguretat alimentària de la població.

En l'estudi “Las plantaciones para agrocombustibles y la pérdida de tierras para la producción de alimentos en Guatemala”, Hurtado explica que "la pèrdua de terres destinades anteriorment a la producció d'aliments a causa de l'expansió sense precedents de les plantacions destinades a la producció d'agrocombustibles, principalment de palma africana i canya de sucre, està canviant de manera accelerada la fisonomia de l'agro guatemalenc i comporta una reducció considerable en la producció nacional de grans bàsics i aliments, la mateixa que ha estat debilitada de manera sistemàtica per les polítiques neoliberals dels últims anys".

En efecte, en l'última dècada, Guatemala va passar de ser un país autosuficient en termes alimentaris, a un país dependent de la importació d'aliments. Segons dades de FAOSTAT, entre 1990 i 2005 la producció nacional de blat es va reduir en 80,4 per cent, la de fesol en 25,9, la d'arròs en 22,7 i la de blat de moro en 22,02 per cent.

D'altra banda, l’Instituto Nacional de Estadísticas (INE) detalla que fins al 2003, 49 finques es dedicaven a la producció de palma africana amb una superfície total de 31,185 hectàrees (ha). L'Enquesta Agropecuària 2007 va establir que per a aquest any el nombre de finques destinades a aquest producte hauria augmentat a 1.049 i la superfície conreada s'hauria estès a 65,340 ha. El 2011 s'estima que l'àrea sembrada de palma africana es va acostar a les 100.000 ha, amb una producció de 140 mil tones mètriques anuals d'oli.

Pel que fa a la canya de sucre, l'estudi de Hurtado revela que el 2003 la producció nacional abastava una extensió total de 188.775 ha. Només al departament d'Escuintla, a la costa sud del país, concentrava el 87 per cent de la producció total. Pel 2007, l'Enquesta Agropecuària va estimar que la producció de canya de sucre hauria crescut en un 1,55 per cent, augmentant a nivell nacional la superfície destinada a aquest cultiu a 260.896 ha, dades que es van mantenir estables durant els següents anys.

Canyar a Telemán. Fotografia de Giorgio Trucchi (ALBA SUD / Rel-UITA).

Hurtado explica també que la producció i el processament, tant de palma africana com de canya de sucre, es troben altament concentrats en molt poques empreses i corporacions [2], la qual cosa genera processos de concentració i reconcentració de la propietat agrària, aguditzant d'aquesta manera la problemàtica de l'accés a la terra pels camperols.

"Són processos que expulsen les comunitats, suprimeixen importants àrees anteriorment destinades a la producció de grans bàsics i aliments en general, eliminen la cobertura boscosa i generen moviment de terres, drenatge i dessecació de pantans, llacunes i altres fonts d'aigua. És a dir, hi ha una major fragmentació o bé l'eliminació total d'ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat", apunta l’investigadora guatemalenca.

Per Barrientos, aquest model de monocultiu gaudiria del suport i complicitat de l'Estat i dels grans mitjans de comunicació. "Hi ha una efectiva criminalització de la lluita i protesta social a través de la persecució judicial, la desqualificació de les demandes camperoles i les campanyes de desprestigi contra els líders i dirigents camperols, per part dels mitjans de comunicació que estan al servei de les empreses i les transnacionals. D'aquesta manera pretenen crear una opinió pública que condemni les lluites per l'accés a la terra i qui les encapçalen, legitimant el saqueig dels recursos naturals que imposa el model neoliberal a tot el continent ", apunta el secretari executiu del CUC.

Una situació que Hurtado considera contrària a l'esperit dels Acords de Pau (1996), on l'Estat es va comprometre a promoure la democratització de la tinença de la terra i l'accés dels camperols a ella. "El que va passar a la Vall del Polochic amb la venda de les terres a les empreses agroindustrials –com l’Ingenio Chabil Utzaj SA (Widmann-Grup Pellas), Palmas de Desarrollo S.A. PADESA y Grasas y Aceite S.A. (Grupo Maegli)–ha estat un alineament de les polítiques institucionals de l'Estat i els recursos de les institucions financeres internacionals als interessos d'aquestes empreses, en detriment de la seguretat alimentària i nutricional de la població camperola", va afirmar Hurtado a ALBA SUD / rel-UITA.

Canyar a Telemán. Fotografia de Giorgio Trucchi (ALBA SUD / Rel-UITA).

