ESP CAT ENG

Contacte Newsletter

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable | Illes Balears

06-03-2020

Fluxos Financers Il·lícits Turístics (FFITurístics)

Rafael Borràs | Alba Sud

La creixent presència de fons d’inversió que operen des de paradisos fiscals en el capitalisme turístic balear i pitiús obliguen a preguntar-se quins són els seus vincles amb les activitats il·lícites.  


Crèdit Fotografia: Rafael Borras

En l'actual fase, el capitalisme és especialment canalla. Ho és pel seu extractivisme intensiu no sols de recursos naturals, sinó de drets i de vides dignes, per sustentar-se sobre la base de suposades societats de benestar a costa de denegar-li-ho a altres [1], i per ser causa de la triple crisi ecològica (clima, biodiversitat, i ecosistemes), i, alhora, d’un creixent neodarwinisme social. Per a acabar d'arrodonir l'anàlisi del capitalisme actual, crec que cal tenir en compte els anomenats Fluxos Financers Il·lícits (FFI) com una de les característiques del –encara que sigui un terme en desús, no en trob un altre millor– gran capital d'aquest ja ben entrat segle XXI.

Una possible definició dels FFI diria que són fons que han estat obtinguts il·legalment, transferits o utilitzats, que provenen o tenen com a destinació els paradisos fiscals. Aquesta llibertat de moviment del "capital criminal" es practica amb operacions senzilles, com ara transferències de fons privats a comptes bancaris a l'estranger per evitar el pagament d'impostos, i amb operacions molt més complexes, per exemple les associades a les xarxes criminals (narcotràfic, terrorisme internacional) que recorren a diverses jurisdiccions secretes per al blanqueig dels doblers i l'ocultació dels fons. Un think tank tan poc sospitós de tenir vincles amb qualsevol tendència alternativa com el Real Instituto Elcano defineix el terme "Fluxos Financers Il·lícits" com "un paraigua que cobreix els moviments transfronterers relacionats amb l'elusió i l'evasió fiscal, els abusos reguladors, el suborn i el robatori d'actius dels Estats, el blanqueig de guanys delictius, i el finançament del terrorisme". 

Els mecanismes de funcionament dels FFI són d'una gran opacitat, gaudeixen d'una total desregulació, i la persistència dels paradisos fiscals és tossuda [2], per la qual cosa no resulta fàcil fer aproximacions a la seva magnitud i impactes. No obstant això, prenent en consideració el que es coneix (per exemple la repercussió a Amèrica Llatina i el Carib, i a l’Àfrica [3]), no és exagerat afirmar que exerceixen un paper molt rellevant en una infinitat d'aspectes, com ara, el no respecte a la democràcia, als drets humans, o als mínims criteris d'equitat fiscal, mediambientals, i socials.

El cas és que fa força temps que les organitzacions socials per la justícia fiscal, i contràries a l'evasió d'impostos manifesten la seva preocupació pels impactes dels FFI, i batallen per erradicar-los. Possiblement, una de les victòries més  importants d'aquest moviment ha sigut que la tan nomenada Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de l'ONU inclogui, en el punt 16.4, la següent meta: "D'aquí a 2030, reduir significativament els corrents financers i d'armes il·lícites, enfortir la recuperació i devolució dels actius robats, i lluitar contra totes les formes de delinqüència organitzada".

Tot plegat ve a tomb de la successió de notícies aparegudes a la premsa –que tenen a veure amb l'esdevenir del "col·lapse del paradís turístic balear i pitiús”– i que, directament o indirectament, tenen relació amb els FFI. Vet aquí, a tall d'exemple, unes quantes d'aquestes notícies: “Los fondos de inversión han comprado 80 hoteles en Balears por más de 2.000 millones”; “Fondos norteamericanos piden su entrada en la Agrupación de Cadenas Hoteleras”; “El auditor de la dueña de los hoteles RIU pone salvedades a sus cuentas por una reclamación fiscal en España e Irlanda”; “El Govern frena la especulación de un ‘fondo buitre’ de Texas en el Parc Bit”.

