Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Reportatge | Turisme Responsable | Catalunya

31-12-2019

Moviments socials enfront conflictes sòcio-ecològics provocats pel turisme a Catalunya

Marta Salvador | Alba Sud

Arreu de Catalunya hi ha conflictes sòcio-ecològics, en alguns casos provocats per l’extensió de la dinàmica turística. Això ha donat peu a la proliferació de moviments activistes i plataformes amb l’objectiu de fer front les amenaces que pateixen els seus territoris.


Crèdit Fotografia: Llorenç Planagumà | CST.

Sovint les notícies que ens arriben sobre l’activitat turística a Catalunya destaquen xifres que bé comptabilitzen el nombre de turistes o bé fan referència a termes econòmics. En aquest darrer any, són abundants els mitjans de comunicació que han exposat que l’arribada de turistes estrangers ha crescut al territori català, que Catalunya és la primera comunitat autònoma en rebre turistes i on més es gasta, etc. D’aquestes informacions es poden extreure majoritàriament dades positives, de les quals se’n fan lectures sobre l’oportunitat que ofereix el turisme al territori a l’hora de desenvolupar-se, diversificar la seva economia o crear nous llocs de treball directes i indirectes.

No obstant, aquest relat del turisme no és vist amb els mateixos ulls per tothom. A més de les conegudes problemàtiques turístiques a Barcelona, la resta del territori català també veu créixer els impactes que es deriven de l’activitat turística, mentre que alhora pateix invisibilització a l’ombra mediàtica de la capital. És per això que factors com ara la sobreexplotació del medi, la mala gestió dels recursos naturals, les dinàmiques especulatives o l’augment del nombre de segones residències, entre d’altres, deriven en una creixent conflictivitat sòcio-ecològica. Al seu torn, aquest malestar social genera la creació de plataformes en diferents graus de maduració dels conflictes i de la pròpia organització social.

Aquest debat s’emmarca dins de la trobada que va tenir lloc el dia 11 de desembre de 2019, organitzada per Alba Sud, el Centre per a la Sostenibilitat Territorial, l’Observatori de l’Alimentació - ODELA i la Xarxa de Consum Solidari, on diverses plataformes, entitats, associacions i acadèmics es van trobar amb l’objectiu de compartir experiències relacionades amb conflictes vinculats amb el turisme a Catalunya. Més concretament, les organitzacions participants van ser: Aturem BCN World, SOS Costa Brava, SOS Pirineus, Salvem La Molina, Salvem Les Valls, Tosca Serveis Ambientals, Plataforma pel riu Siurana i Plataforma Estima Font del Gos. Aquesta iniciativa és part d’un procés d’investigació-acció que, entre altres resultats, preveu la realització d’un informe sobre conflictes sòcio-ecològics i turisme a Catalunya que serà publicat per Alba Sud dins la seva col·lecció d’Informes en Contrast.

En aquest article, que recull bona part del debat mantingut, es plantegen sintèticament els diferents conflictes pels quals lluiten aquestes plataformes, que actualment són un agent actiu en la defensa del territori català. 

Aturem BCN World

La plataforma Aturem BCN World va néixer l’any 2012 amb l’objectiu d’investigar i denunciar un model concret de turisme que s’està intentant imposar a la Costa Daurada, concretament la construcció d’un macrocomplex turístic conegut com a BCN World. L’empresa promotora del projecte i el Govern de la Generalitat defensen aquesta iniciativa assegurant que es crearan entre 20.000 i 40.000 llocs de treball directes i indirectes, i que s’assegurarà una presència turística que trencarà amb l’actual dinàmica d’estacionalització. No obstant, la plataforma Aturem BCN World posa sobre la taula que aquest projecte perpetuarà un model de turisme de masses atret per l’oci nocturn, el joc i les platges artificials, desestimant models alternatius que impulsarien els valors naturals, culturals, agraris i immaterials de la zona. A més de tot això, els activistes denuncien el gran impacte ambiental i la destrucció del territori que suposa aquesta operació especulativa al Camp de Tarragona.  

Aquest conflicte, però, s’inicia anys abans, el 1989 quan el Govern de Jordi Pujol aprovà el decret que permetia l’expropiació de 800 hectàrees de terrenys on es plantejava la construcció del primer gran parc temàtic. La meitat de l’extensió va ser destinada a la construcció del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) Port Aventura, inaugurat l’any 1995 i que posteriorment va ser ampliat al 2002.  

