RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Territori i recursos naturals

29-04-2011

Mecanisme de Desenvolupament Net (MDN): I els Drets Humans què?

Notícies recents que relacionaven empreses hondurenyes amb violacions de drets humans han qüestionat els Mecanismes de Desenvolupament Net, dels que aquestes se'n beneficiaven. Giorgio Trucchi, col.laborador d'ALBA SUD, analitza a partir d'aquests fets les contradiccions d'aquests instruments.
 

La decisió d’EDF Trading, subsidiària a Londres de la societat anònima francesa de capital públic EDF SA i integrant del colós energètic EDF Group, de rescindir un contracte comercial de 2.8 milions de dòlars amb l’Exportadora del Atlántico S.A.(Grupo Dinant), per a la compra de crèdits de carboni al Bajo Aguán, Hondures, representa un important precedent. Organitzacions internacionals especialitzades en la recerca sobre projectes del Mecanisme de Desenvolupament Net (MDN) i en polítiques relacionades amb el mercat del carboni, van exigir que els drets humans fossin un element fonamental per a l'aprovació d'aquests projectes, manifestant la necessitat de revisar l'esquema de compensació establert sota el Protocol de Kyoto.

El Mecanisme de Desenvolupament Net (MDN) és un mecanisme de compensació en base a projectes en el marc del Protocol de Kioto. Permet la generació de crèdits de reduccions d'emissions resultants de projectes de reducció de Gasos d'Efecte Hivernacle (GEH) en països en desenvolupament. Segons aquesta política, companyies contaminants dels països del Nord poden evitar haver de reduir les seves pròpies emissions de carboni comprant crèdit de projectes al Sud que suposadament redueixin les emissions, amb l'autorització dels governs. Aquest mecanisme preveu també que la Junta Executiva del MDN avaluï cada projecte que hagi estat autoritzat pels governs, i decideixi si estendre la respectiva certificació o registre.
 
Sota aquest esquema, l'empresa hondurenya Exportadora del Atlántico S.A., divisió agrícola de la Corporación Dinant i integrant del Grupo Dinant, el president del qual és el terratinent i productor de palma africana Miguel Facussé Barjum, va presentar un projecte localitzat a la zona del Bajo Aguán, al nord-est de Hondures, amb el propòsit de reduir emissions d'efecte hivernacle mitjançant la recuperació i ús de biogàs, a partir dels estanys d'efluents de la planta d'oli de palma. Amb aquest projecte, Exportadora de l'Atlàntic S.A. pretén reduir al voltant de 23.000 tones de diòxid de carboni anualment, obtenint un guany aproximada de 2.8 milions de dòlars entre febrer de 2010 i gener de 2017.

Segons l'organització belga CDM Watch, el juny de 2009, poques setmanes abans del cop d'estat que va enderrocar el president legítim d'Hondures, Manuel Zelaya Rosales, el govern britànic va autoritzar EDF Trading per a la compra de crèdits de carboni a Exportadora de l'Atlàntic SA

Davant d'aquesta decisió, les organitzacions organizaciones CDM Watch, Salva la Selva(Rettet donin Regenwald) i Biofuelwatch, van iniciar una campanya de pressió a nivell internacional, denunciant l'existència d'un profundconflicte agrari i la greu violació als drets humans de les famílies camperoles del Bajo Aguán, en la qual estaria involucrada la mateixa empresa que impulsa el projecte. Amb una carta oberta, van demanar al govern britànic retirar l'autorització atorgada i 76 organitzacions dels cinc continents, entre elles ALBA SUD, van recolzar la iniciativa.

Violacions als drets humans en el Aguán

Segons l’informe preliminarpresentat per la Missió Internacional que del 24 de febrer al 4 març 2011 va investigar la situació dels drets humans al Bajo Aguán, 23 camperols pertanyents a organitzacions de la zona van ser assassinats entre gener de 2010 i febrer de 2011. Tots aquests delictes continuen impunes i els pobladors de la zona vinculen directament al terratinent Miquel Facussé i als seus guàrdies privats de les repetides violacions als drets humans. Segons fiscals de l'Estat, les investigacions d'almenys cinc dels assassinats estan dirigides exclusivament a les forces de seguretat privada contractades per una empresa propietat de Facussé.

El passat 19 d'abril, dos camperols -un dels quals pertany al Moviment Unificat Camperol del Aguán (MUCA)- van ser assassinats i els seus cossos mutilats.

