RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Entrevistes | Turisme Responsable

05-06-2011

Una carta pastoral crítica amb el turisme a Guanacaste. Entrevista a Ronal Vargas

Ernest Cañada | Alba sud

El director de Càritas - Pastoral Social de Libèria, Costa Rica, explica els principals continguts de la Carta Pastoral que va publicar la Diòcesi de Tilarán-Libèria l'any 2009 i les reaccions que va provocar entre diferents sectors. 


Crèdit Fotografia: Ronald Vargas

El 19 de juliol de 2009, Monsenyor Victorino Girardi Stellino, bisbe de la diòcesi de Tilarán-Libèria, Costa Rica, va fer pública una Carta Pastoral “Discípulos, tras las huellas de Cristo, promoviendo la vida en Él, al norte de Costa Rica”, sobre els problemes socials i ambientals de la província de Guanacaste. Aquest document va ser fruit d'un llarg procés d'anàlisi i discussió entre diferents col.lectius de la zona. En ella, l'Església denunciava la creixent desigualtat, exclusió i degradació ambiental que estaven provocant els models d'acumulació privilegiats a la regió, el turisme i l'agroexportació. Posava una especial atenció en la vulneració de drets que patien els treballadors immigrants d'origen nicaragüenc. Ronald Vargas va tenir un paper fonamental en l'elaboració d'aquest document. Amb ell conversem sobre com va ser el procés d'elaboració de la Carta Pastoral, els seus principals continguts i les reaccions que va provocar, especialment crítiques per part del sector empresarial i el govern. Per la seva importància i vigència, adjuntem també aquest document.

Com va ser el procés d'elaboració de la Carta Pastoral?

Realment l'elaboració d'aquesta Carta Pastoral ha estat molt interessant. No és una Carta d'escriptori, no és la carta d'un bisbe que se senta i comença a escriure tot sol el que va pensant. En la realitat obeeix a un diagnòstic que es va fer a la nostra Diòcesi, un diagnòstic que va abastar totes les parròquies de tots els cantons, de tots els municipis, on es van veure els problemes que més afectaven a la ciutadania, i amb base a aquest diagnòstic es van identificar els problemes més comuns de la província de Guanacaste.

Van ser moltes les persones que van intervenir en la seva elaboració, és més, podríem dir que potser en un noranta per cert ha estat escrit per persones del món laic, no per clergues, ni el bisbe, ni sacerdots. És més, algunes aportacions textuals elaborades per grups socials van quedar així, tal qual, transcrites a la Carta Pastoral. I per a mi això és admirable, és un element que crida molt l'atenció. El que el bisbe Vitorino Girardi fa és signar i fer seu un document validat en una altra instància de l'Església, la Pastoral Social. De fet, va acceptar gairebé un 90% del document proposat per convertir-lo en doctrina social de l'Església en una Carta Pastoral.

Quines preocupacions es plantegen a la Carta Pastoral?

La Carta Pastoral tracta de l'ambient, la terra, l'aigua, el turisme, la migració. Hi ha dos punts dins la Carta Pastoral que són els que a mi més em criden l'atenció. Són les dues moratòries que demana el bisbe: una moratòria a tots els projectes que exigeixen molta aigua, per a revisar bé com s'està distribuint a tot el territori, i una altra moratòria als projectes turístics, en el sentit que s'avaluï abans de rebre més cadenes hoteleres. Demana que s'avaluï el que ha passat fins ara, abans de donar la benvinguda a noves cadenes. Aquestes dues moratòries realment criden molt l'atenció, mai l'Església a cap Carta Pastoral, ni a cap altre país, que jo em recordi, ha dit "fins aquí, avaluem, i després continuem, si és el cas, o parem d'una vegada".

I quines reaccions va provocar, perquè realment és un document fort?

Sí, és una Carta molt forta. La primera reacció va ser del sector turístic, perquè va ser qui, sens dubte, es va sentir més afectat. El president de la Cambra de Turisme de Guanacaste va demanar una cita amb Monsenyor Vitorino. També el partit de govern i funcionaris de l'Estat van parlar amb el bisbe, li van dir que s'havia excedit una mica, que potser havia estat molt fort dir certes coses. [1] De fet, el ministre de Planificació i el ministre del Instituto Costarricense de Turismo van fer un comunicat, publicat per diversos mitjans de circulació nacional, on desqualificaven la Carta, i deien que el bisbe no sabia on estava, que desconeixia la realitat de Guanacaste, que no sabia l'aportació tan important que el turisme havia fet a la província de Guanacaste. A fi de comptes van acabar gairebé difamant al bisbe i als que estàvem darrere de la Carta Pastoral, dient-nos que no sabíem el que estàvem dient.

I dins de l'Església no haver reaccions contràries?

Dins del mateix clergat també van haver reaccions. Hi va haver sacerdots que no compartien el que va dir el bisbe, capellans que no van voler proclamar aquesta Carta Pastoral, ni vendre-la, ni parlar d'ella a les seves parròquies. El problema fonamental és que la Carta parla fort contra les persones que acumulen molt i no comparteixen amb els més necessitats i, desgraciadament, en moltes parròquies l'Església sobreviu gràcies a l'ajud d'hotels, gràcies a l'ajud dels rics de la zona, gràcies a l'ajud dels comerciants. Alguns es van sentir molt afectats, tant per les crítiques al turisme, com per les crítiques a l'ús de l'aigua, o les crítiques per l'abús a les persones migrants, perquè els grans empresaris de Guanacaste, sobretot a la agro-exportació, s'han fet molt rics a costa de l'explotació del treball de la mà d'obra migrant, i la Carta Pastoral en això és bastant dura. Crec que a molts rics de la zona els va doldre aquest missatge, perquè van sentir que el bisbe estava posant el dit a la llaga en qüestions que són fonamentals, on el gran capital ha crescut a costa de l'explotació del treball dels migrants i de la gent pobre, sense garanties socials, sense assegurances, sense cap tipus d'ajuda.

