RSS Español Catala English

www.albasud.org Contacto

Subscriu-te al nostre butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable

13-03-2018

Turisme i decreixement: teorema impossible o camí al postcapitalisme?

Robert Fletcher | Asunción Blanco-Romero | Macià Blázquez-Salom | Ivan Murray. La “turistificació” de les ciutats i el malestar creixent de les seves comunitats locals planteja amb urgència un debat sobre el decreixement turístic.
 

 


Crèdit Fotografia: Santa Ponça | Imatge de Macià Blàzquez-Salom.

La “turistificació” de les ciutats topa cada vegada més amb el descontentament de les comunitats locals que es veuen desplaçades i desposseïdes dels seus propis barris. La sobresaturació turística és un problema real i hem de fer front al repte de repensar, desmuntar i reconstruir una de les indústries més grans del món. Ha arribat el moment de començar a parlar seriosament sobre com vincular el debat sobre el decreixement amb el turisme.

Un fantasma recorre el turisme: l’espectre del decreixement

En els últims anys s’ha desencadenat un creixent descontent ciutadà pels impactes de la intensificació turística en algunes de les destinacions més populars del món. Aquestes reaccions assenyalen diversos impactes que són comuns de l’expansió i penetració turística.

D’una banda, el creixement del turisme de masses ha augmentat la pressió sobre els espais ja turistitzats, al mateix temps que ha anat colonitzant nous territoris. Mentre que, d’altra banda, els esforços per combatre la sobresaturació turística mitjançant la reorientació de la indústria cap a un turisme elitista, amb alts ingressos i més exclusiu, expulsa per complet als membres del veïnat dels seus espais quotidians.

Combinades, aquestes dinàmiques estan transformant les ciutats, que fins fa poc eren multifuncionals, en centres turístics “monculturals”, tematitzats entorn de l’apropiació de la “vida urbana quotidiana”. Les administracions públiques, generalment, no han ofert respostes normatives adequades ni proporcionals al problema. En les ocasions en què les autoritats locals han proposat mesures pal·liatives, poques vegades han estat suficientment valentes, com en el cas de Barcelona a través del marc regulador denominat PEUAT.

Aquesta complaença i tebiesa de les actuacions públiques ha provocat respostes cada cop més enèrgiques per part dels moviments socials, incloent-hi denúncies com “el turisme mata la ciutat”, l’exigència d’espais desturistitzats o la demanda de “zones lliures de turistes”.

A Barcelona, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) ha agrupat a nombroses entitats en l’organització d’accions per desafiar el desenvolupament del turisme massiu. A Mallorca, que rep més d’11 milions de visitants a l’any, Ciutat per qui l’Habita combat la turistificació i l’”airbnbificació” de cada racó de Palma, on els seus habitants pateixen desnonaments i altres formes de violència relacionades amb el turisme.

Iniciatives similars han encès moltes altres ciutats, incloses Ámsterdam, Madrid i Venècia.

De la turismofòbia a la sobresaturació turística i més enllà…

La magnitud del malestar és tal que ha captat l’atenció d’alguns actors poderosos de la indústria, inclosos l’Organització Mundial del Turisme de les Nacions Unides (OMT) i el Consell Mundial de Viatges i Turisme (WTTC). La seva atenció mostra una marcada ambivalència.

D’una banda, els lobbies pro-turístics culpen a les expressions d’insatisfacció i malestar amb el desenvolupament turístic de ser “turismòfobes”. Però al mateix temps aquests mateixos lobbies han començat a reconèixer la possibilitat que algunes destinacions experimentin el que denominen “un excés de turisme”, assenyalant el seu temor que anomenen “morir d’èxit”.

Manifestació "Carril guiri" en Palma. Imatge de Marc Morell.

En el context d’aquesta discussió, cap defensor de la indústria esmenta específicament el “decreixement”. De fet, l’OMT s’esforça per afirmar que “el creixement no és l’enemic; la qüestió radica en com ho gestionem”. Però els moviments socials que impugnen aspectes del desenvolupament del turisme han començat a utilitzar explícitament aquest concepte. A Barcelona, per exemple, l’ABTS reivindica obertament el “decreixement turístic”.

Aquest fet planteja qüestions interessants sobre la relació entre aquestes discussions i un moviment més general pel decreixement que ha guanyat una creixent atenció en els últims anys. Encara que Barcelona és també un dels nodes principals d’aquest moviment més ampli, fins al dia d’avui hi ha hagut pocs esforços sistemàtics per connectar la discussió sobre el decreixement amb el turisme.

Això no és del tot sorprenent pels qui estudiem el turisme des de perspectives crítiques. Moltes persones, fins i tot aquelles vinculades als moviments i a l’acadèmia radical, han tendit a considerar el turisme com una activitat frívola que no mereix un estudi rigorós. No obstant això, el turisme és possiblement una de les vies d’acumulació de capital més potents del món. Per tant, l’objectiu polític del decreixement a escala global hauria de plantejar també una profunda transformació del turisme.

Decreixement: un teorema impossible?