A la carta enviada al govern britànic, les organitzacions internacionals van evidenciar que l'aprovació del projecte a benefici de Exportadora de l'Atlàntic SA agreujaria encara més "la situació dels drets humans a Hondures, en atorgar ingressos addicionals a una empresa coneguda per gastar importants sumes de diners per pagar paramilitars armats causants de greus violacions dels drets humans".

A més, van explicar que el cultiu intensiu de palma africana "comporta opressió, segrestos i assassinats. Promeses de crèdits de carboni i de diners d'esquemes com el Mecanisme de Desenvolupament Net (MDN), recolzat per les Nacions Unides, semblen estar entre les causes de brots de violència. La violència i la impunitat al Bajo Aguán -continua la carta- han estat àmpliament condemnades per les organitzacions de drets humans i de la societat civil, tant a Hondures com internacionalment. Seria inacceptable que es concedeixi finançament del MDN a una de les empreses que se situen en el centre de la violència i els abusos contra els drets humans".

Davant la forta pressió internacional, el govern britànic va enviar una comunicació escrita en la qual va considerar com "molt greus" les acusacions formulades sobre les violacions als drets humans en al Bajo Aguán. Així mateix, va assegurar que anava a demanar aclariments al govern d'Hondures, l'opinió d'EDF Trading sobre el projecte i sol.licitar a la Junta Executiva del MDN que prengués en compte aquesta situació, al moment de revisar la comanda de registre del projecte fet per Exportadora del Atlántco.


També, el 13 d'abril, l'Associació d'Inversors al Mercat de Carboni (CMIA per les seves sigles en anglès) va emetre un comunicat en el qual va sostenir que, de comprovar violacions dels drets humans relacionades a projectes MDN, aquests han de ser "rebutjats dels processos d'aprovació de l'ONU" i  “s'ha de demanar a tots els compradors, verificadors i altres proveïdors de serveis relacionats amb el MDN d'acabar immediatament la seva relació comercial."

No obstant això, fins ara, ni el govern britànic, ni la Junta Executiva del MDN han informat sobre la seva decisió sobre el projecte, i s'espera que ho facin en el transcurs de les properes setmanes.

Malgrat l'actitud temorosa d'aquestes dues instàncies, el passat 14 d'abril l'empresa EDF Trading va decidir rescindir el contracte comercial amb Exportadora del Atlántico. En la seva comunicació, el President Executiu de EDF Traiding, John Rittenhouse, va dir haver près molt seriosament la situació a Hondures. "Hem passat els últims mesos mirant les opcions que fa a la nostra retirada (del projecte). Per tant hem emès la nostra notificació de rescissió al venedor i ja no participarem al projecte".
 

"Hemos pasado los últimos meses mirando las opciones con respecto a nuestro retiro" (del proyecto). Por lo tanto hemos emitido nuestra notificación de rescisión al vendedor y ya no participaremos en el proyecto".


Segons Eva Filzmoser de CDM Watch, aquesta decisió "és el resultat de la pressió a nivell internacional i de la campanya dirigida als actors involucrats en el projecte del MDN al Bajo Aguán.

És un impacte polític fonamental. Mai havia passat abans i va a crear un precedent molt important, perquè aconseguim que es prengués en compte el tema dels drets humans en un projecte del MDN.

Hem d'aprofitar aquest resultat -va continuar Filzmoser- perquè pot tenir un fort impacte en altres inversors. La comunitat internacional té els ulls posats al Bajo Aguán. Les empreses que inverteixen en aquesta zona saben ara que la violació als drets humans tindrà costos econòmics molt rellevants per a elles ", va expressar durant una conversa  amb el Sistema Informatiu de la Rel-UITA (Sirel).

MDN fortament qüestionat

Malgrat aquest important resultat, les mateixes característiques del MDN podrien obrir pas al fet que, en futur, Exportadora del Atlántico SA trobi noves empreses interessades al projecte.

En un comunicat  conjunt del 18 d'abril, CDM Watch i FIAN Internacional van alertar la comunitat internacional sobre declaracions emeses per la Junta Executiva del MDN, en què hauria argumentat no tenir el mandat per "investigar abusos de drets humans" i que qualsevol assumpte relacionat al desenvolupament sostenible d'un projecte -un dels dos requeriments oficials clau en el MDN- "són determinats pel govern on el projecte s'està fent", en aquest cas Hondures.
  
"Això posa una decisió crucial a mans d'un govern que té clars interessos perquè el projecte segueixi endavant. Per això no és sorprenent que fins ara cap projecte hagi estat rebutjat per no complir amb els criteris de desenvolupament sostenible" va expressar Eva Filzmoser.