La investigadora va subratllar també que, si bé la sembra de canya i palma africana avui dia està destinada a la producció de sucre, melassa, begudes alcohòliques, olis i greixos comestibles i industrials, el que veritablement ha estimulat el procés d'acaparament de terres és el creixent i prometedor mercat internacional del biodièsel i l’etanol.

"Potser que ara el preu internacional sigui baix i que a les empreses els convingui més un altre tipus de producció, però és evident que aquestes grans inversions apunten al mercat dels agrocombustibles", va assegurar.

Desallotjaments i mort

A la carretera cap a Cobán, la desviació de San Julián ens obre pas cap a la Vall del Polochic. Baixant de les muntanyes a través d'un camí tortuós vam arribar a vorejar el riu Polochic, un dels principals rius de Guatemala que travessa diversos municipis del sud d'Alta Verapaz i desemboca al llac d'Izabal.

A mesura que avancem cap al fons de la vall ens endinsem per camins de terra que s'obren entre immenses extensions de canya de sucre i palma africana. De tant en tant, entre els palmells es miren petits sembrats de blat de moro. "Són els terratinents que donen permís als camperols perquè conreïn la seva milpa. A canvi els exigeixen netejar les palmeres sense pagar-los res i d'aquesta manera exploten la mà d'obra local i estalvien costos", explica S.C., que ha nascut a la Vall del Polochic, s'ha criat entre repressió i desallotjaments i ara és activista del CUC.

Blat de moro al mig de la plantació. Fotografia de Giorgio Trucchi (ALBA SUD / Rel-UITA).

Com moltes de les persones que van tenir el valor d'intercanviar les seves històries amb aquest corresponsal, S.C. va preferir mantenir l'anonimat "perquè els sicaris estan per tot arreu", assegura.

Després d'haver aconseguit el préstec del BCIE i haver iniciat una fase d'experimentació en el conreu de sucre, el projecte del Ingenio Chabil Utzaj va fracassar. El 2010, el Banc Industrial (BI), fiduciari del fideïcomís de garantia, va posar en subhasta 37 finques i totes les maquinàries, sobre un preu base de 30.200.000 de dòlars. A més, l'Ingenio va acumular un forta deute amb la municipalitat de Panzós en concepte d'Impost Únic Sobre Immobles (IUSI), que mai va pagar.



Rètol del Ingenio Guadalupe, Panzós, Alta Verapaz. Foto de Giorgio Trucchi (ALBA SUD / Rel-UITA).

Tot i que la subhasta va ser cancel.lada temporalment per un recurs interposat pel mateix Chabil Utzaj SA, la notícia va donar noves esperances als centenars de famílies que havien patit repressió i desallotjaments durant els últims anys.

"Diverses organitzacions vam acudir al BCIE i al govern per presentar una proposta, en la qual l'Estat assumiria el deute i desenvoluparia un programa ambiciós per atendre la demanda d'accés a la terra de les famílies camperoles. No obstant això no vam ser tinguts en compte i les comunitats van tornar a recuperar les terres i a sembrar aliments", va explicar Hurtado.

Davant la pressió de les famílies q’eqchi’sper tornar a viure a les terres sobre les que reclamen drets històrics, el març de 2011 es va obrir una taula de negociació i els Widmann van fer una proposta de traslladar les comunitats a altres llocs. Aparentment, els grans terratinents i les autoritats governamentals i judicials no els va importar que les famílies presentessin una contraproposta, sinó que van iniciar un desallotjament violent de 14 comunitats.

La repressió es va iniciar el 15 de març i va ser portada a terme per més de mil efectius, entre militars i policies, i amb la participació de membres de la seguretat privada del Chabil Utzaj. Va ser brutal i prolongada, culminant dies després amb l'expulsió d'unes 800 famílies, la destrucció i crema d'habitatges i cultius i el saldo d'un camperol assassinat, Antonio Beb Ac, de la comunitat Miralvalle, i diversos ferits i detinguts.

Un cop "neta la taula", el BCIE anunciar la reestructuració del préstec als propietaris del Chabil Utzaj per més de 20 milions de dòlars, suposadament "per dinamitzar una àrea vulnerable que té índexs de pobresa de 84,1 per cent i de 41,2 per cent de pobresa extrema", tal com es llegeix a una nota de la revista económica digital CentralAméricaData.Paral.lelament, els Widmann van fer pública la incorporació de la companyia Guatemala Sugar State Corp. –un vehicle d'inversió del Grup Pellas a la zona– com a nou inversor del projecte.