La importància del turisme per al decreixement té una dimensió addicional essencial. L’eco-marxista John Bellamy Foster sosté que el decreixement és un “teorema impossible” en el si d’una economia capitalista; atès que el capitalisme requereix un creixement continu per gestionar les seves contradiccions internes que, d’una altra manera, amenaçarien la seva supervivència. Des d’aquesta perspectiva, un decreixement real requeriria desafiar els principis fonamentals de l’economia capitalista. Tractant-se d’una de les indústries més grans del món, el turisme també pot ser entès com una de les principals vies que mantenen l’expansió i la reproducció ampliada del sistema capitalista. De fet, la importància del turisme en aquest sentit és difícil d’ocultar.

La “indústria” turística, al cap i a la fi, és en realitat una amalgama de moltes altres activitats i processos relacionats amb el moviment de persones amb finalitats d’oci; des del menjar, el transport, l’allotjament, la publicitat, el sector immobiliari o les finances especulatives. A més, el turisme es vincula amb moltes altres indústries auxiliars i mercats sobre els quals repercuteix amb un anomenat “efecte multiplicador”, que també pot considerar-se “efecte destructor” en desplaçar altres activitats de la vida social de l’espai.

Tant és així que la contribució del turisme a l’expansió i al sosteniment del capitalisme excedeix les seves pròpies dimensions, conformant una xarxa els fils de la qual s’estenen per tot el món en infinitat de formes. En conseqüència, una forma diferent de turisme que s’aparti de l’imperatiu del creixement podria servir com una important pràctica “post-capitalista”, amb potencial per transformar dràsticament aquesta mateixa xarxa global.
Cal assenyalar que la defensa del decreixement turístic no és antiturisme. El que pretén és que el turisme s’organitzi i es practiqui d’una forma i a una escala diferents, per evitar els impactes negatius d’aquesta indústria: econòmics, socials i ambientals; i en el seu lloc, maximitzar els beneficis per a les comunitats locals i els ecosistemes.

Cal assenyalar que la defensa del decreixement turístic no és antiturisme. El que pretén és que el turisme s’organitzi i es practiqui d’una forma i a una escala diferents, per evitar els iimpactes negatius d’aquesta indústria: econòmics, socials i ambientals; i en el seu lloc, maximitzar els beneficis per a les comunitats locals i els ecosistemes.

Conclusió: perseguint la desturistització?

Llavors, quines característiques tindria el decreixement turístic, o el que podríem anomenar simplement “desturistització”? Hi ha una gran varietat d’iniciatives a debat i en desenvolupament que poden veure’s com a contribucions de gran potencial. Des de crides a un estado estacionari, al turisme lent (slow tourism), a la promoció de “vacasacions” (vacances a casa), fins a esforços per mantenir una infraestructura turística "ecològica", que implicaria el transport aeri i la producció d'electricitat. Però la qüestió de com es podria combinar i desenvolupar una proposta coherent de desturistització postcapitalista tot just acaba d’introduir-se al debat públic.

Com a part d’un col·lectiu d’investigadors i investigadores més ampli, esperem contribuir a aquest debat durant els anys vinents. Primer amb un número especial del Journal of Sustainable Tourism,, en el qual ja estem treballant. En segon lloc, mitjançant un programa col·laboratiu per investigar l’activitat dels moviments socials orientats a redirigir el desenvolupament turístic en destinacions turístiques “madures” del sud d’Europa, entre altres llocs. Aquesta agenda de recerca-acció participativa serà precedida per un seminari sobre Turisme i Decreixement en la Conferència POLLEN 2018 que se celebrarà a Oslo, Noruega, del 20 al 22 de juny.

Mentrestant, llancem aquesta reflexió inicial a manera d’invitació per a totes aquelles persones que desitgin sumar-se a aquesta conversa:

Desturistitzadores del món, uniu-vos! No podeu perdre res més que el creixement!

 

Notes:
Aquest article es va publicar prèviament en anglès en el Bloc Entitle el 8 de març de 2018.
Robert Fletcher és professor del Grup de Sociologia del Desenvolupament i del Canvi a la Universitat de Wageningen als Països Baixos; Asunción Blanco-Romero és professora de Geografia en la Universitat Autònoma de Barcelona; Macià Blázquez-Salom és professor de Geografia en la Universitat de les Illes Balears; Ivan Murray és professor de Geografia en la Universitat de les Illes Balears.

De sol i platja

El bloc de Macià Blázquez-Salom

Sobre turisme de masses i resistències en defensa del territori i la sostenibilitat

Professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears i membre del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori. Dedica la seva activitat docent i investigadora l'Anàlisi de la Planificació Territorial Turística i de la Geografia del Desenvolupament Desigual. Milita a moviments ecologistes, d'entre els que col·labora habitualment amb el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i Alba Sud.

Escrit des de Mallorca, aquest bloc recull reflexions sobre el turisme de masses, de sol i platja. Les Illes Balears són el bressol de formes intensives de creixement urbano-turístic, imposades després per les corporacions empresarials que tenen el seu origen a aquestes illes (Melia, Barceló, Iberostar, Riu, Matutes...) arreu del món. Però a les Illes Balears també s'hi han desenvolupat moviments de resistència, en defensa del territori i de la sostenibilitat. Voldríem que parar esment de la cara i la creu del turisme industrial capitalista servís per promoure el debat públic popular.

Anar al bloc »

Reconocimiento - NoComercial - SinObraDerivada
Webdesign: IBIS Servicios Els continguts d’aquesta web estan sota una llicència Creative Commons.