Al 2012, un cop el projecte Eurovegas, del magnat Sheldon Adelson, va fracassar en la seva implementació a Catalunya, La Caixa (propietària dels terrenys com a única accionista) i la promotora Veremonte va anunciar la construcció de BCN World. Aquest macrocomplex turístic, projectat entre els municipis de Vila-Seca i Salou, comptava amb sis parcs temàtics ambientats en diferents territoris del món, complexos hotelers i casinos. 

Per tal d’afavorir la tasca dels inversors, al 2013 la Generalitat va plantejar una rebaixa del 10% dels tributs que s’imposen als casinos, proposta que es va aprovar per llei al Parlament l’any següent. Amb les facilitats obtingudes, un total de quatre societats van superar el concurs de llicència de casinos i van poder optar a la segona fase del concurs, de la qual es van retirar. A finals de 2014, la Generalitat va anunciar a través d’Incasòl (Institut Català del Sòl) l’opció de compra de 150 hectàrees a la Caixa per 120 milions d’euros.  

Tot i que inicialment s’aprovés al juliol de 2015, el Pla Director Urbanístic va ser finalment aprovat al desembre de 2016. Aquest pla reduïa un 29% la superfície dels hotels, rebaixava l’altura màxima dels edificis de 90 a 75 metres i establia una fiança de 2,5 milions d’euros a les societats candidates. No obstant, a mitjans de 2016 dues de les tres societats preseleccionades per finançar aquest projecte es van retirar i únicament va quedar Hard Rock.

Imatge de la Plataforma Aturem Barcelona World.

Havent obtingut la llicència de joc de la Generalitat el maig de 2018, Hard Rock abonà una fiança de 7 milions d’euros. Tot i l’acord i l’aprovació definitiva del PDU, els terrenys seguien essent propietat de la Caixa a través de Criteria, el seu grup inversor; d’aquesta manera l’acord vinculava l’entitat bancària amb el Govern, amb Incasòl com a intermediari. Aquesta operació econòmica ha estat criticada per part de grups parlamentaris com en Comú-Podem o la CUP, així com també per la plataforma Aturem BCN World, argumentant que suposa un elevat risc i que oculta interessos que no tenen res a veure amb el benefici per al territori. Per la seva banda, el Govern afirma que la compra dels terrenys a través d’Incasòl només es duria a terme amb la inversió de Hard Rock i que, per tant, no suposaria cap despesa de les arques públiques; mentre que defensa els beneficis directes i les oportunitats que es generarien al territori.

El darrer mes de novembre de 2019, el Govern ha aprovat una segona pròrroga de tres mesos (essent l’anterior d’un any) per a que Hard Rock compri els terrenys i obtingui la llicència definitiva per a començar les obres. Des de la plataforma Aturem BCN World i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), insten a la Generalitat que revoqui la llicència a aquesta empresa, la qual encara no ha aportat tota la documentació i els projectes necessaris per a tirar endavant el CRT. 

SOS Costa Brava

La plataforma SOS Costa Brava, que va néixer l’agost de 2018, està formada per una trentena de plataformes unides en xarxa per tal de fer front a les diverses amenaces que pateix el litoral gironí en aspectes com el medi ambient, el paisatge i la qualitat de vida dels habitants. Tot i la curta vida d’aquesta plataforma, els grups conservacionistes que la conformen acumulen anys d’experiència en la defensa del territori.  

La Costa Brava, com molts altres territoris arreu de Catalunya, afronta les conseqüències d’una problemàtica estesa a altres zones, com és l’especulació urbanística. A aquesta dinàmica se li sumen factors com ara l’esgotament de la capacitat de càrrega del territori, la manca de subministrament d’aigua i la proliferació de les segones residències. El conjunt d’aquestes variables dificulta l’accés dels locals als habitatges a la Costa Brava i empitjora les seves condicions de vida ja que tot el seu entorn es veu alterat per processos de construcció constants. 

A més de les seves lluites particulars, que cada entitat afronta, actualment SOS Costa Brava està estudiant en detall el nou Pla Director Urbanístic de Revisió dels Sòls No Sostenibles del Litoral Gironí (PDU-CB), que va sortir a exposició pública el 2 de desembre de 2019. Tot i que les primeres valoracions de la xarxa són positives, ja que amb els Plans Directors es comença a actualitzar un planejament urbanístic obsolet, emfatitza la necessitat de revisar aquestes polítiques per tal de fer-les més restrictives en totes aquelles zones que es veuen amenaçades. Una de les revisions que proposa la plataforma és l’ampliació dels paràmetres que s’utilitzen en el Pla Director, com ara contemplar la petjada de carboni, la mobilitat, la justícia social, etc. 

Manifestació a Cadaqués el 9 de març de 2019. Font: SOS Costa Brava.