Al juny de 2011, directius de l'empresa van oficialitzar l'adquisició per part del Grup Pellas del 88 per cent del paquet accionariat de Chabil Utzaj SA, així com una inversió multimilionària durant el bienni 2011-2012, que inclou el desemborsament d'entre 30 i 40 milions de dòlars per a un projecte de generació elèctrica de 12 MW.

"Hi ha una relació molt estreta entre els desallotjaments de l'any passat, la reactivació del projecte del Chabil Utzaj i la inversió multimilionària del Grupo Pellas. El projecte estava en fallida i estaven subhastant les finques per pagar els deutes. Amb aquests brutals desallotjaments els Widmann aconsegueixen reflotar i el Grup Pellas rep un producte 'net' i sense finques ocupades, element necessari per implementar el seu pla d'expansió de monocultius i negocis a Centreamèrica ", va dir el secretari executiu del CUC.

Ingenio Chabil Utzaj. Fotografia de Giorgio Trucchi (ALBA SUD / Rel-UITA).

Malgrat els repetits intents per contactar al Grupo Pellas a Nicaragua, la realització de diverses trucades i l'enviament de correus electrònics a l'àrea de comunicació sol.licitant la seva versió dels fets, l'empresa va fer cas omís a la nostra sol.licitud.

Mesures cautelars

Després dels desallotjaments i quedant sense casa ni aliments, milers de persones desemparades van començar a deambular per la zona, a la recerca de suport. En moltes ocasions van ser objecte de represàlies, fustigació, persecució, amenaces i fins assassinat [3]. "Van ser desallotjaments violents, desproporcionals i irracionals, en clara contravenció dels estàndards internacionals en matèria de desallotjaments i que van significar una evident violació als drets humans de les famílies q’eqchi’s. Davant d'aquesta situació i la participació directa dels cossos de seguretat privada del Chabil Utzaj en la repressió, diverses organitzacions [4] vam decidir sol.licitar mesures cautelars davant la CIDH, constituint-nos com a peticionaris i sol.licitant que s'aturessin els desallotjaments i s'atengués a la població que s'havia quedat sense res", va dir Martha García, advocada i coordinadora de la Unión Latinoamericana de Mujeres (ULAM).



Martha García. Fotografia de Giorgio Trucchi (ALBA SUD / Rel-UITA).

El 20 de juny 2011, la CIDH va resoldre favorablement i va sol.licitar al recent instal.lat govern guatemalenc que adoptés les mesures necessàries per garantir la vida i la integritat física dels membres de les 14 comunitats, així com mesures humanitàries –incloent alimentació i alberg– concentrant-les en els beneficiaris i els seus representants. Finalment, la CIDH va sol.licitar al govern informar sobre les accions adoptades per l'Estat per tal d'investigar el compliment de les mateixes mesures.

Tot i la urgència de la situació, García assegura que la Comissió Presidencial coordinadora de la Política de l'Executiu en matèria de Drets Humans (COPREDEH), només va complir en una mínima part el que va disposar la CIDH.

"L'Estat va voler realitzar un cens per identificar les famílies beneficiàries i finalment va desconèixer les dades que havíem reportat a la CIDH, tan pel que fa a la quantitat de famílies com a la necessitat d'habitatges. A l'octubre vam haver de tornar davant la CIDH per plantejar la necessitat de començar immediatament amb la distribució d'aliment per un període mínim de cinc mesos ", va explicar García.

La resposta de l'Estat no va complir les expectatives. El COPREDEH va lliurar quantitats mínimes d'aliments, incomplets i de mala qualitat, i només durant tres mesos. Actualment, les organitzacions peticionàries no han aconseguit tornar a reunir-se amb els funcionaris de l'Estat i els lliuraments d'aliments van ser suspesos. Tampoc es va poder avançar en matèria d'habitatge i seguretat de les comunitats.

"En l'informe que va enviar a la CIDH, el COPREDEH assegura haver complert amb les mesures cautelars, la qual cosa és totalment fals. En el nostre informe demanem a la CIDH que mantingui les mesures i que es pronunciï sobre el tema de l'accés a la terra. Per a nosaltres és evident que si bé la responsabilitat del que està passant és del Chabil Utzaj, l'Estat està contribuint a que pugui actuar en total impunitat i en flagrant violació dels drets humans", conclou l'advocada.