Però també vau rebre suports?

Hi va haver comentaris dins la mateixa Església molt a favor [2], igual que d'organitzacions ambientalistes i ecologistes, dels partits d'esquerra. Realment aquesta Carta Pastoral ha estat un diagnòstic excel.lent de la província de Guanacaste i ha despullat al sector turístic, fent una radiografia d'aquest, presentant-lo tal com és. També parla de les bondats del turisme, de totes les coses bones que ha portat a la província, però no es queda callada quan ha de dir pel seu nom tots els problemes que el turisme ha provocat, no només en l'àmbit moral, que és el que habitualment s'escolta, que l'alcoholisme, la prostitució, l'homosexualitat, etc., sinó també en l'àmbit ecològic, social, ... en tots aquells aspectes que el sector turístic ha afectat a la societat.

I com es va difondre la Carta?

La Carta es va divulgar a través de les parròquies, sobretot entre la mateixa gent que treballa a l'Església. Vam fer tallers en algunes parròquies i en algunes comunitats amb delegats de la Pastoral Social. Però al posar la Carta Pastoral en diferents pàgines Web sabem que va arribar a molta gent i van haver reaccions molt diferents. Des de la simple desqualificació, dient que havia estat escrita per comunistes, que l'Església estava desactualitzada, que l'Església estava en contra del progrés, que l'Església estava en contra del turisme, quan, deien, el turisme és única possibilitat de tirar endavant en una província tan pobre com ho és Guanacaste. Però també va rebre lloances de molta gent. Em deia el meu bisbe, Victorino Girardi, que viatja constantment a altres països per predicar, que a Mèxic, Argentina, Xile, Equador, va escoltar comentaris de persones que havien llegit la Carta Pastoral i el felicitaven, i un diu: "què interessant, no podíem creure que la Carta Pastoral hagués arribat a tants països".

Quin balanç fas ara, després de dos anys?

Sento que la Carta Pastoral encara continua fent parlar. De fet alguns empresaris turístics, particularment gerents d'hotels o amos d'hotels amb els quals he conversat, m'han manifestat una postura de disgust amb l'Església per aquesta Carta Pastoral. Però quan jo els he explicat realment el contingut de la Carta, dient-los que el tipus de turisme que denuncia la Carta és el turisme de mega projectes, un turisme totalment aliè a les comunitats, el turisme que aconsegueix sortir endavant a costa de la pobresa de la gent que l'envolta, però no el turisme rural, el turisme comunitari, de petites o mitjanes empreses que involucra molta gent en la comunitat, que crea encadenament a la mateixa comunitat. Els empresaris, sobretot si són nacionals, se senten més aviat orgullosos i feliços.

Sento que la Cambra de Turisme de Guanacaste va fer una lectura molt superficial de la Carta i la va desqualificar així, tal qual, perquè va sentir que era un atac frontal al sector turístic, però no es van adonar que no era realment al sector turístic en si mateix, sinó al turisme despietat, al turisme inhumà, al turisme massificador, que simplement porta turistes de l'estranger, no els involucra per a res amb les comunitats de la zona, els tanca entre quatre parets, els donen a gaudir les delícies del seu hotel o espai turístic, però no crea ni encadenament, ni cap relació amb la comunitat i, el que és pitjor, simplement dóna llocs de treball de segona o tercera classe a la gent de la comunitat, i moltes vegades sense seguretat social, feines denigrants o de vegades fins promovent el turisme sexual o altres situacions que són detestables.

Resulta simpàtic que jo, en aquesta Carta, descobreixo ara, després de dos anys d'haver estat escrita, unes senyals profètiques, perquè la crisi econòmica tot just estava començant, i diversos números de la Carta parlen del que després passaria. De fet el sector turístic va haver de parar-se, no per la Carta Pastoral, per descomptat, sinó per la crisi econòmica.
 

Notes:

[1] Carlos Salazar, “Cámara de Turismo Guanacasteca demanda caminos, agua y rellenos sanitarios. Gobierno y empresarios molestos con Carta Pastoral de Obispo Girardi”, El País.cr, 7 de agosto de 2009.

[2] Comunicado de sacerdotes de la Diócesis de Tilarán-Liberia, en apoyo a la Carta Pastoral de Monseñor Votorio Girardi y en contra de la reciente campaña oficial y mediática para desprestigiarle, El País.cr, 16 de agosto de 2009.

TURISMES EN DISPUTA

El bloc d'Ernest Cañada

Sobre perspectives crítiques en el turisme i alternatives comunitàries

Investigador i comunicador social. Treball actualment com a coordinador d'Alba Sud. Sóc docent a la Universitat de Barcelona i membre expert del Consell Turisme i Ciutat de Barcelona. Actualment resideixo a Barcelona, després de viure a Amèrica Central entre els anys 2004 i 2014. En aquest blog parlem de turisme en plural, del seu impacte en el treball i també en el món rural, dels processos de despossessió que comporta, de les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores. Però també dels esforços comunitaris i d'amplis sectors socials per controlar territoris, recursos i formes d'organitzar aquesta activitat per, en definitiva, construir alternatives democratitzadores.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.