SOS Pirineus

El Pirineu català és una de les zones naturals més riques de Catalunya, on l’oferta turística s'estén sobretot a nivell esportiu, però també a nivell cultural i històric. Aquesta diversitat es pot atribuir en gran mesura a l’extensió dels Pirineus, que engloba un total d’onze comarques. No obstant, és una zona que ha de fer front a un gran nombre d’amenaces i és per això que les plataformes ecologistes del Pirineu i Prepirineu es van constituir en una plataforma unitària, anomenada SOS Pirineus, a la primavera de 2019. 

En aquell moment es van coordinar per a crear un espai comú de denúncia, tot redactant un manifest que posa sobre la taula les diferents amenaces que planen sobre el medi ambient i les condicions i formes de vida dels Pirineus. D’entre els seus objectius es troba la lluita comuna contra l’especulació a cada part del territori en concret i la generació d’un debat amb la població local envers la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030. Respecte d’aquesta darrera polèmica, SOS Pirineus denuncia falta de transparència i l’exclusió de les veus d’agents locals, a més de posar èmfasi en arguments climàtics contraris a la celebració dels JJOO d’hivern. 

A part de les demandes particulars de cada organització, en el seu manifest SOS Pirineus planteja unes mesures conjuntes. D’entre elles es troben: l’aprovació d’un règim afectiu de protecció del territori; la declaració de Reserva de la Biosfera; la revisió dels planejaments urbanístics i desclassificació de sòls urbanitzables; l’aprovació de polítiques públiques que garanteixin un model socioeconòmic digne basat en la recuperació dels oficis; la creació de canals que dinamitzin processos participatius i que permetin la celebració d’una consulta sobre la candidatura olímpica. 

La Molina. Font: To Turc, llicència creative commons.

Una de les associacions que formen part de SOS Pirineus és Salvem La Molina. Aquesta organització va néixer l’estiu de 2009 amb l’objectiu de defensar el territori de La Molina que es veia amenaçat per la construcció massiva i, en alguns casos, fora de la normativa. És per això que durant els seus anys d’activitat, la plataforma ha aconseguit aturar el POUM de l’Ajuntament d’Alp que hagués permès la construcció de nous edificis i irregularitats al territori.

Actualment, Salvem La Molina manté dues línies de treball: la primera, a nivell municipal, establint un diàleg amb l’Ajuntament d’Alp per tal d’explotar les seves competències a l’hora de custodiar les infraestructures i el patrimoni; i, per l’altra, mantenir un contacte permanent amb entitats governamentals com ara la Secretaria d’Esports, responsable de la candidatura dels JJOO, i el Departament de Territori i Sostenibilitat, que elabora els Plans Directors Urbanístics que inclouen La Molina. 

Salvem les Valls

Salvem les Valls és una plataforma legalment constituïda l’any 1995 per a denunciar la construcció del túnel de Bracons a la Garrotxa. Amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat entre les comarques d’Osona i la Garrotxa, la Generalitat va estudiar la possibilitat d’ampliar el tram Manlleu-Olot, que forma part de l’eix Vic-Olot, passant per Bracons. És en aquell moment que un grup d’activistes va unir-se en associació, creant la Plataforma Salvem les Valls per denunciar aquest projecte a través d’activitats reivindicatives i informatives. 

Aquest conflicte, que va arribar a tenir un fort ressò mediàtic, va tenir un punt d’inflexió al 2003 quan s’inicien les obres del túnel de Bracons per la banda osonenca. Malgrat l’oposició ciutadana que demanava aturar el projecte, les úniques modificacions que va impulsar el govern de la Generalitat van ser la reducció del nombre de trams i de l’extensió del túnel. Finalment, la inauguració del túnel va tenir lloc l’abril de 2009, tot i la lluita continuada de Salvem les Valls, que va haver de lidiar amb el prestigi social que en aquell moment suposava la creació d’aquesta infraestructura. Al 2006, a partir del nucli de gent que formava Salvem les Valls, es va crear el Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST), amb l’objectiu de promoure una nova cultura del territori a Catalunya a través de la dinamització i la consolidació d’una xarxa de complicitats amb entitats ambientalistes i moviments en defensa del territori, professors i investigadors universitaris, agents econòmics i professionals i ciutadans. 

Movilització contra el túnel de Bracons, 2004. Imatge d'Oriol Piferrer | Salvem les Valls.

Actualment el túnel de Bracons és una via turística per a la majoria de barcelonins que volen anar a la Garrotxa. Una de les preocupacions del sector del turisme rural respecte de la construcció d’aquesta via de comunicació era l’escurçament de distàncies que, pel fet de facilitar les visites d’un sol dia, reduiria el nombre de pernoctacions a la zona. 

