RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable

02-10-2011

TUI KO: De l’infart del petroli al magnat rus salvador

Joan Buades | Alba Sud

El passat 13 de setembre els mitjans de comunicació es feien ressò que l’oligarca rus de l'acer Alexei Mordashov havia augmentat la seva participació a TUI AG per sobre del 25% del seu capital. A partir d'aquests fets s'analitzen les tendències més recents en l'evolució de la indústria turística.

Poca broma perquè TUI AG es presenta com “la corporació turística líder a Europa”. El seu portafoli de negoci comprèn tres divisions: TUI Travel (com a touroperador), TUI Hotels & Resorts i TUI Cruises (que inclou Hapag-Lloyd). En conjunt, té uns 30 milions de clients, maneja unes 170.000 habitacions en uns 261 hotels a Europa, dóna feina a uns 71.000 empleats i l’any passat el seu volum de vendes se situava per sobre dels 16.000 milions d’euros.

Paga la pena parlar-ne ara perquè ens permet comprendre les profundes transformacions que està sofrint el sector durant la crisi i explicar també el seu nou atractiu en el mercat d’inversions global. D’entrada, cal saber que des de la tardor del 2008 el valor en borsa de les corporacions turístiques s’ha estimbat. En el cas de TUI, l’històric de cotització mostra com entre octubre del 2008 (11,675 euros per acció) i octubre del 2011 (3,88!), ha perdut dos terços del seu valor en borsa.  Per una comparació, Meliá Hotels, la primer corporació hotelera espanyola, la caiguda és de 8,3 euros per acció el juny del 2008 a 4,9 ara mateix, és a dir, d’un 41% en tres anys. Les causes d’aquest dramàtic descens del valor de les transnacionals turístiques té poc a veure amb la minva del nombre de turistes per la crisi, ja que si el 2008 eren 913 milions el 2010 van ser superats de llarg, amb 935 milions. Bona part del misteri és la fi del petroli barat també per a les companyies aèries i els tour-operadors.  Així, el desembre del 2008 el petroli brent valia menys de 42$ el barril i ara mateix s’enlaira per sobre dels 100$. Com a resultat, és ben possible que els augments oficials de la despesa turística dels últims anys siguin un miratge perquè, en realitat, corresponguin a penes a l’increment dels costos del transport. De fet, la IATA reconeix que l’altíssim preu actual del petroli costarà, només el 2011, 42.000 milions d’euros a les companyies aèries arreu del món, les quals, a més, s’haurien desplomat un 15% en borsa en un any.

Amb el crash del 2008 i la caiguda del valor borsari de les corporacions turístiques, es van paralitzar també la immensa majoria de projectes immobiliaris en forma de ressorts i serveis associats, des de camps de golf fins a ports esportius i casinos com és prou sabut. Però –i aquí topem amb el segon nivell d’explicació del posicionament global del turisme en el mercat inversor– resulta que aquests darrers mesos s’han reactivat amb força nombroses operacions de megaressorts turístics i immobiliaris, tant als EUA com al Carib així com a la Xina i el sud-est asiàtic i fins i tot a l’Àfrica. En plena crisi del crèdit sense fronteres, amb les borses per terra, el rastre ens porta a dues hipòtesis de finançament no necessàriament contradictòries però sí extraordinàries. D’entrada, la captació de capitals dels fons sobirans d’estats com la Xina o les petrodictadures del Golf Pèrsic, que s’apuja en aquests moments a uns colossals quatre bilions de dòlars, l’equivalent al 10% del valor de les borses mundials, amb una tendència a duplicar el seu volum d’aquí al 2020. El pes de les inversions xineses i dels emirats és ja massa cridanera en el sector turístic arreu del planeta com per ser ignorat. L’altre font de capital és un clàssic per bé que sembla que ara, fent cas de la vella dita que “el temps de crisi és temps d’oportunitats”, està entrant a sac en la compra de companyies i oportunitats d’inversió a preu de saldo. Estem parlant del diner de l’economia criminal, d’origen fosc o mafiós i, en tot cas, aliè al control de les hisendes públiques. TUI, precisament, acaba d’optar per aquesta “assegurança”. Així, aquest mes passat l’”oligarca” (o “magnat”) rus Alexei Mordashov s’ha convertit en el primer accionista del primer grup turístic europeu en controlar ja directament més del 25% de les accions. El procés hauria començat el 2007, quan en comprà el 3%, va apujar-se al 10% al principi de la crisi borsària el 2008 i ara ja dominaria del tot la companyia. És interessant recordar que aquest paper dominant l’exercia des del 2004 el conglomerat espanyol RIU Hotels (10%), la CAM (4,9%) i el Grup Matutes (2,4%). Mentrestant, la participació espanyola s’ha reduït a la meitat: Abel Matutes va vendre per 70 milions d’euros el seu paquet al prohom rus, RIU deté només el 5,1% i una CAM en fallida tècnica i recentment intervinguda pel Banco de España segueix, increïblement, posseint el 3,28% de TUI.

Qui és aquest potentat Mordashov, que figura com en el nombre 29 de la llista Forbes dels multimilionaris del món? Bé, segons un portal de denúncia la font de la seva fulgurant fortuna –a penes té 46 anys– és haver-se convertit en un dels dos homes forts de la indústria de l’acer a Rússia i compaginar això amb haver estat el 2004, en ocasió de les eleccions presidencials, el representant legal de Vladímir Putin, el primum inter pares de l’”oligarquia” russa (si us plau, no penseu en la màfia: “a Rússia no n’hi ha”). Ara, regna a la seu del primer consorci d’Europa, a través de Mordashov Capital, un xiringuito financer d’aquells que han portat el món a l’abisme. Naturalment, la pregunta inquietant i obligada que cal fer-se és: què té la inversió de projectes i companyies turístiques que la faci tan atractiva per a personatges tan foscos com Mordashov? Potser la facilitat d’abocar-hi diner negre que fa turisme via paradisos fiscals perquè acabi blanquejat en forma de mega-ressorts i urbanitzacions? I perdonin la mala educació: sobreviurà l’estratègia de Responsabilitat Social Corporativa de TUI a l’entrada de Mordashov Capital?

PLATJA PARADÍS (ZONA FRANCA)

El bloc de Joan Buades

Sobre turisme, clima i turbocapitalisme

Escriptor i membre de l'equip d'investigació d'ALBA SUD. Va ser diputat verd al Parlament Balear i un dels impulsors de la fiscalitat ecològica sobre el turisme, l'anomenada «ecotaxa». En aquest bloc, fet des d'Eivissa (Mediterrani occidental), viatgem pel costat fosc de la indústria dels Paradisos, acompanyem les seves festes boges amb el turbocapitalisme mentre ens interessem per l'apocalipsi climàtic en temps de revolta social i democràtica planetària.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.