"Que marxin del Polochic"

Després d'haver deixat enrere les instal.lacions del Chabil Utzaj i els canyars que es perden molt més enllà de la imperceptible línia de l'horitzó, arribem a la comunitat 8 de Agosto, on s'han reunit diversos membres de les comunitats desallotjades l'any passat. La gent s'acosta amb temor. Pregunten al meu guia i traductor l'objectiu de la visita. Parlen entre ells, mentre desenes de nens i nenes miren curiosos.

Comunidad 8 de Agosto. Fotografia de Giorgio Trucchi (ALBA SUD / Rel-UITA).

Finalment decideixen parlar. Ens refugiem entre la paret d'un edifici i el vehicle perquè ningú ens miri, sobretot els guàrdies de seguretat del Chabil Utzaj, molts d'ells ex militars i policies que han participat en els fets sagnants dels anys 80. A poc a poc la gent pren confiança, s'acosta, comença a parlar i el riu de paraules surt de forma impetuosa, imparable.

"La meva família i jo vam patir tres desallotjaments entre 2008 i 2011. Van arribar centenars de policies, militars i membres de la seguretat privada del Chabil Utzaj i ens van desallotjar per la força. Van cremar tot i van destruir els nostres conreus, deixant-nos sense res. Tampoc han cessat les amenaces i la persecució. Ens acusen d'invasors i en el meu cas tinc una ordre de captura per usurpació agreujada de terra i ni tan sols puc sortir a buscar feina. No obstant això no som nosaltres els que hem arribat a envair la terra on vam néixer i ens hem criat. És aquí que volem viure, cultivar els nostres aliments i per això hem de seguir lluitant, sinó què els hi deixarem als nostres fills?", Va dir J.M.C.C. de la comunitat de Bella Flor.

O.B., una jove noia q’eqchi’ de la comunitat de Río Frio, el record de l'últim desallotjament el té imprès en el més profund de la seva ment i els seus ulls s'humitegen. "El matí del desallotjament vaig sortir d'hora i vaig anar a l'horta a recollir fesols per alimentar els meus fills. Tot d'una van venir a avisar-me que estaven desallotjant la comunitat d’Agua Calientei vam comprendre que aviat ens passaria el mateix. Els militars i els guàrdies de l'Ingenio ens van donar pocs minuts per treure algunes de les nostres pertinences i van cremar-ho tot. Es burlaven de nosaltres i ens deien que res havíem de fer aquí perquè érem invasors ", va recordar entre sanglots.

A O.B. li dol molt recordar aquests moments, però el dolor es transforma en desesperació quan pensa en els seus 5 fills que es troben en un estat de desnutrició greu. "Ha passat un any i l'Estat no ha complert amb el que va prometre. No som nosaltres els invasors, sinó aquests milionaris d'altres països que vénen a treure'ns d'on les nostres famílies viuen des de fa segles. Que ens deixin en pau! Perque no estem demanant almoina, sinó que es respecti el nostre dret a la terra per conrear els nostres propis aliments, perquè no ens alimentem amb sucre, ni de bon tros amb palma africana ", ha conclòs.

Les famílies de la comunitat 8 de Agosto van tornar a recuperar les terres després del desallotjament i amb el suport de diferents organitzacions, entre elles el CUC i la Fundación Guillermo Toriello, estan impulsant un projecte d'habitatges que canviaria la seva vida. Segons diversos documents en mans del CUC, aquestes terres serien de l'Estat i ja es va presentar la demanda perquè s’adjudiquin a la comunitat.

Projecte d’habitatges de la Fundación Guillermo Torriello a la comunitat 8 de Agosto. Fotografia de Giorgio Trucchi (ALBA SUD / Rel-UITA).

"És absurd pensar que vam ser desallotjats només pel fet que la nostra comunitat va ser inclosa en una llista, que va ser preparada pels mateixos Widmann i que ni tan sols va ser presentada amb l'ordre de desallotjament del jutge. Van entrar centenars de policies, militars, guàrdies privats del Chabil Utzaj i quadrilles contractades per arrasar amb els nostres cultius. Ja no suportem tanta violència i estem tornant a viure els moments foscos dels anys 70 i 80", va dir A.P. de la comunitat 8 de Agosto.