Un exemple d’aquest fenomen és l’augment de les visites a la Fageda d’en Jordà durant l’estació de la tardor, com alerta Tosca Serveis Ambientals. Tot i que actualment no és una situació percebuda com a problemàtica i, per tant, no ha derivat en un conflicte obert, comença a generar-se un cert malestar entre els veïns de la zona. D’aquesta manera, doncs, es pot considerar un conflicte incipient de la hiperfreqüentació del medi natural, on en els darrers anys hi ha hagut un augment de visitants al Parc, arribant a superar per primer cop la capacitat de càrrega la temporada 2018. Un dels majors problemes amb què es troben és que els visitants fan ús del vehicle privat per arribar al parc, fet que suposa un col·lapse en els aparcaments de la Fageda.

Plataforma pel riu Siurana

El riu Siurana, afluent de l’Ebre, es troba a la comarca del Priorat i forma part de la Xarxa Natura 2000, catalogat a més com a Zona d’Especial Protecció de les Aus i Lloc d’Importància Comunitària. La problemàtica amb el riu Siurana gira al voltant de la gestió i l’ús del seu cabal, el dret d’explotació del qual és actualment de l’entitat privada de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. 

La Plataforma pel riu Siurana denuncia que la Comunitat de Regants transvasa un 90% de l’aigua que recull el Pantà de Siurana per tal de regar els conreus situats a la comarca del Baix Camp i que, per tant, no compleix amb el llindar de 200 litres per segon que cal respectar aigües avall. Per altra banda, la Comunitat i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) al·leguen que els 20 litres per segon que actualment respecten són suficients, dades que la plataforma nega. 

Aiguabarreig del Siurana amb el riu Ebre en desembre de 2015. Font: Plataforma pel riu Siurana.

Tenint en compte la situació actual que viu el riu Siurana, la plataforma demana una gestió pública, transparent i sostenible de l’aigua; el dret a la participació sobre les decisions de l’ús de l’aigua als pobles de la conca del riu i el manteniment d’un cabal ecològic que asseguri la vida del riu. A més, s’ha creat la Taula del Siurana per tal d’establir un espai de diàleg entre totes les parts que permeti trobar una solució al conflicte sorgit per l’ús dels recursos hídrics del Priorat i el Baix Camp. Tot i els esforços conjunts, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes no va assistir a l’última sessió de la Taula del Siurana de l’11 de desembre, argumentant que els mancaven documents i informació que havien d’analitzar prèviament a la trobada. 

Plataforma Estima Font del Gos

Font del Gos és un barri de Barcelona que pertany al districte d’Horta-Guinardó, amb una població majoritàriament envellida de 400 persones i unes 100 cases. No obstant, no va ser fins el 2016 que, amb la celebració del seu primer consell de barri, es va constituir com a tal. La seva història es remunta al 1976, quan va quedar urbanísticament remodelat com a parc forestal en el Pla General Metropolità de Barcelona. És per aquest motiu que les llicències d’obres, que ja s’havien atorgat i s’estaven executant, es van retirar de cop, provocant que els veïns, en veure’s sense alternativa, optessin per construir les seves cases d’amagat i sense permisos. Amb el temps, els veïns i veïnes han anat veient com la zona ha quedat desatesa per l’ajuntament i cada cop els manquen més recursos com ara clavegueram, xarxa elèctrica, escola per als infants, comerços locals, bona accessibilitat i no només amb transport privat, etc. Totes aquestes demandes són agrupades per la plataforma Estima Font del Gos, que lidera les propostes veïnals. 

Alguns dels projectes de millora que s’han plantejat al llarg dels anys, com ara el que havia de remodelar la part central del barri i permetre algunes noves construccions que hi milloressin la qualitat de vida, han estat aturats per part de la Generalitat al·legant que no es podien realitzar aquestes actuacions dins d’un espai considerat Parc Natural. A través d’aquesta consideració les autoritats governamentals han impedit que els veïns i veïnes poguessin remodelar les seves cases, fet que augmenta la precarització dels edificis, tal com denuncien els mateixos afectats. Aquest barri, que sovint ha estat anomenat “barri congelat”, també formava part del projecte Les Portes de Collserola impulsat per l’Ajuntament al 2011, que pretenia obrir la ciutat de Barcelona a la muntanya, definint 16 portes que enllaçarien el teixit urbà amb els espais naturals. Aquest projecte, que no es va arribar a dur terme, probablement hauria canviat el rumb del barri de la Font del Gos i, fins i tot, s’hauria introduït dins de l’oferta turística de la ciutat, generant conflictes diferents als actuals. 

