De cara als processos de desenvolupament turístic a Nicaragua i la regió centreamericana, i amb l'objectiu de descriure críticament el model de desenvolupament turístic residencial, la seva evolució i els seus impactes a partir de l'experiència de la Costa Blanca a Espanya, es va realitzar a Nicaragua el seminari "Turisme Residencial: balanços i perspectives de l'experiència internacional".

Segons dades del Consejo Centroamericano de Turismo(CCT) i la Secretaría de Integración Turística Centroamericana(SITC), en els últims vuit anys la regió centreamericana ha registrat l'arribada de més de 28 milions de turistes i la recepció de 6 mil milions de dòlars en divises.

No obstant això, el que es presenta com un èxit excepcional per als països de la regió no sembla reflectir-se en la qualitat de vida de les poblacions.

A Centreamèrica el gruix de la inversió turística en els darrers anys ha seguit els mateixos patrons de la indústria turística internacional, concentrant-se en ofertes de "sol i platja" i "tot inclòs". Més recentment, ha començat també a prendre embranzida el model turístico-residencial.

Grans iniciatives integrades "que concentren hotels, complexos immobiliaris, múltiples serveis d'entreteniment, en extensos territoris privatitzats, exclusius i fortament vigilats", es llegeix en el document de presentació del seminari organitzat per ALBA SUD, la Universidad Centroamericana (UCA) i la Rel-UITA, en col.laboració amb la Universitat d'Alacant i Fundació PRISMA.

Un model que, segons el professor de sociologia de la Universitat d'Alacant, Antonio Aledo, es pot denominar com el Nou Turisme Residencial: una unitat d'oci residencial privatitzada, autònoma i independent del territori on s'instal.la Una nova bombolla turística que adapta el concepte de l'hotel "tot-inclòs" al turisme residencial.

Durant la seva presentació, Aledo va explicar que aquest nou model es basa en l'expansió territorial, que és la seva font de supervivència, en un context de globalització del model neoliberal.

"El seu objectiu és la construcció i venda d'habitatges, i per sobreviure ha d'estar contínuament construint i venent. Per tant, per la seva naturalesa és expansiva i necessita créixer continuament. En comptes de ser una eina per millorar el benestar socioeconòmic de les poblacions, va fagocitant i consumint nous espais, convertint-se en una eina d'exclusió social i concentració de capital", ha afirmat Aledo.
Riscos incipients

Davant l'avanç d'aquest fenomen, Aledo va sostenir que hi ha molt poques possibilitats de detenir-lo. "Per la seva naturalesa expansiva serà impossible detenir-lo. No obstant això, la societat organitzada i els agents de la política nacional i local han de tractar de controlar l'accelerador de la seva expansió, a través de la legislació urbanística o una moratòria. No serà fàcil, sobretot per la connivència que existeix entre el món de la política i el sector immobiliari ", va al.legar Aledo.

Entre els principals riscos d'aquest model en forta expansió a Amèrica Central, Aledo va assenyalar la sobreoferta existent, un augment de l'exclusió social i de desallotjaments de poblacions, i la generació de llocs de treball de tipus "oreneta", cosa que generaria més pèrdua de territori, inseguretat i desigualtat. "El que veiem és un gran interès d'empreses immobiliàries europees i del capital financer internacional, així com del capital bancari i empresarial nacional que volen expandir i diversificar els seus negocis, invertint en el turisme residencial.

En tots aquests casos -va continuar el docent universitari- hi ha una enorme desproporció entre el que queda a aquests sectors i la resta de la societat. L'acumulació de capital és brutal. Necessitem que la ciutadania pugui discutir sobre quin model de turisme implementar, perquè la cobdícia no pot ser l'argument que regeix el negoci del turisme ", va concloure Aledo.