J.T. i G.T., ambdós de la mateixa comunitat, asseguren haver estat repetidament assetjats i amenaçats per membres de la seguretat privada del Chabil Utzaj. "Llancen pedres a les cases, ens disparen i fins i tot van tractar de segrestar als nostres dos fills. Demanem que a nivell internacional es pressioni els Widmann, els Pellas i al govern perquè ens deixin viure en pau, perquè només han portat més pobresa, dolor i fam", va dir la parella q’eqchi.

"On va ser ..."

Ens vam endinsem als canyars i vam recórrer no sé quants quilòmetres per arribar al que queda de la comunitat Paraná. Durant el llarg recorregut, S.C. va assenyalar el punt on fa un any hi havia les comunitats que van ser brutalment desallotjades:Midalvalle, El Recuerdo, La Tinajita, Paraná. Ara la canya de sucre oculta qualsevol record d'aquells assentaments. Avui dia ningú podria adonar-se que aquí, en aquests terrenys, vivien centenars de famílies lliurement.

Camí a la Comunitat de Paraná. Fotografia de Giorgio Trucchi (ALBA SUD / Rel-UITA).

"Quan es prepara per un desallotjament, l'Ingenio anuncia per les ràdios locals que necessitarà de personal per integrar quadrilles de treball. Reuneixen fins a 300 o 400 persones i les porten a les comunitats per destruir els cultius amb el matxet. Després, sempre amb la protecció de la policia i mentre els cossos armats desallotgen la gent i cremen les cases, empleats de l'Ingenio passen amb les màquines per regirar el terreny i sembrar canya de sucre. S'aprofiten de la misèria de la gent per encomanar la feina bruta. En poc temps ja no hi ha rastres de la vida que animava a aquestes comunitats", va explicar S.C.

A Paraná ningú ens està esperant. A la vora d'un camí de terra hi ha les barraques semi-destruïdes on les famílies es van ressituar després del desallotjament. Els guàrdies privats del Chabil Utzaj van atacar novament fa uns mesos i van dispersar a la gent.

Mentre esperem al vehicle s'acosta un home. Ens mira de reüll, fa preguntes al nostre conductor, torna a mirar-nos. És el cap dels guàrdies de seguretat de la zona. La gent s'espanta i avisa pel mòbil que ens anem a reunir en un altre lloc. Ens mobilitzem cap a la zona de les barraques i aquí, envoltats de canya, comencen a arribar alguns dels membres de la Paraná.

"Van destruir i van cremar-ho tot, fins i tot 48 «manzanas» [5]de blat de moro i fesols i 80 sacs de panotxes que teníem emmagatzemats. Ens vam traslladar a viure a la vora de la carretera, però a la setmana van arribar els militars i els guàrdies a disparar i van ferir dos companys. Diuen que és mentida que hi va haver morts i ferits, però aquí hi ha les bales amb les que ens persegueixen i assassinen", va dir F.C., ensenyant-me diverses bales d'armes de gran calibre, suposadament abandonades al lloc després dels atacs, i diversos orificis de bala que van destruir el sostre de làmina de les champas.

Bales a la Comunitat de Paraná. Fotografia de Giorgio Trucchi (ALBA SUD / Rel-UITA).

Restes dels impactes de bala a la Comunitat de Paraná. Fotografía de Giorgio Trucchi (ALBA SUD / Rel-UITA).


Tant per F.C. com per al seu sogre R.T, les famílies de la comunitat de Paraná seguiran defensant el seu dret de viure en pau a les terres que van ser dels seus avantpassats, on els seus avis van vessar la seva sang durant el conflicte dels anys 70 i 80.

"Més enllà, al fons, està encara una fossa comuna on van enterrar la gent de Paraná que va ser massacrada pels militars després d'haver estat desallotjada en els 80. Avui dia estem vivint el mateix horror, només pel fet d'estar recuperant la terra on vam néixer i que ens van ser sostretes. Ara no tenim on viure, amb què alimentar-nos i som constantment amenaçats. L'assessor legal del Chabil Utzaj està fent de tot per dividir la gent, dient que som invasors i que ningú ens ha d'ajudar. El govern no ens està ajudant i ja no ens estan donant menjar. Els nostres màrtirs han mort lluitant per la terra i és el que seguirem fent, però necessitem una solució ja i que d'una vegada parin la repressió i els assassinats", va dir R.T.