Per la seva banda, el coordinador per Centreamèrica de FIAN Internacional, Martín Wolpold-Bosie, va considerar "inacceptable que el govern del Regne Unit s'adhereixi a l'aprovació del projecte i que es deixi guiar per les opinions del govern d'Hondures, que és àmpliament considerat il.legítim i finalment responsable de la impunitat de crims com les comeses en les disputes de terres al Bajo Aguán".

Revisar esquema de compensació de carboni

Aquesta situació ha obert un fort debat sobre l'esquema de compensació de carboni.

"La Junta Executiva del MDN ha de prendre seriosament aquest assumpte. Si no hi ha regles disponibles que permetin rebutjar projectes quan hi ha proves clares d'abusos contra els drets humans, llavors és hora de canviar aquesta situació ja", ha afirmat Filzmoser.

En el comunicat conjunt de CDM Watch i FIAN Internacional s'adverteix que agrupacions ambientals i de drets humans estan ara demanant als membres de la Junta Executiva del MDN reavaluar el seu mandat i "trobar formes de prevenir que projectes que estiguin vinculats a qualsevol tipus de violacions de lleis internacionals siguin admesos sota el MDN". Una les opcions plantejades seria que auditors del MDN "implementin requisits més estrictes per controlar la conformitat de projectes de validació amb les lleis internacionals de drets humans quan validin projectes".

D'altra banda -continua el comunicat- si es detecten casos d'incompliment durant el període de monitorització, per exemple incidents relacionats a violacions de drets humans, "això hauria de conduir a la suspensió de la validació i el projecte hauria de perdre elegibilitat sota el MDN".

"Excloure projectes de compensació de carboni que financen abusos contra drets humans amb fons provinents del MDN només seria un pas lògic atès que inversors responsables no haurien d'estar interessats en comprar crèdits de carboni de projectes que no compleixin amb les normes internacionals, incloent les convencions de l'ONU", va concloure la directiva de CDM Watch.

Però la crítica a aquests projectes i l'esquema de compensació de carboni en general va més enllà del cas específic del Bajo Aguán a Hondures.

Segons Eduardo Geiser, coordinador a Llatinoamèrica de l'Aliança Global davant les Alternatives d'Incineració (GAIA), "el MDN és una falsa solució com a mecanisme per a impulsar processos tècnics d'incineració i recuperació d'energia. Per exemple, donar suport a la crema de metà en els farcits d'escombraries, afecta que s'implementin solucions reals a està problemàtica".

Durant un taller impartit recentment a El Salvador per Gaia, CDM Watch, i el Centro Salvadoreño de Tecnología Apropiada (CESTA)-Amigos de la Tierra, Geiser va sostenir també que la utilització dels MDN genera incentius perversos, "com la distorsió artificial dels processos productius amb la finalitat d'augmentar la quantitat d'emissions per augmentar simultàniament els crèdits a comercialitzar".

Segons el que es va exposar al taller, els MDN representen o signifiquen tanta rendibilitat financera a costa de les condicions ambientals, socials, polítiques i econòmiques a cada país. "És important conèixer sobre aquestes alternatives perquè són propostes corporatives, i avui en dia aquestes corporacions volen continuar comercialitzant el carboni a través de projectes de reducció d'emissions per Desforestació i Degradació (Redd) i del MDN".

Actualment hi ha més de 2.500 projectes MDN registrats a 58 països i prop de 2.500 projectes en procés de validació o registre. D'acord amb les estimacions presentades en els documents de disseny de projectes, el MDN podria generar més de 2.900 milions de bons de carboni fins al final del primer període de compromís del Protocol de Kyoto el 2012. Cada un d'aquests bons equival a una tona de diòxid de carboni.

POBLES EN RESISTÈNCIA

El bloc de Giorgio Trucchi

Sobre acumulació de capital i drets humans

Resideix a Nicaragua des de 1998 on va iniciar la seva col.laboració periodística amb l'Associació Itàlia-Nicaragua. Ha col.laborat com a freelance per a Ràdio Popolare Network, Ràdio Onda d'Urto i ha publicat diversos reportatges per al diari Liberazione. Actualment treballa com a corresponsal a Amèrica Central per al Sistema Informativo de la Regional Latinoamericana de la UITA (SIREL) i col.labora amb el diari digital Opera Mundi de Sao Paulo del Brasil, ALBA SUD i Kaos en la Red. En aquest bloc, fet des de Centreamèrica, parlem de drets humans violats, lluites camperoles per l'accés a la terra ia una vida digna, processos emancipatoris dels pobles davant d'un model econòmic depredador, impulsat pel gran capital nacional i transnacional.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.