L’any 2015 es va produir un incendi a la carretera d’Horta a Cerdanyola, que va afectar el barri de la Font del Gos a causa de la seva proximitat i va cremar un total de 19,7 hectàrees de Collserola. Les investigacions realitzades amb posterioritat van concloure que l’incendi s’havia originat a causa del mal estat del cablejat de dues torres elèctriques. Aquest incident va provocar que des de l’associació de veïns s’alcés la veu per a reclamar millores en el manteniment forestal de la zona i renovar el cablejat elèctric, amb mesures com ara el seu soterrament. 

Conclusions

Tots aquests casos de plataformes i entitats associades per a fer front a conflictes sòcio-ecològics vinculats al turisme fora de Barcelona, mostren la necessitat de ressituar el focus d’atenció i desplaçar-lo també cap a territoris que porten molts anys combatent una situació d’amenaça constant, vinculada a processos de gentrificació, pèrdua d’espais naturals, sobreexplotació dels recursos hídrics, fragmentació del territori, pèrdua del caràcter del paisatge, entre d’altres. La majoria d’entitats activistes presents a Catalunya estan centrades en casos molt concrets, no obstant, algunes plataformes comencen a escalar territorialment, com ha passat amb SOS Costa Brava o SOS Pirineus. 

Així com s’han creat aliances entre diverses entitats, també n’han sorgit entre agents que, fins al moment, no havien compartit espais de lluita ni de reivindicació, enfortint una xarxa local de grups i persones compromeses amb el territori. D’aquesta manera, hi ha un efecte de moviment i empoderament que ajuda a aquestes plataformes a ser molt perseverants i professionals. Alhora, s’obren espais de reflexió i debat, on s’incorporen noves formes de governança i participació, tot creant un estat d’opinió sobre aquesta lluita compartida.

D’altra banda, aquestes entitats es troben amb certes dificultats que van ser exposades durant la taula de treball. D’entre elles es troba el fet que la majoria de persones implicades són activistes de base que compten amb pressupostos limitats per a intentar fer front a processos molt lents que obliguen a una lluita continuada i perseverant. A més de trobar-se amb obstacles econòmics, també tenen dificultats per a reunir-se i invertir el temps necessari per a enfrontar-se a agents que els superen en capacitat i dimensió, des de grans empreses fins a institucions públiques. 

Un punt en comú que tenen totes aquestes entitats és aconseguir un benestar social i ambiental que darrerament s’ha vist amenaçat pel canvi climàtic. Aquest fenomen global sobretot es veu reflectit en els canvis del paisatge de cada zona, que les entitats defensen per tal de poder preservar la seva identitat local. És per això que, tot i que cada lluita se centra en una part concreta del territori, és interessant conèixer les diverses accions que s’estan duent a terme i fer una reflexió global de la situació de Catalunya vers les amenaces que certes tipologies de turisme suposen per a la societat i el medi ambient.

 

Aquest article es publica en el marc del projecte «Barcelona com a emissora de turistes. Impacte en l'espai rural català», executat per Alba Sud en consorci amb l’Obvervatori de l’Alimentació - ODELA i la Xarxa de Consum Solidari, i la col.laboració del Centre per la Sostenibilitat Territorial - CST i el suport de l’Ajuntament de Barcelona - concovatòria d’acció comunitària i associacionisme.

 

MÉS ENLLÀ DE FER TURISME

El bloc de Marta Salvador

Sobre dinàmiques de poder i oportunitats de canvi

Graduada en Turisme per la Universitat CETT-UB, centre adscrit a la Universitat de Barcelona. Col·labora com a investigadora a Alba Sud. Les seves recerques estan centrades en l'àmbit del turisme i el desenvolupament, com el turisme de voluntariat o l'slum tourism, així com un interès per les dimensions ètiques de les pràctiques turístiques que tenen lloc tant al Nord com al Sud Global. En aquest bloc s’abordaran els aspectes més antropològics del turisme, des d’una perspectiva social i de gènere. D’aquesta manera es pretenen fer visibles les injustícies i opressions existents arreu del món que estan vinculades d’una manera o altra al turisme. A més, identificar les transformacions socials, els impactes i les oportunitats que esdevenen en aquest fenomen i estan vinculats als drets humans. Així doncs, aquest bloc es presenta com un espai d’anàlisi crític de les dinàmiques generades en la indústria turística per poder llegir els fenòmens actuals en clau de futur i reflexionar al seu voltant.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.