Vorera de la carretera a la comunitat de Paraná.Fotografía de Giorgio Trucchi (ALBA SUD / Rel-UITA).

A la comunitat Inup/Agua Calientela violència va ser també brutal. Segons expliquen M.M. i M.E.P. les 78 famílies que integraven la comunitat van ser desallotjades sense pietat a punta de trets, cops i gasos lacrimògens, amb un saldo de diversos ferits. "Necessitem de terra per sembrar el nostre menjar, tal com ho van fer els nostres avis aquí a la vall del Polochic. Ara arriba l’Ingenio i pretén arrabassar-ho tot. Arriba amb guàrdies de seguretat que són molt violents i ens persegueixen en tot moment. La gent fins i tot té por de sortir al carrer per por de ser assassinada. Per què ningú investiga què ha passat? Per què de tanta impunitat ", s'ha preguntat M.M.

Davant tanta desprotecció s'espera que la pressió internacional i la contundent marxa camperola, indígena i popular del mes passat aconsegueixin algun resultat concret.

"Aquestes empreses fustiguen, persegueixen i reprimeixen la nostra gent. Cal que el govern compleixi amb els Acords de Pau pel que fa a la tinença de la terra i al finançament per als camperols. No és possible que només beneficiï els milionaris, perquè la mare terra ha de servir per als pobles i no per a una sola persona que sembra monocultius. Lamentablement, el que veiem ara és més pobresa extrema i desnutrició, per que la palma i la canya no ens alimenten. El que necessita el poble és la nostra sagrada tortilla, el nostre fesol sagrat. Com pobles indígenes hem de rescatar la nostra terra i els nostres recursos naturals ", va concloure G.A.C. de la comunitat Papal Ha.


Notes:

[1] El colonat és un sistema a on els treballadors, anomenats "mossos colons", se'ls concedeix l'usdefruit d'una parcel.la que es va heretant de pares a fills.

[2] Segons Laura Hurtado el cultiu de la palma africana descansa fonamentalment en sis grans productors, mentre que la canya de sucre es concentra en quinze ingenios, alguns dels quals estenen el seu radi d'operacions a altres sectors productius i geogràficament a Amèrica Central i Sud-amèrica.

[3] El 21 de maig 2011, guàrdies de seguretat de l'empresa Chabil Utzaj van assassinar Oscar Reis, membre de la Coordinadora Nacional Indígena i Camperola (CONIC) i de la comunitat Canlun. En l'atac es van reportar cinc camperols ferits de gravetat, identificats com Santiago Soc, Mario Maquin, Miguel Choc, Marcelino Ical Chub i Arnoldo Caal RAX. El dia 4 juny 2011 va ser assassinada a trets Maria Margarita Chub Ché, líder de la comunitat de Paraná, municipi de Panzós, per homes fortament armats que van arribar en una moto i la van atacar al pati de la casa on es trobava.

[4] Unión Latinoamericana de Mujeres por el Derecho a Defender Nuestros Derechos (ULAM), Fundación Guillermo Toriello (FGT), Comité de Unidad Campesina (CUC), Equipo Comunitario para Acción Psicosocial (ECAP) i Derechos en Acción (DA).

[5] La “manzana” és una unitat de mesura comú a Amèrica Central equivalent a 0,7 hectàrees. 

POBLES EN RESISTÈNCIA

El bloc de Giorgio Trucchi

Sobre acumulació de capital i drets humans

Resideix a Nicaragua des de 1998 on va iniciar la seva col.laboració periodística amb l'Associació Itàlia-Nicaragua. Ha col.laborat com a freelance per a Ràdio Popolare Network, Ràdio Onda d'Urto i ha publicat diversos reportatges per al diari Liberazione. Actualment treballa com a corresponsal a Amèrica Central per al Sistema Informativo de la Regional Latinoamericana de la UITA (SIREL) i col.labora amb el diari digital Opera Mundi de Sao Paulo del Brasil, ALBA SUD i Kaos en la Red. En aquest bloc, fet des de Centreamèrica, parlem de drets humans violats, lluites camperoles per l'accés a la terra ia una vida digna, processos emancipatoris dels pobles davant d'un model econòmic depredador, impulsat pel gran capital nacional i transnacional.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.