Amb tot, la que em sembla més impactant és la que, sota el titular “La inversión extranjera crece en 2019 por la compra y rehabilitación de hoteles”, afirma que “la inversión extranjera durante los nueve primeros meses de 2019 en Balears fue de 119,2 millones de euros, de los cuales más de 60 fueron canalizados desde paraísos fiscales por fondos de inversión norteamericanos para la compra y rehabilitación de hoteles en Mallorca y resto de islas”.

Tot indica que aquesta revelació no va causar cap sorpresa –ni molt menys escàndo-l a l'establishment polític i empresarial. Potser els no rics ens escandalitzem per malifetes que les elits han normalitzat sense cap rubor. En qualsevol cas, la qüestió clau rau en saber si aquesta normalització del capitalisme turístic balear i pitiús vers als possibles FFI estrangers que colonitzen la indústria turística insular té a veure amb els fluxos de capitals il·lícits, que durant anys i panys han invertit en turistitzar latituds de mig món.

Sigui com sigui, des de les mirades crítiques cap al capitalisme turístic s'hauria d'intentar conèixer més i millor la magnitud dels FFI a la indústria turística. Sóc conscient de les grans dificultats d'aquesta tasca. Però potser sigui un ajut el fet d’intentar teixir les aliances suficients per a   “moure fitxa” amb l’objectiu que  l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible –i concretament el seu punt 16.4– no quedi únicament en retòrica. I, tanmateix, el cert i segur és que l'acadèmia i l'activisme han superat altres dificultats en l'estudi de moltes de les pràctiques i senyals d'identitat del capitalisme turístic canalla. En aquest sentit, el llibre "Turistificación global. Perspectivas críticas en turismo" és un bon exemple d'aquesta capacitat d'investigació.

En definitiva, posar el focus en els FFITurístics és urgent, entre altres coses, perquè només enfortint el pensament crític, les resistències, i alternatives, revertirem la situació actual en la qual, en paraules del professor de la Universitat de les Illes Balears, Bernat Riutort Serra, “la plutocracia trasnacional que dirige, política, social, y culturalmente, el capitalismo global financiarizado en crisis, con sus grandes recursos institucionales, intelectuales y mediáticos, realimenta el imaginario neoliberal y neoconservador hegemónico con un nuevo bucle de reafirmación y legitimación del mismo, bloquea la proliferación de fracturas, de resistencias, de emergencias críticas, y el desarrollo de prácticas y discursos alternativos capaces de alumbrar un potencial imaginario democrático pos-capitalista. Contradicciones y conflictos que plantean importantes incertidumbres con respecto al futuro del capitalismo global neoliberal financiarizado” [4].

 

Notes: 
[1] Vegeu “La sociedad de la externalización”. Stephan Lessenich. Editorial Heder, 2016.
[2] Aquí la recent actualització de la UE de la llista de paradisos fiscals
[3] A tall d'exemple vegeu aquest document i aquest altre
[4] Text complet a la Revista de Filosofia EIKASIA

EL PRECARIAT DEL TOT TURISME

El bloc de Rafael Borràs

Sobre la precarització del treball remunerat i de la cohesió social a les societats turistitzades

L'autor d'aquest bloc va exercir diverses responsabilitats en el sindicat CCOO entre elles la de secretari general de la Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme de les Illes Balears. Ha treballat com a analista sociolaboral a la Fundació Gadeso.

Actualment, col·labora amb diversos mitjans de comunicació de Mallorca. Escriu amb certa regularitat a SinPermiso, Rel-UITA, i, òbviament, a Alba Sud.
En aquest bloc es parlarà, sobretot, d'assumptes sociolaborals i de turisme, o, més concretament, de les precarietats laborals, socials i ecològiques que provoca el capitalisme turístic desfermat. Ocasionalment, es reflexionarà sobre els treballs no remunerats, essencialment, els reproductius, i d'alternatives al desgavell actual, com ara, les polítiques de decreixement, les predistributives, i la Renda Bàsica (RB).

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.